“La xocolata com a eina et permet tenir imaginació il·limitada”

30 anys, però amb molta experiència al món de la pastisseria. Sóc un cul inquiet. Vaig començar a treballar a l’Hotel Canut com a ajudant de pastisseria, però quan vaig veure que començava a no aprendre res nou vaig marcar cap a Barcelona a estudiar un any pastisseria tradicional. Després d’això vaig tornar a l’hotel, però com a cap de partida, però va ser un altre any abans de tornar cap a Barcelona, a estudiar a Espai Sucre nou mesos. En sortir vaig estar com a mestre xocolater a Torrons Vicens, i allà vaig tenir l’oportunitat de fer la Sagrada Família de xocolata. Va ser una feina de cinc mesos que, en acabar, em va fer prendre la decisió de marxar a Austràlia per aprendre anglès. Va ser un any on vaig estudiar i treballar i quan vaig tornar, el famós Covid-19. Quan l’hostaleria va poder tornar a obrir les portes vaig començar a treballar pel Nandu Jubany a Formentera un mes, i vam venir a El Diamant per la temporada d’hivern. D’aquí, sis mesos més a Formentera on vaig dur totes les pastisseries dels seus restaurants. Va ser allà on va sorgir la idea del ‘Chef con botas’ i ho vaig deixar per començar el projecte, tot i que també he estat posteriorment de nou a Torrons Vicens com a I+D, per investigar i desenvolupar nous productes. Ara mateix, però, estic molt centrat als meus projectes. Centrat als projectes, però amb temps per ser-hi al Xocofest. Quins són els productes que ofereixes i treballes aquí? Per la infraestructura que tenim fem brioixeria artesanal de croissants, pasta de full i brownies, però fem tots els acabats al moment. Intentem tenir el producte el màxim de fresc possible quan ens vénen a veure. També emprens la construcció d’una escultura de xocolata, ens pots desvetllar la idea que tens? Em moc en base a la idea de Willy Wonka i la fàbrica de xocolata. No s’assemblarà per a res a la pel·lícula, però sí que farem una fàbrica de xocolata de cent quilos, amb xocolata blanca, amb llet i negra, que serà per tots els gustos. Als nens petits, per exemple, els agrada més la blanca o amb llet, i als grans, la xocolata negra. Quant de temps porta fer aquesta escultura? Té 1,20 metres d’alçada màxima i 1,60 de llargada i jo porto un mes treballant. De fet, vaig acabar ahir va fer algunes peces que tenia pendents i portem des de fa ja vuit mesos negociant totes les idees. Aquí és on ens hem de plantejar tot, perquè és una feinada, però ja estem aquí i tinc moltes ganes de començar. Quina és la major dificultat? Perquè la xocolata és un producte molt delicat per fer escultures tan grans. És cert que la xocolata, si la treballes com cal, és una eina més de feina, com el fang o la plastilina. Però sí que has de tenir la tècnica, els coneixements per poder treballar-ho bé, perquè si no segueixes els passos necessaris, la xocolata no et funcionarà mai. La principal complexitat, llavors, és l’alçada, mantenir el pes d’aquestes peces. Al final, has de fer una mica d’arquitectura també. Jo no sóc arquitecte (riu), però alguna idea he tret del que he anat fent. S’ha de fer una mica de puzle per sostenir tot el pes, i el repte és que aguanti tot durant l’esdeveniment. Quantes peces té aquesta escultura? Jo tinc un total de 68 peces individuals, i s’hauran d’anar muntant per fer l’estructura final. Les condicions de l’entorn, com la temperatura, juguen un paper important? Tot suma per poder fer una bona feina, s’ha de quadrar el tema de la temperatura, la climatització i l’entorn perquè la xocolata es mantingui en les condicions que cal, però aquí no tindrem cap problema amb això. Com és estar treballant a casa teva fent aquest espectacle? Jo tenia moltes ganes. És cert que vaig sortir d’Andorra per poder començar a créixer com a persona i al món laboral, perquè sí que tenim més opcions fora que al país. Però tornar per fer un esdeveniment com aquest, on puguin veure del que sóc capaç, m’agrada. He crescut aquí tota la vida, m’he format al Lycée i si t’ho curres, pots arribar a fer coses molt xules, i fer alguna durant el meu pas pel meu país és un orgull. No es la primera vegada que col·labores amb el comú d’Andorra la Vella. No, he estat a dos mercats de Nadal fent torrons artesanals amb un amic, i la veritat que el primer any anava amb les expectatives baixes, però ho vam ‘petar’ molt i aquest any passat ho hem tornat a fer i ha sigut un èxit. Així que quan em van oferir la caseta no podia no venir, perquè funciona molt bé i és una ajuda per donar a conèixer el producte dels artesans. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por El chef con botas (@elchefconbotas) Torrons, brioixeria artesanal, escultures de xocolata… Quin àmbit escolliries? Quin és el que més t’atreu? La xocolata especialment. M’encanta perquè et dona aquest punt de creativitat il·limitada. Si t’ho pots imaginar i ho pots transmetre en paper, podrà ser amb xocolata, és el que penso sempre. És un producte que et permet crear qualsevol cosa i jo sóc molt creatiu, m’agrada fer coses diferents. Així que si em demanessin que em dediqués només a una cosa a la meva vida, seria la xocolata. Les xarxes socials s’han convertit en una part important de la teva feina, però hi ha una curiositat clau. Per què el nom del ‘Chef con botas’? El ‘Chef con botas’ neix de la idea de viatjar pel món “ficant-me les botes”, com l’expressió castellana (riu). Jo viatjo arreu del món, però també té el simbolisme de posar-me les botes i moure’m per tot arreu, anar a les pastisseries, fer ‘reviews’ des d’un punt de vista sincer i professional. Has provat moltes coses durant aquests viatges, tens alguna que t’hagi agradat especialment o que t’hagi inspirat? No tinc un producte preferit perquè he provat tantes coses que se’m fa una mica difícil que algú em sorprengui. Llavors sempre busco coses diferents, i per això m’he posat al món dels insectes, perquè és molt interessant. He fet algunes postres amb insectes i al Nadal, fent una mica d”spoiler’, faré algun torró amb insectes.