La puntualitat i la manca d’espai als busos penalitzen el transport públic

El gerent de Coopalsa, Gabriel Dallerès, ha explicat que “l’arribada de la gratuïtat ha incrementat molt el nombre d’usuaris i també la valoració més crítica d’alguns paràmetres com la puntualitat, l’espai dins els vehicles o la freqüència de pas. En algun cas, com la puntualitat no depèn de nosaltres, sinó del trànsit, però en altres casos estem mirant d’implementar solucions per millorar la percepció del servei”. Dallerès ha deixat clar, però, que “els busos no són una solució única per resoldre la mobilitat del país”. Tornant a l’impacte de l’abonament gratuït, l’executiu de l’operadora del transport de viatgers ha explicat que “en aquests mesos – a causa de la gratuïtat- el nombre d’usuaris s’ha incrementat per sobre del 60%, i els serveis no ho han fet en la mateixa proporció, fet que ha generat una percepció més crítica amb l’espai per viatjar, que tanmateix està en línia amb els paràmetres europeus. Per millorar-ho cal augmentar el nombre de freqüències i de conductors”. El geren de Coopalsa, Gabriel Dallerès, oferint explicacions. Coopalsa assumeix la gestió de totes les línies estatals excepte la L1 i el Bus Exprés. De les línies que gestiona, les més usades són L4, L2 i l’L6. L’enquesta de satisfacció l’han respost 378 persones, de les quals el 70% són residents de llarga durada i nacionals. El 20%, però, només hi porta un any. El 81% dels enquestats és resident; un 40% té cotxe i carnet de conduir; el 71% és assalariat; el 72% treballa en el sector serveis, l’hostaleria o el comerç; el 56% utilitza el bus cada dia; el 45% el fan servir per anar a treballar i un 25% per fer gestions; el 64% fa servir l’abonament gratuït. Dels consultats 38 persones no utilitzaven abans el transport públic i 203 persones sí utilitzaven abans el transport públic. VALORACIÓ De les valoracions fetes, la més alta té a veure amb la neteja de les parades, amb un 8,2. També està molt ben vista la neteja dels vehicles (7,8). En l’extrem contrari hi ha els espais per viatjar (3,8), la puntualitat (4,2) i la informació a les parades (4,6). La informació en general falla, tot i que Dallerès ha explicat que es faran millores en l’aplicació, que depèn de FEDA. De la caiguda de la nota una part de culpa, ha remarcat el gerent de Coopalsa, la tenen elements relatius al trànsit que l’operadora no controla. Com les retencions, accidents i altres. Gabriel Dallerès ha explicat que el 85% de les expedicions anuals -se’n fan 135.000- estan dins del temps estimat de durada. Només el 5% queden molt lluny del que seria recomanable i, per tant, difícil de reconduir. “Si el vehicle surt a l’hora i es troben dificultats a la via pública, l’operador hi pot fer poca cosa.” El gerent de la concessionària ha parlat de diverses coses, assegurant per exemple que “si hi ha dos cops seguits que una mateixa expedició falla és que hi ha una manca de servei”. Dallerès s’ha referit, per exemple, a la reinstauració, aquest dimarts, de la línia L3 afirmant que es pensava que la finalització de la temporada hivernal faria baixar l’afluència i no ha estat així. O ha explicat que es van fer venir una desena de conductors llatinoamericans els quals, excepte un, no van funcionar, perquè no estaven adaptats a aspectes com els passos de vianants o altres elements de la via pública. Dallerès admet que aliats amb Alsa, l’empresa intentarà participar en un eventual concurs per gestionar un futur transport segregat tipus tramvia El responsable de Coopalsa no ha volgut entrar en qüestions relacionades amb subvencions i ajuts de l’administració. “La discussió econòmica la posposem; primer traiem la gent de les parades” i després es mirarà de resoldre la resta de qüestions relacionades amb l’equilibri econòmic i els reforços i altres elements que s’han d’activar per garantir la qualitat del servei. Dallerès ha reiterat que els aspectes econòmics “estan en mans d’experts”. Finalment, i referint-se al futur, ha explicat que l’aliança de la Cooperativa Interurbana amb Alsa no és tan per assumir les línies internes sinó per afrontar altres reptes. En aquest sentit, Gabriel Dallerès ha deixat clar que si mai es posa en marxa algun tipus de transport segregat com podria ser un tramvia, “d’alguna manera o altra hi mirarem de ser”. Clar que caldrà analitzar els plecs de condicions. Però “les capacitats tècniques” d’un soci com Alsa per a “projectes d’aquesta magnitud” són definitives.