Espot convenç Ladislau Baró annexant Educació a Relacions Institucionals

El ministeri fins ara encapçalat per Ester Vilarrubla tampoc no tenia cap inquilí o inquilina clar. De fet, per motius diferents, Espot s’ha guardat algunes carteres amb les quals poder jugar i acabar de completar un trencaclosques que encara no encaixa del tot. Per a Justícia i Interior no hi ha problema. El cap de Govern ‘in pectore’ torna a fer marxa enrere i se situa en la casella prèvia a la irrupció de Ladislau Baró: Ester Molné es farà càrrec d’un ministeri que coneix a la perfecció com a exsecretària d’Estat de la matèria. Ara mateix queden pendents Afers Socials, Afers Exteriors i Finances. Però encara hi pot haver algun ball més si es té en compte que Trini Marín, inicialment elegida per continuar ocupant-se de Funció Pública -un departament que també s’ha valorat que pogués assumir Baró en lloc de Justícia i Interior i juntament amb Relacions Institucionals-, ja ha mostrat en alguna ocasió la seva voluntat, a ser possible, de no haver de continuar ‘pugnant’ amb els funcionaris. Per a Exteriors i Finances, en principi, els dos comodins són Eva Descarrega i Cesar Marquina. Xavier Espot té sobre la taula la fitxa d’Acció i la possibilitat que aquesta formació assumeixi algun ministeri. Noëlia Souque s’ha situat en algun moment en les travesses per a Exteriors i fins i tot es podria arribar a pensar en Agustina Granvallet com a responsable d’Afers Socials i Polítiques d’Igualtat. Res d’això no hi ha de concret damunt la taula. En canvi, sí que és clar que el líder demòcrata ha estat collant molt i molt el director de l’Autoritat Financera (AFA), David Cerqueda, perquè assumís Finances. Cerqueda ha respost per activa i per passiva -abans el ‘no’ l’havia donat l’exCEO de BSA Banc Josep Segura- amb negatives. El sou de ministre, per baix, no té res a veure amb el de director general del supervisor financer i, a més, l’exposició pública d’un càrrec i l’altre és molt distinta. I en aquest cas guanya per golejada el fet de ser ministre. La pressió de portes en fora és molt més gran ocupant un ministeri que no ocupant-lo. RETORN ALS ORÍGENS Amb Conxita Marsol (Presidència, Economia i Habitatge), Raül Ferré (Territori), Jordi Torres (Turisme i Promoció Comercial), Ester Molné (Justícia i Interior), Helena Mas (probablement a Salut), Mònica Bonell (Cultura i Esports), Trini Marín (Funció Pública) i Guillem Casal (Medi Ambient i Agricultura), Ladislau Baró esdevé la novena persona que sembla ja fixa en el futur gabinet ministerial. De fet, les fonts consultades, properes a l’expresident del grup parlamentari demòcrata entre el 2011 i el 2019, han confirmat que Baró sí que ha acceptat accedir al Govern si és sumant Educació a Relacions Institucionals. I serà el cas. Baró torna d’aquesta manera als orígens. Els anys 1990 i 1991 va ser conseller d’Educació, Cultura i Esports en un dels executius d’Òscar Ribas. Va ser el primer càrrec institucional de Ladislau Baró. I llavors ésser conseller de l’executiu equivalia a ser ministre. Segons les fonts consultades, el futur titular d’Educació s’agafa el departament amb il·lusió i embranzida. És com tancar una mena de cercle i, a més, ho farà aportant una perspectiva diferent al que han estat els darrers ministres d’Educació, que eren sempre persones lligades amb força vinculació al departament. De moment no hi haurà modificacions en relació a la seu del ministeri d’Educació, que serà a l’edifici del Molí de Sant Julià. Queda per veure on se situarà el ministeri de Relacions Institucionals, que haurà, sobretot, d’estar al cas del relleu davant el Coprincipat mitrat, que es farà sí o sí durant aquesta propera legislatura, i haurà d’avaluar com despenalitzar l’avortament sense que això afecti el sistema institucional del Principat. A banda, Baró entronca força bé amb Concòrdia per via de la seva boníssima relació amb Desperta Laurèdia.