De la confiança a la desconfiança amb remolc

La fiscal, en les seves conclusions, ha dit que queda acreditat el delicte d’apropiació indeguda i dolosa del vehicle de càrrega. Demana que l’acusada indemnitzi el demandant en el 7% anual del cost del remolc. La defensa, considera que els fets no són delictius i que no està acreditat que el vehicle entrés al magatzem amb matrícula. Ha sol·licitat l’absolució ja que la seva clienta només ha custodiat el remolc. El defensor ha afegit que el conflicte no és penal i s’hauria d’haver tractat per la via civil. El demandant, que era empleat de l’empresa, tenia un cotxe -un Skoda de color blanc-, guardat en el magatzem i el va treure però no un remolc que posteriorment va reclamar. L’acusada es va negar a tornar-li el remolc perquè no confiava en ell. “No sabia si aquest remolc era d’aquest senyor perquè em cap moment va justificar que era seu”, ha dit. Posteriorment, a l’any 2015, va canviar el pany del magatzem perquè li van robar un vehicle sense haver forçar l’entrada. L’any 2019 li va entregar el remolc i el demandant va aportar la carta groga en presència d’una saig. Havia demanat el remolc el 2013 i, segons l’acusada, no el va tornar a reclamar fins el 2019. En cap moment en va fer ús, no tenia matrícula i es va transportar a un nou magatzem de l’empresa a Escaldes-Engordany. Ella no acostuma a anar al magatzem i va trobar estrany que el demandant no hagués tret el remolc al mateix moment que el cotxe. La dona el va contractar per a treballar amb ella com a col·laborador directe. Aquesta relació de confiança va passar a ser complicada “perquè vaig marxar de vacances i quan vaig tornar faltaven documents. Els únics que tenien claus, a banda meva, eren ell i la dona de la neteja”. Ha afirmat que va retirar 6.000 euros d’un compte de Creand -en aquell moment Crèdit Andorrà- que “mai va tornar”. D’aqui el pas de la confiança a la desconfiança. Ha relatat que va patir assetjament per part del seu exempleat amb insults i amenaces i que “ell ha tornat a demanar el remolc quan vam canviar de magatzem”. Diu que en cap moment es va negar a tornar el remolc, l’ha custodiat i en cap moment ha tret cap element del vehicle. L’associació es va trencar després d’unes vacances El demandant ha detallat que eren socis. “Vaig tornar de vacances i aquesta senyora em va dir que ja no estàvem associats i em va acomiadar”. A partir del 2013 es va iniciar el conflicte a nivell judicial. Utilitzava el remolc quan anava de vacances a Espanya i reconeix que havia tingut un turisme Skoda al magatzem a l’igual que “la meva associada tenia un vehicle Renault 5 de la seva mare”. Segons el seu testimoni, després li va dir que havia canviat els panys i “aixi ja no podia anar al magatzem”. Quan va demanar el remolc “em va dir que no en sabia res i ha aparegut el 2019. Vaig reclamar perjudicis perquè no el vaig poder utilitzar durant uns anys”. Mai li va demanar que l’anés a retirar i li van tornar en un aparcament a Anyós. Afirma que li faltava la matrícula i que la tenia quan ell l’utilitzava. Després de netejar-lo el va vendre, així com una moto. L’advocat defensor ha mostrat la seva sorpresa per la petició de perjudici tota vegada que no va presentar cap requeriment civil i que va posar el tema en mans dels seus lletrats i que va continuar anant de vacances sense el remolc perquè no sabia on era. Finalment, el demandant ha conclòs que “això del remolc ja m’és igual. El problema va més enllà i és el conflicte entre els dos socis”.