La negativa de Galabert a ser ministre complica el trencaclosques demòcrataliberal

En principi, i encara que hi ha altres alternatives, el plantejament d’Espot era fer ministre l’economista establert a Ordino i així evidenciar una certa renovació de cares alhora que incloure una persona de quota liberal al gabinet ministerial. Tanmateix ja s’eliminava la possibilitat que Galabert acabés al Consell General en el cas que Berna Coma o, sobretot, Sandra Codina puguin saltar de l’arc parlamentari per ocupar algun altre càrrec. [related:articles:2] Els demòcrates tenen previst valorar durant aquesta tarda tots els escenaris, començant per la Sindicatura. Quan es resolgui aquesta qüestió, haurien d’anar caient la resta de designacions en cascada. El plantejament més probable que hi ha ara mateix sobre la taula -de fet, ja era un pacte que venia de mesos- és que Carles Enseñat pugui jurar dimecres que ve al migdia com síndic general. Així, Sandra Codina seria una bona opció de subsíndica. De fet, és un càrrec vers el qual hauria mostrat predisposició. Conxita Marsol quedaria relegada de sindicatura i, sempre que pogués quallar l’opció governamental de Galabert, accediria al Govern molt probablement com a ministra de Presidència i portaveu. Això permetria que Liberals tingués representació parlamentària a través de Víctor Pintos. En el cas que Marsol s’hagi de quedar al Consell General com a consellera rasa, per dir-ho d’alguna manera, assumirà la presidència del grup parlamentari, un càrrec que ja va ocupar anteriorment com a consellera liberal. [related:articles:1] Si Marsol, com seria ara mateix el més plausible, acaba fent el salt a l’executiu, hi ha altres noms que s’especulen que tindrien pes específic en el grup parlamentari. Inicialment, i fins que no sigui designat cap de Govern, el rol de president l’exercirà Xavier Espot. Però Maria Martisella i Jordi Jordana es perfilen com un eventual tàndem, primer l’una i després l’altre o a la inversa, per ser president i president suplent del grup.