“Ara els malalts de fibromiàlgia ja no han de tenir por ni amagar-se”

El seu president, Manel Fernández, ha volgut recordar que el canvi ara aprovat a Govern “és una vella reivindicació”. Tan vella com la mateixa associació. “Ens vam fundar el 2004 i ja als estatuts es demanava que reconegués com a malaltia oficial”, apunta. Així, “gairebé vint anys després”, remarca que “hem arribat al punt que ho hem pogut aconseguir i no podem estar més que satisfets”. Fernández ha volgut desgranar “les peculiaritats” de les malalties com la fibromiàlgia. “Són invisibles”, afirma. I això fa que “socialment, s’ha catalogat qui les pateix com a una persona gandula, que no vol treballar, que menteix”. Resultat? “Molts malalts ho amaguen; no ho diuen ni a la mateixa família per por”, explica el president d’AMARE, tot advertint que “hi ha hagut casos d’acomiadaments”. [related:articles:1] Això, confia, canviarà ara. En primer lloc, perquè “el fet que ara estigui dins la taula de patologies, que tingui una codificació ens dona una força que fins ara no teníem. Com a associació i com a malalts ja no hem d’amagar res, perquè ens dona suport el sistema i la CASS ens tractarà com a qualsevol altre malalt”. Per això, entén que els afectats “deixaran de tenir por i amagar-se”. També ha de servir per impulsar una entitat que, admet, havia quedat en “punt mort” els darrers anys, amb pèrdua de socis i poca activitat. “Esperem que ara hi hagi un canvi en positiu perquè necessitem que els afectats ens donin i ens transmetin quines són les seves necessitats per poder seguir lluitant”, ha comentat Fernández. [related:articles:2] Un dels dubtes, com amb altres patologies, és saber quants malalts hi ha realment a Andorra. “És molt complicat tenir dades, probablement perquè s’amaga”, explica el president d’AMARE, que en el seu moment àlgid va comptar amb uns 200 associats, tot i que no pas tots amb fibromiàlgia. “A Espanya i França la mitjana és d’un 4% de la població. Per tant, si ho traslladéssim a Andorra, podríem parlar d’uns 3.400”, apunta. També llança un missatge a la CASS, que és qui haurà de gestionar a partir d’ara les demandes de prestacions dels afectats. “Esperem que tot vagi bé i que puguem tenir baixes i pensions”, indica. Recorda que “està en mans d’uns serveis mèdics” que, fins ara, “havien rebut molts cops sentències contràries al que defensàvem”.