Permisos de residència limitats a dos anys per als nòmades digitals

El primer reglament, relacionat amb el desenvolupament d’un entorn controlat de proves, anomenat ‘sandbox’ tindrà aplicació immediata. El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica en funcions, Marc Galabert, ha assenyalat que aquesta decisió s’ha pres tenint en compte que els processos interns per demanar els permisos ja donen un temps d’actuació. Amb els dos reglaments restants, centrats en els nòmades digitals i en la creació del registre de societats mercantils startups, es donarà un mes abans de la seva aplicació. Principalment, per la nova configuració del Govern i per donar temps a les persones que arribin de nou i s’hi puguin fer. Entre els tres, possiblement, destaca especialment el que se centra en els nòmades digitals, visat emprenedor i foment de l’economia digital. Sobretot, per la curiositat i, segons el ministre d’Economia en funcions, Jordi Gallardo, interès que genera l’aterratge d’aquesta figura de treballador digital. Per definició es tracta d’un empleat d’una empresa, generalment multinacional o amb una grandària important, que treballa a distància, desenvolupant la seva tasca no necessàriament a prop del seu centre d’interès. Amb aquest reglament, Gallardo ha apuntat que es pot donar resposta a les sol·licituds que s’han fet d’informació en aquest sentit constantment i, a més, “permet que persones que treballen en empreses de fora d’Andorra puguin venir a exercir al país sota un permís especial la seva tasca telemàtica”. Es busca principalment treballadors que tinguin perfils “altament digitals i d’innovació”, ha remarcat Gallardo. A aquestes persones se’ls atorgarà un permís “especial”, que tindrà característiques específiques, “seran com un turista de llarga durada”. De fet, únicament podran estar-s’hi legalment a Andorra durant dos anys, “si passat aquest termini es volen establir, caldrà que comencin un altre procés”. A més a més, no tindran avantatges o cobertures que tindria un resident “normal”. Com que no es tracta d’una cotització directa a la CASS no es comptarà amb cobertura sanitària, sinó que hauran de comptar amb una assegurança privada o que consideri l’empresa. Gallardo també ha remarcat que no tindran dret a fer inversions a nom propi. Així mateix, hauran de passar un filtre previ que s’ha establert mitjançant la feina coordinada entre el ministeri d’Economia i Immigració. Galabert ha destacat que aquesta forma de procedir ajudarà a fer una certa tria entre les persones que ho sol·licitin, centrant-se en aquests perfils més digitals i que puguin demostrar que la feina que realitzen està directament relacionada amb els interessos que es tenen en el moment d’atreure nòmades digitals. Aquest tipus de perfils, a més, no podran tenir un contracte de lloguer de cinc anys, com és habitual. Per tant, s’espera que ajudin a impulsar i desenvolupar espais de co-living. Aquesta modalitat d’habitatge va generar opinions força diverses durant el procediment de la Llei, però Gallardo ha recordat que “no aporta precarietat, sinó que aquestes persones estan acostumades a tenir aquest tipus d’habitatge”. En aquest sentit, Gallardo ha assegurat que existeix un interès real en la regulació dels co-living i en la implementació d’aquest tipus d’habitatge. Galabert ha afegit que en cap moment es pretén d’aquesta manera donar solució a la problemàtica que existeix actualment al país en aquest sentit, “si no volem donar una oferta més al mercat”. A més, tenint en compte situacions complicades com les que es viuen a Barcelona amb l’arribada d’un nombre elevat de nòmades digitals a la ciutat, Galabert ha marcat les diferències. “Per assentar-se a Espanya, com que son ciutadans de la Unió Europea, no han de fer cap tipus de tràmit, no necessiten autoritzacions, però aquí hi ha un filtre, tenim un decret de quotes i es té sempre a la mà el control d’aquests residents”, ha remarcat. ‘Sandbox’, o entorn de proves controlat Amb aquest segon reglament es busca crear un entorn de proves concret i fixat per dur a terme un producte que s’estigui impulsant i poder testejar-lo. Gallardo ha remarcat que “és una zona controlada on els emprenedors poden posar a prova els productes o serveis abans de llençar-los a mercats més grans”. Es tracta d’un concepte que es fa servir en sectors que tenen, segons Galabert, “legislacions més complicades”, com pugui ser el financer. D’aquesta manera, es permet a l’administració “poder veure quin és el funcionament d’aquella innovació i com cal regular-ho, perquè ens trobem que la innovació camina molt més ràpid, i tenir aquests espais de proves permet analitzar els efectes jurídics per no cometre errors”. També té la funcionalitat, en certa manera, de servir com a espai d’intercanvi. Per posar en contacte emprenedor i inversor, “que son els actors principals”, ha remarcat Gallardo. Es tracta d’una “palanca” que pretén donar impuls a l’ecosistema digital actual del país. La participació en aquests espais serà sempre voluntària, tot i que s’hauran de complir alguns requisits. Així mateix, es crearà una autoritat supervisora i una comissió de coordinació que farà un seguiment de tot el procés. Nou registre de societats mercantils ‘startups’ Gallardo ha assegurat que “s’ha detectat que l’ecosistema d’startups és molt gran i no està tan interconnectat com hauria d’estar”. Per tant, la creació d’aquest registre haurà de permetre tenir un seguiment més acurat de com evoluciona aquest ecosistema i “poder acompanyar amb iniciatives”, ha remarcat Gallardo. Així mateix, Galabert ha assenyalat que la condició d’startup no és indefinida i que, per tant, es poden establir els límits i es poden controlar. Com a exemple, “quan la societat no reparteixi dividends no acaba de començar, té un grau de maduresa que no implica que hagi de tenir certes facilitats”.