Els senyals de la discòrdia

Tot es remunta al juny del 2019. El vehicle circulava per carreteres catalanes quan va topar amb un cérvol. Ja llavors, hauria patit danys pel cop, però el propietari va continuar la marxa fins a la Seu d’Urgell. Allà és quan es va aturar. Quan va portar el cotxe a reparar, la factura ascendia a 13.559,74 euros. En tenir una assegurança a tot risc, va sol·licitar, lògicament, el pagament a la companyia d’aquesta quantitat. L’empresa, però, només va voler abonar-li 1.871,91. Aquesta xifra correspondria als danys materials causats per l’impacte amb l’animal. La resta -la quantitat que s’ha reclamat i aconseguit als tribunals, 11.687,83 euros- és el que va costar reparar el motor. Aquest s’hauria trencat en continuar la marxa malgrat que es perdia líquid refrigerant. La companyia, doncs, ho atribuïa a “l’actitud negligent” de client, un aspecte que, però, la Justícia ha desestimat. El dit client va presentar una acció judicial que primer a Batllia i ara al Superior ha guanyat. El que calia destriar és “determinant si els desperfectes al motor, el seu trencament, havien de ser evitats pel conductor fent cas dels senyals d’advertiment que apareixien en el seu panell o si, al contrari, aquell va reaccionar d’acord amb les indicacions que apareixien en el dit panell i, per tant, no podia evitar el trencament del motor”. I la conclusió a la qual s’arriba és la segona. Entre altres coses perquè la companyia no ha pogut demostrar la base de la seva argumentació: que els llums d’avís es van encendre tot just després de la topada. El conductor sempre va afirmar que l’únic que l’indicava era que el líquid refrigerant estava baix. La llum i el so d’alarma no van sonar, assegura, fins que va aturar-se, ja a la Seu. Els testimonis, com ara el responsable del taller que va reparar el cotxe o un pèrit, van indicar que no podien confirmar si, com sostenia l’asseguradora, aquests senyals d’alerta, es van posar en marxa tot just després de la topada. “De la prova practicada es deriva que no es pot afirmar que just després de l’impacte el panell del vehicle advertís de la necessitat d’aturar-lo, ni que aquest no fos aturat en el moment en què el panell ho advertís, com afirma la part que va passar. I malgrat certament després d’una col·lisió pugui semblar que el més coherent sigui aturar el vehicle això no es pot afirmar en tots els casos, sobretot si l’aparença de l’impacte no és extraordinària, com en aquest cas i el panell del vehicle no adverteix d’aquesta necessitat, com la part recurrent no ha pogut acreditar”, remarca la resolució del Superior, que apunta que “cap element no permet dubtar de la versió del conductor”. Per tant, li dona la raó i condemna l’asseguradora a pagar tot l’import de la reparació.