Govern haurà de fer una llei pel dret a l’habitatge i un índex de preus de referència de lloguer

La votació de les 21 propostes de resolució presentades pels grups -al final 20 perquè s’ha acordat transaccionar dues presentades respectivament per PS i per les dues bancades de la majoria ha posat fi a una jornada maratoniana a la cambra parlamentària, però que ha evidenciat, com a mínim, la sensació d’una voluntat d’intentar trobar acords per resoldre la problemàtica més calenta del país, com ha evidenciat la concentració a les portes de la seu del Consell General que tingut lloc durant la sessió. Probablement, la proposta més clara en aquest sentit és la que ha acabat consensuant socialdemòcrates i la majoria, però ha estat votada per unanimitat. Aquesta demana a Govern “un pla d’actuació per protegir i impulsar el dret a un habitatge digne”. Aquest s’hauria de consensuar amb els grups però també amb tots els agents econòmics i socials implicats. Des del PS també ha sortit la proposta per redactar “una llei pel dret a l’habitatge”. Aquesta “haurà de desenvolupar “els mecanismes per fer-lo possible”. No serà pas l’únic text legal sobre la qüestió que, si es compleix l’encomana, arribarà al Consell. També hi haurà un per intentar retornar al mercat de lloguer els habitatges d’ús turístic i un altre per fomentar la posada en arrendament dels pisos actualment buits. Totes dues propostes havien estat elevades per la majoria, igual que la de treballar en incentius fiscals per fomentar la construcció de pisos a preu assequible. El ple també ha aprovat les propostes de resolució que propugnaven la creació d’un índex de preus de referència i un registre de la propietat. Aquest haurà d’estar en marxa en un termini no superior a 18 mesos segons s’ha acabat pactant entre les diferents bancades parlamentàries. Andorra Endavant ha aconseguit, per la seva banda, el vistiplau a la demanda de revisar els criteris del programa d’avals per a la compra d’habitatges, mentre que la iniciativa de Concòrdia per incrementar el gravamen de l’ITP o per impulsar una limitació de la compra d’immobles com a segona residència no han estat acceptades per la majoria.