Els deu aspectes clau en relació amb l’impacte sobre l’acord d’associació amb la UE

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Economia en general, sobirania, diversificació econòmica (que sembla repetitiva però hi és), política migratòria, creixement urbanístic sostenible, oportunitats per als joves, relacions internacionals, drets socials per al conjunt de la població, seguretat jurídica i l’impacte de l’acord en vers el tractament que podran rebre a l’exterior els nacionals. Aquests són els deu punts sobre els quals s’interessen els enquestadors de l’AR+I, que centren una part important de l’observatori polític del semestre en el pacte que s’ha negociat amb Brussel·les. I què més demanen? Més que res perquè si els truquen estiguin preparats o perquè vegin per on van els trets, si és que han d’anar per alguna banda. Primer li demanaran sobre si té informació sobre l’acord. Després s’interessaran per com comunica Govern. I encara posteriorment l’insistiran si té quelcom a dir sobre quines accions comunicatives s’haurien de fer que potser no es fan. I abans de demanar-li per allò més avantatjós i més perjudicial, primer el consultaran sobre què pot ser positiu i què pot ser negatiu d’una eventual associació amb Europa. Genèricament, li demanaran com creu que afectarà l’acord si hi fos i si serà positiu o negatiu. I li donaran quatre opcions sobre quina creu que hauria de ser la relació d’Andorra amb la UE. Això és, la integració, l’acord d’associació que s’ha negociat, un acord diferent al negociat o mantenir els acords actuals i anar tirant. I encara per acabar sobre el bloc europeu, la consulta última és per saber quina imatge creu que transmet actualment la Unió Europea. Si una imatge negativa, positiva o neutral. POLÍTICA Com s’ha dit, l’enquesta és política, i després de demanar-li l’edat, la nacionalitat -i si escau, per quin motiu no s’ha fet andorrà- o la parròquia de residència, les primeres consultes són, justament, per saber el grau d’interès que li genera la política. Que si molt, que si poc, que si pse-pse… I després li citaran tot un seguit de líders polítics (suposats almenys) per comprovar si els coneix abans de demanar-li el grau de confiança que li mereixen. Quins líders? Anem al gra i en un ordre qualsevol: Cerni Escalé, Pere Baró, Xavier Espot, Carine Montaner, Carles Naudi, Judith Pallarés i Cristina Rico. No s’esmenta ningú de Progressistes-SDP malgrat que amb posterioritat sí que es demana sobre SDP. Li demanaran que qualifiqui, a partir d’unes notes o uns adjectius que li donaran, com està sent la gestió del Govern des que es va configurar aquesta legislatura i, també, que valori l’actuació política dels grups parlamentaris. Li faran fer una reflexió sobre la situació política en general i sobre la salut de la democràcia a Andorra. A l’enquestat el fan, després, situar-se en la línia que va d’esquerra a dreta i li demanen quin partit el representa de l’arc polític andorrà. També el consultaran sobre la simpatia que li generen les formacions polítiques del país. I aquí sí que s’inclou SDP. Però no Unió Laurediana o Terceravia, per exemple, que no apareixen enlloc. I ja les darreres preguntes que es fan -i pel mig s’hi situa el qüestionari sobre Europa i la relació que hi ha de mantenir Andorra-, serveixen per demanar qui considera l’enquestat que guanyaria les eleccions si ara se celebressin i si el polític o la força política en qüestió estaria en disposició de vèncer els comicis amb majoria absoluta. I, finalment, entrant en un terreny encara més personal, la pregunta del milió: ¿I vostè a qui votaria?