Menys ajuts socials conjunturals però de més diners una vegada s’ha atenuat l’impacte de la pandèmia

El fet que l’impacte econòmic derivat dels efectes de la pandèmia s’hagi reduït de manera molt important ha comportat que l’administració hagi hagut de donar menys ajuts puntuals, menys prestacions lligades a moments conjunturals i, en molts casos, en haver de donar menys subvencions la quantia que s’ha acabat entregant és més elevada. Si els ajuts puntuals van a la baixa perquè les necessitats esporàdiques han anat desapareixent, les contribucions relacionades amb aspectes estructurals -com el fet de tenir més o menys fills- es mantenen, encara que amb una progressiva reducció també. Evidentment, neixen menys nadons i això també es nota. Hi ha dues tipologies de contribucions socials que estan clarament lligades a la conjuntura, i que han experimentat un clar descens una vegada han passat els dos anys (2020-2021) en què més impacte s’ha notat degut a la crisi derivada del coronavirus: els ajuts denominats ocasionals i les prestacions socials per desocupació involuntària Hi ha dues tipologies de contribucions socials que estan clarament lligades a la conjuntura, i que han experimentat un clar descens una vegada han passat els dos anys (2020-2021) en què més impacte s’ha notat degut a la crisi derivada del coronavirus: els ajuts denominats ocasionals i les prestacions socials per desocupació involuntària, és a dir, aquelles prestacions que van destinades a persones que de cop s’han trobat sense feina sense voler-ho i que es troben puntualment sense pràcticament cap recurs. Les sol·licituds per a ajuts ocasionals fetes durant el 2022 (1.554) són molt inferiors a les que hi va haver el 2020 i el 2021, encara que continuen sent superiors a les del 2018 i el 2019. Amb tot els beneficiaris d’aquests ajuts estan molt per sota de tots els anys anteriors, malgrat que el muntant global que ha abonat l’administració per aquest concepte es manté en línia amb el que es va concedir el 2018 i molt per sobre del 2019. En conseqüència, cada beneficiari d’un ajut puntual ha rebut més diners si es tenen en compte només les ajudes individuals i s’exclouen els ajuts a l’estudi o les prestacions de caràcter col·lectiu o els permisos retribuïts. Per tant, de mitjana individual cada beneficiari a qui se li va atorgar un ajut durant el 2022 va rebre 4.105 euros, una xifra notablement superior a la dels anys anteriors. Els ajuts per a necessitats bàsiques és la principal sol·licitud que es fa juntament amb peticions puntuals per poder pagar l’habitatge. Les famílies monoparentals i les unipersonals són les que més es beneficien d’aquests ajuts ocasions mentre que dos de cada tres beneficiaris o són andorrans o són espanyols gairebé a parts iguals. Aquest repartiment no es veu gaire modificat en el temps. DESOCUPACIÓ Una altra tipologia de prestacions que també han caigut i molt són les relacionades amb la desocupació involuntària. El nombre de sol·licituds durant l’any 2022 ha estat de 138, de les quals el 60,1% han estat resoltes favorablement (83) i un 39,9% han estat resoltes desfavorablement (55). La proporció de sol·licituds favorables respecte a les sol·licituds presentades augmenta un 6,9% (3,86 punts) en relació a l’any 2021 (56,3%). Les sol·licituds favorables han estat concedides a 64 llars, 272 menys que l’any 2021 (336) disminuint un 80,1%, amb un import mitjà per llar de 5.647,07 euros, un 2,9% menys que l’any 2021. Les persones que s’han beneficiat d’aquesta prestació, incloent tots els membres de la llar, són 108. Aquesta xifra és la més baixa, amb molta diferència, del darrer lustre. Certament, les moltes persones que almenys temporalment es van quedar sense feina durant la pandèmia va fer disparar la xifra de persones concretes que van rebre aquest tipus de prestacions fins a 673 el 2020 i 789 el 2021. Evidentment, al 2019 hi va haver moltes menys prestacions atorgades d’aquesta modalitat (213), però van quedar també per sobre de les del 2022. L’any passat el tipus de llar que ha rebut el major nombre d’ajuts són les llars unipersonals (54 ajuts, 65,1% dels ajuts) i les monoparentals (11 ajuts, 13,3% dels ajuts), mentre que, per nacionalitat del sol·licitant, els andorrans i els espanyols reben el 45,8% i el 36,1% dels ajuts, respectivament. FILLS A CÀRREC El nombre de sol·licituds de prestacions per fills a càrrec presentades l’any 2022 ha estat de 724, el que suposa una disminució del 9,4% respecte a l’any 2021. La reducció està sent progressiva però molt moderada els darrers exercicis. Es redueix el nombre de beneficiaris però com en el cas dels ajuts puntuals, creix la quantia que s’abona. De les peticions fetes el 2022, el 80,1% han estat resoltes favorablement i el 19,9% restant s’han desestimat, mentre que no n’hi ha hagut cap amb manca de documentació. Les prestacions actives en data 31 de desembre del 2022 han beneficiat 706 famílies i 1.250 fills, amb un import anual mitjà per família de 1.954,86 euros, un 2,6% superior respecte a l’any anterior. El nombre de famílies disminueix un 1,7% en relació a l’any anterior mentre que el nombre de fills beneficiaris es redueix un 1,0%. Per sexe, les dones són les que han rebut majoritàriament les prestacions favorables del 2022 (80,3%), en contraposició als homes (19,7%). Per edat, el 96,9% dels beneficiaris del 2022 tenen entre 25 i 60 anys i majoritàriament són de nacionalitat andorrana (32,4%), portuguesa (25,5%) i espanyola (21,9%). Un 46,2% dels beneficiaris de l’any 2022 han residit sempre al Principat o fa més de 20 anys que hi resideixen. Quant a l’estat civil dels beneficiaris de la prestació, un 31,2% són casats, un 28,8% solters, un 24,1% separats, un 13,6% divorciats i un 2,2% vidus. Les famílies que més ajuts han rebut són les que tenen un fill a càrrec, amb el 43,6% del total d’ajuts, seguides de molt a prop per les famílies amb 2 fills a càrrec, amb el 39,7%. Les famílies amb 3 fills suposen un 13,6% i les famílies amb 4 o més fills un 3,1%.