L’adeu de la ‘reina del rock’ i del Prat Gran

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Anna Mae Bullock, és a dir, Tina Turner, d’origen americà i actualment nacionalitat suïssa, ha mort aquest dimecres a la localitat de Küsnacht, a prop de Zuric, després de patir durant temps una llarga malaltia. Feia una desena d’anys que s’havia retirat dels escenaris. Aviat n’hagués fet 33 de la seva actuació a Andorra. Un fiasco de concert, tot sia dit. No pas pel desplegament que va l’artista sobre l’escenari. Però sí per la poca repercussió que va tenir. Era el ‘Foreign Affair Tour’, una gira que prenia el nom del seu llavors darrer gran èxit. El 7 d’octubre havia d’omplir el recinte de l’aparcament del Prat Gran -més o menys on avui hi ha el poliesportiu-, que tenia cobert amb lones les tanques laterals que habitualment hi havia. Va començar amb ‘Steamy Windows’ i va acabar amb ‘Be Tender with Me Baby’. I va interpretar unes vint cançons davant un públic entregat però que s’estava ‘fotent’ de fred. Borrufava. De fet, el temps i la deficient promoció que es va fer d’aquella cita (i que el dia abans havia actuat a Barcelona i dos dies després ho faria a Saragossa), el van conduir al fracàs. Un dels anuncis del concert. “Al port hi nevava i gent que hauria pogut venir de França no ho va fer.” Llavors no es venien les entrades amb antel·lació com es fa ara. O no tant, vaja. I això que comprar el tiquet a l’avançada tenia un premi de 1.000 pessetes. L’entrada valia 3.000 pessetes dies abans del concert i 4.000 si s’adquiria el passi la mateixa nit, en què hi havia Sopa de Cabra actuant de teloners. Vaja, el mateix format que s’havia fet el dia abans a Barcelona, a l’Estadi Olímpic. Els organitzadors havien calculat que perquè fos un èxit, calia col·locar 12.000 persones al recinte (descobert excepte l’escenari). Amb una mica més de la meitat s’hauria trampejat la situació. I amb els encara no quatre mil assistents, econòmicament va ser un fiasco. Una ruïna. Prou que ho sap Gerard Grau, llavors un jove representant de músics, d’orquestres de festa major, recorda, que liderava l’empresa Tècniques de l’Espectacle, Imatge i Comunicació (TEIC). Grau encara avui continua embolicat en el món de l’espectacle, de la representació musical. Llavors, a final de la dècada del 1980, “em vaig voler marcar un farol” i li va dir al director de la conselleria (avui seria ministeri) de Turisme i Esports, el sempitern Sergi Nadal, que si l’autoritzaven, portaria a Andorra Tina Turner. El braçalet, ja trencat, que es va posar als assistents al concert andorrà. Nadal deuria fer un somriure de sota el nas. El dossier que havia portat Grau, la proposta, va estar un temps, alguns mesos, en algun calaix, fins que un bon dia al representant musical li van dir que endavant, que el ministre hi havia donat el vist-i-plau. Càndid Naudi era el responsable llavors de la conselleria. I Gerard Grau s’hi va embarcar de ple. Havia vist Turner prèviament a Barcelona, havia fet contactes amb la promotora Doctor Music i la ‘reina del rock’ seria al Prat Gran d’Escaldes. El Govern hi va posar 10 milions de pessetes. El comú d’Escaldes 5. I a Grau la festa li’n va costar ben bé 8, recorda, tot situant el cost total del muntatge en prop de 35 milions. Turner va encertar el concert amb ‘Steamy Windows’ i va acabar amb ‘Be Tender with Me Baby’. I va interpretar unes vint cançons davant un públic entregat però que s’estava ‘fotent’ de fred. Borrufava. Eren quatre gats i va connectar amb el públic. Hi va haver un contacte molt directe “Quan va sortir del camerino”, situat a l’hotel Roc Blanc, a tocar de l’escenari, per dirigir-se al públic, “veure aquells quatre gats li deurien semblar que estava a la festa del seu aniversari”, recorda el representant musical, que explica que, amb tot, “el públic va connectar. Turner va baixar a baix i tot va anar molt bé, hi va haver un contacte molt directe, perquè eren quatre gats”. A banda dels forat que va haver d’assumir, Grau recorda que no va funcionar tant bé com havia semblat que aniria amb l’hotel que servia de ‘back office’ i que es va haver d’encarar amb alguns suposats fans que esperaven a fora de l’aparcament “perquè hauràs d’obrir les portes i ja entrarem gratis”. Grau els va respondre que sí, que potser acabaria a la presó perquè no podria acabar pagant tot allò, però que abans de deixar passar sense pagar ni cinc a aquells que no havien volgut comprar l’entrada, Tina Turner tocaria per a ell sol. Va tocar per a uns quants més. Però davant un panorama desencisat, fred, amb la borrufa que no va deixar de caure durant pràcticament tot el concert. Nocturn. I amb tot, la cantant americana ara nacionalitzada suïssa, no va pas fer nit al Principat. Grau recorda que va parlar “molt poc” amb Turner. Va ser al camerino. “Primer perquè no parlo anglès i, segon, perquè hi havia molts filtres”. I en això recorda quan en un moment donat, des de la productora internacional se’l va avisar que la cantant estava accedint al país per la frontera. Es va enviar uns cotxes no retolats de la policia perquè l’anessin a buscar. Perquè l’escortessin. Però just llavors, el responsable de TEIC va saber que tot plegat formava part de l’estratègia de seguretat. La carta que el cap de Govern del moment, Òscar Ribas, va fer arribar a Gerard Grau per agrair-li les entrades que li havia fet arribar. Turner, Tina, la ‘reina del rock’ i des d’aquell dia del Prat Gran encara que les coses no anessin com haurien d’haver anat des del punt de vista de l’impacte, de la repercussió, feia un parell d’hores que estava reclutada i descansant a l’hotel. Esperant el moment de sortir a l’escenari. De ser el focus de l’atenció. L’origen d’un sisme. I de deixar anar la seva veuarra. Aquella que avui ha deixat de sonar per sempre més. Almenys, en directe. Encara que sempre quedaran les gravacions i el record d’aquell 7 d’octubre del 1990. A Escaldes. Sota la pluja i l’aiguaneu.