A les 9 del matí ja eren a lloc. Un esforç titànic que, consideren, prou valia la pena. De fet, la Beatriz és de València. I la tragèdia l’ha viscut a flor de pell. “Un petit granet de sorra fa muntanya”, manté. L’Antonio fa més de dues dècades que regenta el forn de les Bons. No fa pas massa va conèixer la parella valenciana també de l’ofici i van decidir fer negoci junts. Per això vist el drama de la dana, van decidir que alguna cosa hi havien de fer. I va ser aquesta matinada de dijous a divendres que hi van posar mans a l’obra. Les xapates ja en dependències de ‘Mensajeros por la Paz’. Fer pa és cosa ‘senzilla’. Hi estan avesats. Fins i tot coure’n dos-cents és cosa normal. Però acabada la jornada baixar fins a València ja és una altra cosa. No els va costar. La tragèdia i la solidaritat que s’hi ha associat sortosament valia la pena. La Beatriz i l’Óscar es quedaran a la ciutat el cap de setmana. Per donar un cop de mà si cal. L’Antonio va tornar cap al Principat després de deixar les xapates en mans de ‘Mensajeros por la Paz’, que seran els qui distribuiran el pa allà on més falta faci. La iniciativa panarra és una més de les moltes accions privades que han sorgit de la societat civil. Com la de SOS València Animals. Diverses associacions animalistes del Principat s’han unit per trobar material -des d’aliments a medicaments- per ajudar les protectores del Llevant espanyol que per culpa dels aiguats, de les inundacions, han quedat desemparades. Amb les seves instal·lacions derruïdes i molts dels animals dels quals tenien cura, morts. I els que no han mort, deambulen per carrers plens de fang amb risc d’emmalaltir i transmetre dites malalties. Les voluntàries animalistes andorranes ja han arribat a lloc, també. D’aquí que tres voluntàries de l’organització van baixar amb una furgoneta aquest divendres cap a València. A Picanya més concretament. Però van haver de fer una petita odissea per arribar a la seva destinació. I és que l’ensorrament d’un barranc se’n va endur tres ponts pels quals haurien hagut de passar en el seu trajecte i van haver de buscar alternatives ajudades per altres voluntaris animalistes que ja estaven a la zona. Finalment, segons que han explicat des del col·lectiu andorrà, van poder arribar a lloc i veure en primera persona el drama, alhora que feien arribar el material que havien transportat. Són molt nombroses les iniciatives amb segell andorrà que d’alguna manera o altra arriben a València. Concretament a la localitat de Massanassa hi estan treballant els germans Marc i Miquel Font. Amb una excavadora de vint tones i una altra de vuit. Aquest divendres van avançar molta feina. I, en principi, aquest dissabte tenien previst acabar la tasca encomanada. Retirar la runa que hi havia pels carrers. Més que runa, mobles enfangats, parts de cases derruïdes… “El que queda és molt líquid i amb les nostres màquines ja no podem”, explicava Marc Font després de dues jornades de feina que els han fet adonar de l’abast de la tragèdia i la grandiloqüència de la solidaritat. Són centenars, milers, les persones que treballen en cadascuna de les poblacions engolides per la dana. I el panorama, ho exposen els dos germans de Ransol, és desolador. “S’han quedat sense res però, amb tot, et paguen tot el que poden.” Com el combustible. Que s’han fet un fart de buidar el dipòsit. I més encara d’inflar rodes o haver-hi de posar pedaços. Perquè les punxades han estat més reiterades de l’habitual. Punxen els pneumàtics. Però no pas les ganes d’ajudar. També des d’Andorra.