Cultura rumia com rellançar el ‘Carlemany’ per seguir encomanant “la malaltia de la lectura”

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

El premi Carlemany per al foment de la lectura arriba aquest any a la tretzena edició. Joval considera que la seva salut va “en augment” però tampoc no amaga el repte de mirar de rellançar un certamen que a vegades no acaba de tenir la difusió buscada. Perquè “és saludable”, i no només perquè és literatura juvenil, sinó perquè té la particularitat que són els mateixos joves que trien l’original que més els agrada. Per tant, “no només fomenta l’esperit crític i l’hàbit de la lectura”. La presència a les escoles també és un element clau, per això “també busquem sinergies amb Educació”. I fora dels fronteres? El director de Promoció Cultural no amaga que l’aliança amb Grup 62 i Columna Edicions “ens dona aquesta força per promocionar” l’obra i “fomentar la literatura juvenil escrita en català” que des del seu punt de vista és “l’objectiu principal i nuclear d’aquest premi”. Segons Joval, el treball amb una editorial “gran” els dona “molta més visibilitat i molt més recorregut” de les obres. [related:articles:1] I l’altre gran interrogant que s’obre és com fomentar aquesta lectura en un moment en què els joves sembla que llegeixen menys que mai i en què tot el món digital passa sempre per davant del paper. De l’experiència personal de l’autora se n’extreu que “hi ha gent molt lectora i gent que no li agrada gens”, però és que “vivim en un món en què la lectura és esforç”, tot i que quan hi entres és “gaudi”. Què podem fer mentrestant? Pou ho té clar: “Per a mi la lectura és una malaltia que s’encomana a través de l’entusiasme de qui et recomana el llibre”. I per a ella, l’important perquè un llibre funcioni és “el boca-orella”, és el que fa que el llibre “vagi anant, anant i anant”. Una llarga durada que veu més en la literatura juvenil que en la d’adults. Però quin és el secret per atraure el públic jove? “Tant per joves com per a adults la diferència és tenir un personatge de debò”. Una gran trama sense personatges ben construïts, “no funcionarà. EL LLIBRE ‘Retorn a Douglas Row’ explica la història de l’Alícia, una noia de quinze anys, que va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant d’una església que s’ha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakey’s. El dia de l’arribada coincideix amb el solstici d’hivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre. “Hi ha un personatge, el Quixot, que surt del llibre”, detalla Pou que afegeix que la tasca de la protagonista serà fer-lo tornar al llibre “perquè sinó el llibre desapareix”. “La lectura t’obre portes i et permet ser molts personatges alhora, veure la vida des de molts punts de vista”, destaca l’autora, que fins ara mai havia concorregut al ‘Carlemany’. I aquesta “mirada polièdrica és el que fa que la gent tingui més sentit crític i que viatgi per la vida de manera més conscient”. Ara bé, per a Pou, més que llegir, “l’important no és el que passa a la història, sinó el substrat”. Per a l’autor és interessant poder compartir amb els lectors allò que n’han tret de la lectura, sobretot, esperit crític. “Si el llibre no els proporciona això, aleshores per a mi és un llibre fallit”. “Com a autor necessito aquest substrat, per això escric”.