Un centenar de persones, després d’un inici més aviat fred, han seguit bona part de l’actuació d’un Makuka amb banda inclosa. Més encara, amb música de primer nivell i dels quals el jove músic d’Escaldes s’ha mostrat d’allò més orgullós de tenir al costat. “És el que em demana el ministeri de Cultura, que treballi per la professionalització”, destacava Vega just abans de començar l’actuació i poc després de sopar. Si una cosa té Makuka -entre d’altres, és clar- és actitud i caràcter. En fi, que no s’arronsa. Que les fot pel broc gros. Que no s’està de demanar al públic que en demanin una altra per poder allargar l’actuació -després de la seva participació al primer DijousDeRock de la reestrena estava programada la intervenció d’Al Toque-, que té, amb estima, la cara dura i la vergonya, a tot estirar a la butxaca. Makuka ha fet trempar, a la seva manera, el centenar de persones que s’han acostat a la glorieta. Acostat… però a certa distància, que quedi clar. Makuka i acompanyants com el seu ‘mestre’ o director artístic, Jordi Campoy, que dirigia el cotarro escènic des dels teclats. Als ritmes, la bateria de Martí Sánchez, el ‘Jarabe de Palo’ Jordi Vericat al baix i el lleonès Carlos Abril a la guitarra. Són els instrumentistes, “el grup professional” en paraules de Nicolás Vega, que acompanyarà Makuka a la Mercè. Bé, en realitat, a la guitarra hi haurà, ha explicat el jove músic d’Escaldes, Marc Quintillà, que no ha pogut ser al DijousDeRock perquè està de gira amb un tal David Bustamente. “És un entrenament” per a la semifinal del Sona9, ha remarcat Vega, que ha presentat temes seus en català (com una adaptació d’ ‘Eloise’ de Tino Casal o el musicat poema ‘Paratges’, que ha de treballar per al concurs que promouen Enderrock i 3Cat) i versions de cançons dels anys 80. Makuka insistia: “Jo només faig el que em demana el ministeri de Cultura, externalitzar-me i professionalitzar-me.” I sense tallar-se ha conclòs: “És un petit pas per a mi i un gran pas per Andorra.” Qui no té padrins…
