Erradicar el càncer, no, però evitar que mati, sí

La sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany ha estat plena aquest dimecres per escoltar la conferència de Macip. Al cap i a la fi, es tracta d’una eminència en l’àmbit de la investigació i que parlava sobre una de les malalties de les quals ningú vol parlar, però que tothom coneix. En primera, segona o tercera persona. La conjugació és indiferent, perquè qui més qui menys, tothom l’ha patit. Amb base científica, com no pot ser d’altra manera, però ben mastegat, Macip ha fet un repàs per què és el càncer. Fins i tot, ha dotat de superpoders a les seves cèl·lules, que són les que es reprodueixen sense control i acaben provocant que se li posi el nom. “Si estem dient que hi ha cèl·lules que tarden tant a reproduir-se, com pot ser que una persona de 10 anys en tingui? Potser li estem dient càncer a una altra malaltia que no ho és”, reflexionava Macip, “el que sabem és que no té lògica” Un dels punts que Macip ha descobert als assistents, tots ells relacionats en aquest àmbit principalment, ja sigui per docència o per professió, és que les cèl·lules es reprodueixen sense control sí. Però també ha destacat que ho fan de forma molt lenta. Que alguns dels càncers triguen fins a 40 anys en mostrar-se i en convertir-se en un vertader problema o, almenys, en un detectable. “Dins de les fases, n’hi ha algunes que no es veuen, no es té encara cap eina per fer-ho”, ha remarcat Macip. De fet, ha posat sobre la taula un dels principals reptes dels investigadors: el perquè del càncer infantil. “Si estem dient que hi ha cèl·lules que tarden tant a reproduir-se, com pot ser que una persona de 10 anys en tingui? Potser li estem dient càncer a una altra malaltia que no ho és”, reflexionava, “el que sabem és que no té lògica”. El que sí que en té és la conclusió de què és impossible erradicar totalment el càncer, almenys actualment. Perquè el càncer no és una cosa, en són 200. Com 200 son els tipus diferents que hi ha, amb les seves particularitats, símptomes i, per suposat, tractament. Tot i que el principal, ha assenyalat Macip, continua sent la cirurgia, “la clau és agafar el tumor quan està localitzat i encara és petit, si es pot extreure, les possibilitats de curació son molt elevades”. I aquí entra en joc la vareta màgica, la gran solució: la prevenció. És la clau, fent ‘spoiler’, per aconseguir que el càncer algun dia no sigui mortal. Pillar-lo a temps i ben aviat. Sembla fàcil. En alguns casos, de fet, ho és. La supervivència al càncer de pròstata ha passat d’un 20% a gairebé un 70% en 30 anys. El motiu no és altre, segons Macip, que el fet que es va trobar la prova per detectar-lo a temps. Però hi ha altres que estan estancats, que presenten un repte important per la comunitat científica. El de pàncrees, amb un 3% de supervivència i un 0% de millora en la detecció els darrers 50 anys. “No sabem com enfrontar-los”, ha sentenciat Macip. Malgrat això, el seu darrer missatge ha buscat ser optimista, “hem trobat la manera d’alentir el procés del càncer i seguirem treballant per fer-ho amb els que falten”.