Indignació a Patrimoni Cultural per la proliferació de ‘pintades gratuïtes’ en edificis històrics

El més antic dels recents atacs vandàlics es va dur a terme, o almenys es va descobrir, el 18 de març novament a l’església romànica de Sant Romà de les Bons. Una ratlla de color negre a la porta i alguna altra inscripció van haver de ser esborrades. En aquell indret, des de la bretolada que es va trobar el Dilluns de Pasqua del 2022 hi ha càmeres de videovigilància, i s’està mirant de recuperar possibles detalls d’aquella actuació. Aquesta setmana, els brètols, aparentment gent jove, fins i tot menors segons alguns testimonis que veuen molts adolescents al tomb de l’Auditori i altres indrets ordinencs, les pintades s’han localitzat al colomer de la Casa Museu d’Areny Plandolit i també als jardins d’aquest edifici que és una de les joies del patrimoni nacional. La primera de les pintades es va localitzar al colomer. I indagant al tomb d’aquesta es van trobar les altres. En concret, als jardins de la casa, com s’ha dit, en la seva part posterior, i també en una de les parets de l’Auditori Nacional, força visible i amb una inscripció, l’única amb un cert sentit encara que a mig fer, que venia a dir quelcom així com ‘En mi mundo el raro e’. Semblaria indicar que o es va acabar la pintura-esprai o l’autor o autors de les bretolades haurien sentit saber-se descoberts. En el cas de la pintada del colomer hi ha com una mena de firma. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Patrimoni Cultural d’Andorra (@patrimoniculturalandorra) En tots els casos, i després de les constatacions gràfiques, ja s’ha procedit a la neteja dels monuments. Com explica la restauradora Mireia Garcia a través de les xarxes socials, per retirar les pintades s’usa “un producte decapant molt respectuós, aquós, sense dissolvents” per respectar al màxim el morter de la paret, que té uns quants segles. L’absència de productes químics danya menys el material original. És evident que la retirada de la pintura suposo, en alguns casos, un aclariment del color del morter original. En aquest cas, es recorre a pigments naturals per, juntament amb el morter de calç original, intentar fer una mena de ‘joc’ i mirar de recuperar la tonalitat més similar a la que presentava abans de la bretolada i la seva neteja la paret monumental afectada. La indignació dels responsables de Patrimoni Cultural i els tècnics que a treballen a redós d’aquest departament és molt important. De fet, juntament amb els comuns implicats quan és el cas, s’estan estudiant mesures -de senyalització, de seguretat, de vigilància amb recursos humans- per actuar de manera preventiva i, en el cas d’allà on ja hi ha hagut accions vandàliques, intentar descobrir l’autoria de les mateixes. Cal recordar que els danys patrimonials en general són punibles, és a dir, constitueixen un delicte. Però si el patrimoni perjudicat, a més a més, té un valor especial, com és el cas dels monuments, dels edificis ara atacats, el delicte s’agreuja i comporta penes, en conseqüència, més elevades.