París repassa alguns dels elements que s’han donat al juliol i a l’agost. Remarca, com ja ho han fet via comunicat i com ja s’ha dit en les setmanes precedents, que al juliol es va pagar segurament els plats trencats de l’Eurocopa i els Jocs Olímpics. Però també, explicat el dirigent de la patronal hotelera, es va donar el cas que es venia d’unes setmanes precedents de mal temps que va comportar que al juliol, amb calor, el potencial turista es decantés, per exemple, per destinacions de platja. Per a París, el Cirque du Soleil continua sent una molt bona proposta i contribueix a portar gent al país. Que no arribi a xifres d’altres ocasions no passa res. No és preocupant, vaja. I menys quan després ha vingut l’agost que ha vingut. Amb dues primeres setmanes que seguien la mateixa tendència del juliol. Ara bé, “el cor de l’agost va ser més satisfactori de l’esperat. I quan les coses vénen de cara, les hem d’aprofitar”. També destaca el president de la UHA el fet que l’agost ha tingut cinc setmanes gairebé senceres. [related:articles:1] I com créixer en qualitat? Això és com la pregunta del milió, més o menys. “Hem de seguir fent accions per desestacionalitzar”, indica un Jordi París que remarca que s’ha de mirar de poder aconseguir que hi hagi un increment de la despesa per part dels visitants, per part, especialment, d’aquells que es queden a pernoctar al país. I per als hotelers, que Andorra Turisme continuï apostant per “fets rellevants” com el Cirque, el Classicand o l’Andorra Taste ja són unes molt bones coses. I quan es demana a París que créixer en qualitat necessàriament vol dir que no només han de venir a gastar més els turistes, sinó que els establiments han d’incrementar la qualitat del servei que s’ofereix… el president de la patronal hotelera ho admet de dalt a baix, però assegura que aquest és un debat més profund i que cal afrontar de manera molt més conscient. La qualitat del servei, a Andorra, ha baixat molt notablement de forma general. Només cal ser client d’algun restaurant, d’algun hotel. París exposa que “la bossa de ma d’obra s’alimenta de personal extracomunitari i això és el que hi ha”. El que no hi ha, són directrius clares, per exemple, quant a les quotes. I, apunta només el president de la UHA, quan s’ha demanat una visió més llarga en el temps, una mirada més aprofundida, la resposta de l’administració no ha seguit allò sol·licitat. Per als hotelers, sense “una política social i migratòria clara, tindrem dificultats per oferir qualitat en el servei”.
