Menys baixes laborals però més prestacions relacionades amb la salut mental

La presidenta del consell d’administració de la parapública, Montserrat Capdevila, i la directora general de l’ens, Joaquim Sol, han passat revista aquest migdia a l’evolució de la CASS durant el 2022 i els seus reptes per al 2023. Capdevila i Sol han repassat des de la missió que té assignada la parapública com a recaptadora de les contribucions socials i gestora de prestacions sanitàries fins als estats financers de l’any passat, que va tancar amb un 6,5% més d’assalariats que en el mateix moment del 2021 (47.495). També van créixer, més i tot, els comptes propis (8.010, i un increment del 9,2%). Capdevila ha ressaltat que el dèficit de la branca general (32 milions) l’any passat va ser inferior al previst i molt inferior encara al que hi havia hagut el 2021 (45,8) i ha ressaltat el fet que en general els ingressos, en la branca de malaltia i en la de jubilació, han crescut percentualment per sobre del pressupostat i més que l’increment que han experimentat les despeses. I això es degut a la bon marxa, han indicat les dues compareixents, de l’economia del Principat, amb una remuntada molt important després de la pandèmia. “La bonança d’aquests 2022 i 2023 ens està allunyant una mica del moment crític” en relació a les pensions. “Hem guanyat temps, hem guanyat anys, però és urgent” arribar a un acord sobre la sostenibilitat del sistema i adoptar mesures en conseqüència Les dues dirigents de la parapública han repassat infinitat de dades -des de les trucades que rep la CASS a les activitats de control o nous departaments de què disposa la institució, com el de compliment normatiu i control intern- i han destacat, ja en clau més d’actualitat, que “els comptes propis continuen creixent i els assalariats continuen creixent” perquè “hi ha més persones que estan treballant al país”. Que percentualment augmentin més als autònoms que els assalariats va lligat amb el fet que en la primera de les figures s’hi inscriuen tota la filada de creadors de contingut i similars que s’han anat establiment al país. Entre els nous assalariats, sectors com la construcció o l’hostaleria i el comerç són els que més creixen. Com més afiliats hi ha a la CASS, més despesa sanitària també es genera. Però, en tot cas, la situació a llarg termini millora. “El fet de tenir més ingressos fa que el dèficit de la branca jubilació i general va a millor”, ha recordat la presidenta de l’ens tot deixant clar que el pressupost del 2023 es va treballar al juliol de l’any passat quan l’IPC previst era del 4,5%. En tot cas, les dades relatives al primer trimestre fan ser optimistes tant a Capdevila com a Sol. El dèficit de la branca general és de 6,2 milions d’euros i el superàvit de la branca jubilació arriba als 11,3 milions. “La bonança d’aquests 2022 i 2023 ens està allunyant una mica del moment crític” en relació a les pensions, que estava marcat per al 2024 quan el fons de reserva hauria de començar a fer aportacions i el 2039 quan s’esgotaria. Això, clar, calculat en base a dades del fatídic i pandèmic 2020. “Hem guanyat temps, hem guanyat anys, però és urgent” adoptar mesures per garantir la sostenibilitat del sistema, han remarcat les dues dirigents de la parapública. Hi ha d’haver una actuació “aquesta legislatura sí o sí”, ha afirmat rotunda Capdevila. PACTE D’ESTAT La presidenta del consell d’administració de la CASS ha assegurat, en relació amb les mesures a adoptar, que “per mi i per tots l’ideal és un pacte d’Estat” i “ens oferirem a participar en el que calgui, donant l’ajuda en el que calgui” perquè s’adoptin les millors solucions possibles. “Pot ser que no totes les propostes (de la CASS) siguin volgudes per una part dels consellers generals” però “vull creure que s’arribarà a un acord, potser no en el 100% de les propostes”. En tot cas, ha indicat Joaquima Sol també, segur que es faran estudis d’impacte de les mesures que es pretenguin tirar endavant o de què suposa deixar segons què en el camí. Montserrat Capdevila durant una de les seves intervencions aquest migdia. La directora general de la CASS, que com ha recordat Capdevila està en el tram final de la seva carrera professional i, per tant, un dels reptes immediats a nivell intern de la parapública és buscar-li relleu, ha manifestat que “s’ha d’anar fent un seguiment acurat perquè el nostre país pugui financerament suportar el nostre sistema de seguretat social”. Certament, ha admès Sol, “amb aquests anys de bonança aquesta data (el 2024, el 2039) s’ha posposat”, però “la motxilla continuarà creixent” i, per tant, cal continuar fent “estudis actuarials perquè el nostre Govern i el nostre legislatiu prengui les mesures necessàries perquè això no passi”, en el sentit que es pugui arribar a un punt de no retorn. SALUT MENTAL I si la sostenibilitat del sistema “tots som conscients que és un tema clau”, també és evident que la majoria d’actors socials del país tenen clar que es viu un moment complexe des del punt de vista de la salut mental. Capdevila ha considerat rellevant que “de baixes per malaltia n’hi ha menys aquest 2023”. En concret, i en relació amb el 2022, durant el primer trimestre d’enguany les prestacions per incapacitat han experimentat una davallada del 12%. “Ja vam informar que hi podia haver conflicte amb el fet que la tarifa d’un psicòleg fos superior a la d’un psiquiatra. Ho vam posar en el nostre informe” Per contra, però, han anat en augment les prestacions en relació amb la salut mental “sobretot en infants i per addiccions”, ha detallat la presidenta del consell d’administració de la CASS. Que hi hagi menys baixes podria tenir a veure amb el fet que la salut és millor -evidentment, ha desaparegut l’efecte de la Covid- o que hi hagi una gran implicació amb l’empresa per a la qual es treballa. També ha reconegut, però, Capdevila, que en molts sectors, on malgrat l’evolució de l’economia no es va sobrat, es necessita treballar sí o sí. Preguntada per la inclusió de la psicologia en la cartera de serveis sanitaris coberts per la CASS, Capdevila s’hi ha tornat a mostrar totalment a favor ja que el tractament psicològic o psiquiàtric, o una combinació dels dos, “pot evitar malalties futures més greus” que comportin una major despesa a llarg termini de la que pot ara mateix generar, que serà lleugerament més alta momentàniament potser. Sobre la diferència de tarifes entre psicòlegs i psiquiatres, la presidenta del consell d’administració de la CASS, que si el nou Govern ho vol continuarà un temps més al càrrec mentre es resol la successió de la directora general i després, “quan sigui el moment i quan pugui” demanarà el relleu, ha remarcat que l’ens va rebre la proposta de Govern i “ja vam informar que hi podia haver conflicte amb el fet que la tarifa d’un psicòleg fos superior a la d’un psiquiatra. Ho vam posar en el nostre informe”. I a partir d’aquí és l’executiu qui decideix.