L’abstenció en el debat d’investidura

Les eleccions del proppassat 2 d’abril ens van deixar un panorama gens engrescador per a la socialdemocràcia andorrana. Una pèrdua, respecte les eleccions del 2019, d’aproximadament 2.500 vots (entre PS i SDP), que ens relega a tercera força en representació parlamentària al Consell General. Volent ser raonables amb aquest resultat, des del grup parlamentari que enguany tinc l’honor de presidir, ens plantegem quin ha de ser el nostre rol de cara al Debat d’Investidura. Xavier Espot representarà la veu de Demòcrates, en tant que candidat a encapçalar el projecte demòcrata pels propers 4 anys. Però cap altre partit obté la quantitat d’escons necessaris per a plantejar un discurs alternatiu. El reglament del Consell General exigeix una cinquena part del consellers per a poder-ho fer (5,6 consellers exactament), fent que a la segona força de l’arc parlamentari els falti una petita part de “0,6 consellers” per arribar-hi (és el que té parlar de persones, que a diferència dels nombres, no ens podem partir matemàticament en decimals). Resumint, des del grup parlamentari socialdemòcrata vam fer la lectura de que si no donàvem suport a Concòrdia, a qui enteníem els hi corresponia fer-ho en tant que segona força al Consell General, només sentiríem la veu de Demòcrates en el debat d’investidura. “En mèrits de la confrontació d’idees, vam decidir possibilitar aquest discurs alternatiu a Demòcrates, que malgrat no tenir possibilitat real d’investir Cerni Escalé, ens satisfeia des del punt de vista de la pluralitat política” En mèrits de la confrontació d’idees, vam decidir possibilitar aquest discurs alternatiu a Demòcrates, que malgrat no tenir possibilitat real d’investir Cerni Escalé, ens satisfeia des del punt de vista de la pluralitat política. Tanmateix, a nosaltres ens resultava útil per a encetar la legislatura, poder sentir el què havien de dir els companys d’oposició. Des d’aquesta darrera perspectiva, el discurs alternatiu de Concòrdia ens dibuixa un escenari de llocs comuns, des dels que poder treballar posicions en tant que alternativa a les polítiques de Demòcrates que no compartim: avortament, rebaixa en els anys d’accés a la nacionalitat, creixement ordenat i sostenible, reforma del sistema electoral, igualtat, incompatibilitat política en l’accés al Consell Superior de la Justícia, pla de retorn del deute, mesures de transparència, etc. He de dir que tots aquests posicionaments es troben recollits en el nostre programa electoral de les darreres eleccions generals, programa que esdevé el full de ruta de l’acció parlamentària socialdemòcrata per a la propera legislatura. Des de l’anàlisi del que ens diferencia, més enllà de l’ambigüitat de la seva posició davant l’acostament a Europa (UE), la posició més allunyada és sens dubte l’expressada pel que fa la reforma del sistema de pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Aquest és un assumpte que per a nosaltres esdevé una reforma essencial que, a banda de ser sostenible econòmicament, ho ha de ser també socialment. D’aquí el nostre vot d’abstenció als dos candidats. A Espot perquè el caminar polític ens ha demostrat que defensem dos models polítics oposats. Al Escalé perquè, malgrat puguem feliçment intuir escenaris de cooperació política, el camí es fa caminant i cal que la legislatura comenci a concretar-se més enllà del discurs inicial de sortida. Anirem veient!