Els salaris enfilen la despesa en ordre públic i seguretat un 7,6% durant l’any 2023

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Així ho reflecteix la informació que s’ha fet pública aquest dijous des del departament d’Estadística. El càlcul inclou els diners gastats per Govern i comuns, però també compta altres entitats com ara el Consell Superior de la Justícia (CSJ), el Tribunal Constitucional, el Raonador del Ciutadà i l’Agència de Protecció de Dades (APDA). I entre tots aquests actors, la despesa en ordre públic i seguretat es va situar en 64,1 milions. Això representa un 1,9% del PIB andorrà. La xifra s’ha incrementat de forma notable. Així, el 2022 la despesa es va quedar en 59,5 milions. Per tant, l’increment és del 7,6%. D’aquesta dada, 49,3 corresponen pròpiament a la seguretat. La resta, 14,8, a la Justícia. La pujada s’explica principalment perquè les diferents administracions i entitats públiques han destinat més diners a les despeses de personal. Aquestes suposen ja per si soles gairebé 52 milions, en comparació als 46,6 de l’any anterior. Així doncs, en aquest cas l’increment ha estat de l’11,6%. Per un costat, hi ha un increment d’efectius en la majoria d’àmbits però, per l’altre, també cal tenir en compte que a tot arreu es va aplicar l’elevat IPC del 2022 (7,1%). En canvi, es va registrar una forta caiguda de la inversió en equipament. Va passar de 2,9 milions a només 1,224, el que suposa una davallada del 57,9%. En el capítol de béns i serveis, en canvi, es pot parlar d’una certa estabilitat: 10,01 milions pels 9,9 de l’exercici anterior. És a dir, tot just un lleuger increment del 0,9%. Per tant, es constata que la major part dels diners va a pagar personal. De fet, un 81,1%. Gairebé quatre de cada cinc euros. En segon terme, es troba la despesa en béns i serveis, que suposa el 15,6% del total. La inversió, almenys el 2023, només va significar l’1,9%. Si es distribueix la despesa segons els diferents àmbits, es comprova que 36 milions es van destinar als serveis de policia mentre que 8,57 al cos de bombers. 4,35 més van anar a parar als serveis penitenciaris i, com s’ha dit, 14,8, als tribunals de Justícia.