Dos mil quilòmetres amb ‘scooter’ per l’equip dels seus amors

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

La promesa, el somni, el va iniciar dissabte a les 11 del matí, el va complir en gran part diumenge a les 4 de la tarda i l’ha acabat de rematar aquest dimecres a l’Estadi Enginyer Manuel Branco Teixeira, l’escenari dels partits d’un Chaves que aquest diumenge acaba la lliga en un més que meritori setè lloc d’entre divuit equips. A la primera portuguesa. Explica l’experiència, després de veure els seus ídols, els integrants de l’equip dels seus amors, i no cap a la camisa. A la samarreta. Però només de pensar en la tornada que haurà d’afrontar dilluns que ve… “L’anada va ser molt dura. Molt. Molt cansada”, explica el bo d’en Fabio, que recorda que ell havia comprat la moto per anar a treballar “i mai no havia passat la frontera”. Circular per Andorra és cada dia més complicat i d’aquí que va apostar per una ‘scooter’ de 500 cc. Una bona moto que el porta a treballar. I el passat cap de setmana el va portar també a Chaves, on sol anar entre tres i cinc cops cada any (al nord de Portugal, tocant a Verín, una població ja de la província d’Ourense). Però en cotxe, habitualment. “Vaig estar catorze hores i escaig rodant.” Va haver de parar diversos cops perquè la ventada que es va trobar de camí no el deixava avançar en alguns trams del trajecte. Va fer mil quilòmetres. I n’haurà de fer mil més per tornar. Fabio Graça amb el jugador Steven Vitória. La nit de dissabte a diumenge passats la va fer a Valladolid. No estava planificat del tot però sí era previsible. A la ciutat castellana hi té un germà i ja havien parlat que en funció de com anés el trajecte, s’hi aturaria. “Si arribo a estar més a prop d’Andorra que de Chaves (38.000 habitants), me’n torno”, reconeix. Però va fer nit a la ciutat val·lisoletana i va continuar fins a la seva ciutat d’origen. Només arribar a Chaves va anar de pet a l’estadi, tot i que sabia que no hi hauria ningú. Dilluns l’equip no entrenava i dimarts ho feia en un recinte diferent al camp oficial. Per tant, la cita amb els jugadors va ser aquest dimecres. “Van obrir els portons del camp” i ell i la seva ‘scooter’ es van endinsar gespa enllà. Els jugadors i tècnics ja l’esperaven. A alguns ja els coneixia. Fins i tot manté contacte a través d’Instagram, per exemple, amb lateral esquerrà, el capverdià Bruno Langa. “No són estrelles, no són ningú, i te’ls trobes pel carrer. Potser comprant. I els demanes de fer-t’hi una foto. I no hi ha cap problema.” S’havia retratat amb un parell d’ells. Però aquest dimecres va ser diferent. Poder compartir una estona amb ells, damunt la gespa del Manuel Branco. La moto també protagonista a la gespa de l’Estadi Enginyer Manuel Branco Teixeira. “L’experiència va ser única. Quina emoció!”, exclama Fabio, que va ser tractat com el fan número 1 de l’equip. L’esperava l’equip de comunicació i la plantilla sencera. En destaca, per exemple, el capità, el migcampista Joao Teixeira. O l’internacional per Canadà Steven Vitória, central, i que també té nacionalitat portuguesa. O el porter, Paulo Vítor. En parla meravelles. Més aquest any. “Va ser una festa l’ascens -quan va fer la promesa, el rival estava remuntant l’eliminatòria d’ascens- i ha estat una festa tota aquesta temporada. Mai havíem fet tants punts a primera”, on amb aquesta darrera vegada hi havien pujat tres cops. La temporada 2015-2016 va ser la darrera. Tot plegat va generar tants deutes, que el club se’n va anar en orris. I un empresari de la ciutat va repescar l’entitat per fer-la pujar des de baix. Enguany, encara que haguessin aconseguit la classificació europea, hi haurien renunciat. “No tenim prou diners, no estem prou consolidats”, admet Graça. És un club modest. Humil. Amb la mateixa humilitat que a en Fabio li tocarà agafar dilluns la moto i enfilar el camí, de nou, cap a Andorra. Mil quilòmetres més pel club dels seus amors.