Espot pensa en un ministeri que encarrili la ‘successió episcopal’ i les relacions amb el Vaticà

Espot hauria fet tantes promeses o oferiments que ara mateix té més candidats que llocs per ocupar. I per això el trencaclosques no pren forma. A més, algunes de les persones que realment voldria, fins i tot tenint ja en ment carteres específiques, no tindrien cap intenció d’enrolar-se en l’executiu. És el cas, per exemple, del liberal Marc Galabert, per a qui pensava un ministeri transversal amb qüestions d’economia, telecomunicacions i tecnologia. Ara mateix, semblen segurs al gabinet, més enllà del propi Espot i Conxita Marsol, que liderarà Presidència, Economia, Habitatge i alguna àrea més, l’encampadà Jordi Torres, que assumirà Turisme i Promoció Comercial; la laurediana Helena Mas a Salut; l’escaldenca Trini Marín que segurament encapçalarà Afers Socials; i el massanenc Raül Ferré que es farà càrrec d’Ordenament Territorial. Hi ha ministeris com Finances, Afers Exteriors -amb Eva Descarrega com una eventual possibilitat i amb Landry Riba que voldria evitar de repetir en la secretaria d’Estat d’Afers Europeus- o Educació que hores d’ara estan força orfes (Marsol hauria vetat Ester Vilarrubla per no haver volgut concórrer als comicis liderant la territorial). En primera instància, aquest darrer ministeri, l’encarregat de l’ensenyament, se li havia ofert a Sandra Codina, que va declinar i es va mig postular per liderar Cultura i Esports (departaments per als quals també s’especula amb l’ordinenca Gemma Riba), tot i que la seva preferència, que segurament que serà concedida, era la subsindicatura. El líder demòcrata tenia fins aquest mateix dimarts com a principal candidata a dirigir Interior i Justícia i rellevar a Josep Maria Rossell -ben situat per esdevenir president del Consell Superior- la jurista també massanenca Ester Molné Per a un ministeri com Medi Ambient, Espot hauria pensat en diverses persones, però Ciutadans Compromesos hauria proposat un nom i hauria reclamat poder disposar d’un segon ministre vista l’àmplia majoria de què disposen els demòcrates. Els massanencs haurien insinuat que la cartera de Medi Ambient i Sostenibilitat la podria encapçalar l’actual director de Nord Andorrà David Forné. Qui també entrava amb força en les travesses és una altra massanenca, en aquest cas l’advocada, exbatlle i secretària d’Estat d’Interior i Justícia Ester Molné. Consellera demòcrata la darrera legislatura, persona de la total confiança d’Espot, era fins ara la persona més ben situada, segons les fonts consultades, per assumir les regnes d’Interior i Justícia. El fins ara titular d’aquesta cartera, Josep Maria Rossell, no repetirà i té molts números per ser designat, en uns mesos, president del Consell Superior de la Justícia. Si s’acabés donant aquest escenari, molt probablement l’encara secretari d’Estat d’Interior i Justícia en funcions, Joan León, acabaria desembocant com a secretari general del poder judicial. Però encara falten dies per a aquestes darreres designacions. Molné es perfilava com a ministra d’Interior i Justícia però no acaben d’encaixar les peces amb la idea d’Espot de crear la cartera de Relacions Institucionals. Més enllà del que el seu propi nom indica, es considera que aquest ministeri hauria de dotar-se de més substància i així, ara el cap de Govern ‘in pectore’ treballa amb la idea d’ajuntar aquestes Relacions Institucionals amb Justícia i Interior pel perfil de la persona amb qui hauria pensat. EL TUIT DEL BISBAT I ALTRES COSES Hores d’ara s’està en un procés previ a l’elecció de bisbe coadjutor, és a dir, de tria de qui hauria de ser l’ajudant durant un any de Joan-Enric Vives per tal de ser després el seu successor a la diòcesi d’Urgell i, per tant, futur Copríncep mitrat. Espot vol aprofitar el canvi de titular episcopal per intensificar el treball en relació amb el fet que l’Església pugui tolerar certs elements de la interrupció de l’embaràs. Alhora, es considera que s’ha de tenir una relació més estreta amb l’Església per tal d’evitar sortides de to com les que es considera que ha protagonitzat avui mateix el bisbat. El líder demòcrata és conscient de la mala relació personal entre el ja designat candidat a síndic general, Carles Enseñat, i l’esmentat Vives. Arriba a tal nivell l’enemistat que al cap de poques hores que s’oficialitzés la tria d’Enseñat, des del compte de Twitter del bisbat d’Urgell s’ha deixat anar una piulada criticant durament la gestació subrogada. El tuit retirat al cap d’unes hores. Totes les fonts consultades han assegurat que era un dard enverinat llançat per Vives a Enseñat i el seu entorn familiar. Una bala amb molta mala bava. Tanta, que després d’estar unes quantes hores penjada la piulada, finalment el bisbat ha optat per despublicar-la. Òbviament, el tuit no ha estat el causant de la decisió d’Espot de mirar de crear un ministeri de Relacions Institucionals. Però sí que es vol fer un seguiment més acurat de les institucions amb les quals Andorra ha de teixir ponts. I el Vaticà i l’Església es consideren primordials. Encara té Espot, doncs, molt bacallà per tallar. I no li encaixa tot tal i com voldria. Les següents línies de rellevància institucional s’aniran omplint amb persones a les quals el cap de Govern possiblement els hagi promès alguna cosa i no hagin cabut en la primera onada de designacions. Per exemple, hores d’ara no està clar qui serà el secretari o la secretària general de Govern. Ester Fenoll no està descartada del tot, però a poder ser no seria la primera opció. Guillem Casal entra a la travessa per presidir el grup parlamentari perquè se’l veu un bon perfil per contrarestar la presència de Concòrdia com a principal partit de l’oposició I pel grup parlamentari demòcrata i la seva presidència hi continua havent dubtes. Jordi Jordana, eventualment Mònica Bonell (que pot tornar al Consell o entrar al Govern), i Maria Martisella, per aquest ordre, estarien cridats a poder liderar el grup parlamentari. Però també entra en joc ara el nom d’un altre canillenc, el de Guillem Casal. El fins ara cap de gabinet del cap de Govern ha deixat clar que per motius personals i professionals -vol endegar un projecte propi- no vol moure’s del Consell General. I els demòcrates valoren el millor perfil per liderar el grup. ¿I per què Casal? Doncs alguns sectors del partit consideren que és el millor perfil per contrarestar la força amb què pot entrar Concòrdia a l’hemicicle, atès que creuen que sense cap mena de dubte, el partit dels Cernis serà, com a primera formació de l’oposició, qui més veu i presència tindrà a tots nivells. I que cal respondre amb les seves mateixes armes. Una persona jove per sobradament preparada. O això és el que hi ha sobre la taula.