El cònsol honorari, el pis de la torre i la paga i senyal embutxacada

Anem a pams. Convençuts per uns coneguts, un matrimoni posem luxemburguès decideix adquirir un habitatge a Andorra per venir-hi a fer estades periòdiques (i si escau, ara ja, amb intenció de fer-se residents). Cridats per la suposada seriositat i luxe de la firma Sotheby’s, acudeixen a dita immobiliària per avaluar immobles. I els convé, creuen, un pis en una quarta o cinquena planta d’una de les torres del Clot d’Emprivat. Fan el negoci amb el màxim representant de la firma que, alhora, és el cònsol honorari rus (això ho sabrien un pèl més tard). L’immoble val 870.000 euros més impostos. Pocs dies més tard de firmar el contracte de promesa de compra-venda, la promotora recorda per escrit al suposat immobiliari que no té cap potestat per actuar en nom seu, que ni tan sols és apoderat verbal Hi ha acord i el 13 d’octubre de l’any passat les dues parts -amb Socias com a representant de la societat Habitatges Premium, que ostenta la franquícia Sotheby’s al Principat- signen un contracte de promesa de compra-venda a partir de la qual o arran de la qual els compradors abonen 200.000 euros com a paga i senyal. Es van avançant tràmits i serrells per formalitzar tota la burocràcia que una operació d’aquestes característiques demanda i al cap d’un temps els inversors descobreixen que Socias no té mandat per vendre l’esmentat habitatge. Potser l’havia tingut, però l’octubre del 2022 ja no el tenia. I el responsable de Sotheby’s n’era plenament conscient. Perquè resulta que ja el 18 d’octubre, tres dies després de la firma del contracte de promesa de compra venda, hi ha un intercanvi de correus on la promotora de la torre en qüestió li recorda a Socias que no té cap potestat per fer cap operació en nom seu. Ni tan sols pot exercir d’apoderat verbal. Heus aquí com comencen els problemes. Els maldecaps. Per a la promotora i els compradors. Per a Sotheby’s, aquí pau i llavors glòria. Socias es nega a tornar un cèntim d’euro i la promotora i els interessats en el pis miren de buscar solucions a la situació. LES ARRES PENITENCIALS Pel mig, i en un intercanvi de dades i informacions entre totes les parts implicades, el matrimoni que havia d’invertir en el pis de la torre descobreix que un temps abans, més d’un any, Socias, que llavors sí que tenia mandat, va establir una altra operació de compra-venda amb una societat. També un habitatge en el mateix edifici. Llavors els compradors van abonar 170.000 euros en format d’arres penitencials. I com que mai no van poder completar del tot la compra, finalment el 25 d’octubre del 2021 es resolt el contracte. I, òbviament, la societat compradora perd els 170.000 euros aportats. N’era conscient. Quan s’havia de firmar el contracte definitiu, Socias fa el compte de la vella i deixa els 200.000 euros en 2.000 que lliura en un xec no bancari que no li és acceptat Però sembla, pel desenvolupament dels fets, que ni els titulars d’aquella societat inversora ni el responsable de Sotheby’s no hi acaben estant massa d’acord. O, en tot cas, Socias veu en l’operació del matrimoni luxemburguès l’oportunitat de poder-se cobrar, de recuperar, allò que havia perdut un anterior client seu. La promotora i els compradors potencials del segon pis, aquell pel qual ja han avançat 200.000 euros, comencen a mal pensar. Però per evitar mals majors miren de tirar endavant l’operació amb la llosa de Sotheby’s i Socias pel mig. El 9 de gener d’enguany hi ha un primer intent de firmar el contracte definitiu. Però hi ha errades burocràtiques i descuits en la tramitació de la paperassa i es deixa córrer. La promotora està disposada a cedir certs guanys amb el doble objectiu de col·locar l’habitatge i no donar més maldecaps als inversors. I a principi d’aquest febrer passat, del 2023, hi ha un nou intent de firmar el pacte i tancar-ho tot. Socias es compromet a acudir a l’acte notarial i abonar els 200.000 euros que ostenta en dipòsit, com a paga i senyal. La demanda afecta tant a la persona física com a la jurídica. Al despatx notarial hi acaba havent, en estances diferents, els representants de la promotora, la representació dels compradors i Socias i… l’home dels 170.000 euros de les arres penitencials. Els compradors haurien d’abonar 670.000 euros més 40.000 més d’impostos per tancar el tracte. I Sotheby’s ha d’aportar els 200.000 de l’anticipació. Quan és l’hora, però, Socias apareix fent el compte de la vella. Són 200.000 euros, si n’hi restes 170.000 de les arres perdudes amb anterioritat i 28.000 més de la comissió per la gestió immobiliària feta per col·locar el pis… Dies després que se n’anés en orris l’últim intent per fer efectiva la compra, l’empresari firma un document de reconeixement de deute que és ara la base de la demanda civil En fi, que el delegat de Putin al Principat alhora que suposat immobiliari -que aquesta és una altra, ja vindrà, no té cap col·legiació- posa sobre la taula un xec de 2.000 euros com a solució a tots els mals i a totes les diferències. Les altres dues parts treuen foc pels queixals. Els representants de la promotora ja admeten perdre-hi plomes. Però tant ells com el notari encarregat d’haver d’aixecar acta de tot plegat exigeixen que, com a mínim, el xec sigui bancari. Ni fart de vi, suposadament Socias no és massa ben rebut per cap banc i assegura que no podrà ser. Automàticament es torna a trencar qualsevol possibilitat de pacte. D’acord. Uns dies més tard, Narcís Socias arriba a signar un reconeixement de deute per valor de 200.000 euros -és el 10 de febrer passat- en favor dels inversors que volien el pis de la torre. Firma el reconeixement de deute i es compromet a abonar-lo en deu dies. Però passa el 20 de febrer, i el 28, i el 31 de març i tot, i Sotheby’s Andorra no abona ni un cèntim d’euro. Davant d’aquest escenari, els potencials, ara ja potencials i desencantats, compradors de l’apartament a la torre, interposen una demanda civil en reclamació de quantitat i reconeixement de deute. Contra Narcís Socias personalment i contra Habitatges Premium, la societat titular de Sotheby’s. QUEIXA A L’AGIA Expliquen les fonts consultades que amb tot el que hi ha en l’expedient, es podria presentar una querella contra Socias per un presumpte delicte d’apropiació indeguda. “Però no ho faran perquè ells el que pretenen són dues coses, o tres. Primer, volen els seus diners. Els 200.000 euros que van avançar. Després, no volen cap mal al representant de Sotheby’s i, en tercer lloc, el que volen evitar és que algú altre pugui haver de passar pel viacrucis que han passat i encara a sobre, esquilats.” El que sí que han fet els compradors entabanats -que exculpen de tot la promotora de la torre- és posar el cas en coneixement del col·legi de gestors immobiliaris, de l’AGIA, perquè, per acabar-ho d’adobar, van tenir coneixement que Narcís Socias no té la titulació d’agent immobiliari. Més encara, semblaria que hores d’ara, Sotheby’s no tindria cap agent acreditat i, per tant, la firma del luxe i el glamur estaria operant en fals. Però això, indiquen les fonts, ja toca que ho resolgui l’AGIA i l’administració. Per la resta, l’acudit ha resultat ser molt dolent. Moltíssim. I amb 200.000 euros de menys. Com a mínim, ara per ara.