Prova pilot perquè els logopedes puguin autoavaluar si cal allargar un tractament

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Van ser un dels col·lectius sanitaris que no van signar el pacte d’estat de salut. La presidenta del Col·legi de Logopedes, Sara Fité, reconeix que és un document tant genèric “que és difícil no estar d’acord amb el que diu”, però “no el vam signar perquè tenim un dia a dia que res té a veure amb això”. Els logopedes tenen “neguits, queixes i idees de millora” que fa temps que traslladen al ministeri “però no tenim resposta”. Per tant, es va decidir “no sortir a la foto si no teníem res a canvi”. I part d’aquests neguits són els que han posat aquest divendres sobre la taula del Govern, en la trobada que han mantingut amb Espot i Mas. El principal i que fa més anys que s’arrossega, fer canvis en el circuit pel qual s’accedeix a la logopèdia. Fins ara, per anar al logopeda cal complir una sèrie de requisits i per tant, cal que el metge referent faci una recepta per passar una avaluació. Un cop el logopeda ha fet l’avaluació, si es considera que cal el tractament, es torna a derivar el pacient al metge referent perquè faci la recepta pel tractament corresponent. “I per tant, cada visita l’has d’anar pagant, amb tot el que suposa de despeses tant pel pacient com per la CASS”, remarca Fité. A més, un cop s’arriba al final de les sessions, “a vegades ens trobem que hem d’aturar el tractament perquè cal tornar a passar pel metge i esperar que faci una nova recepta, i no sempre és immediat”. En aquest sentit remarca que “en algun cas hem hagut de parar un mes o més, i en aquests casos fem passos enrere amb el que havíem avançat”. “A vegades ens trobem que hem d’aturar el tractament perquè cal tornar a passar pel metge i esperar que faci una nova recepta, i no sempre és immediat” Fité, defensa que si bé tenen clar que hi ha patologies en que cal l’avaluació mèdica, “com tot allò relacionat amb les cordes vocals perquè nosaltres no tenim els aparells per comprovar les millores”, en altres casos no cal passar pel metge. Per exemple? “Els trastorns del llenguatge oral o escrit. Aquí som nosaltres els especialistes per poder avaluar si el tractament ha funcionat o no i si cal continuar-lo”, remarca, afegint que si es fa tornar al metge “en realitat el rol de filtre el metge no el fa, perquè ell no ho sap, però en canvi sí que s’alenteix el procés i generem més cost pels ciutadans i la CASS”. En la trobada amb Espot i Mas “sembla que finalment s’ha entès” i s’ha compromès a engegar una prova pilot perquè els logopedes puguin fer autoavaluacions i decidir si cal allargar el nombre de sessions o no. Només s’aplicarà en algunes patologies, probablement lligades als trastorns del desenvolupament de la parla o el llenguatge, que ara els professionals sanitaris hauran de definir, però el compromís és que d’aquí a un mes o mes i mig es posi en marxa. La prova servirà per veure si el circuit funciona o no i si acaba generant més despesa a la CASS o no. REGLAMENT D’altra banda també s’ha recordat als polítics la necessitat de desenvolupar un dels reglaments previstos en la llei de professions titulades que malgrat les contínues reivindicacions no s’ha fet. És el que fa referència al nivell d’idioma que cal acreditar per poder exercir de logopeda en aquella llengua. “La llei diu que pots exercir de logopeda en la llengua amb la qual has obtingut la titulació”, però assenyala que en alguns casos, com per exemple per recuperar-se d’uns nòduls, no cal tenir un nivell molt elevat. Requisit que sí que cal quan es tracta d’una reeducació del llenguatge oral o escrit. En aquest darrer supòsit es va demanar que s’exigís un nivell C2 per poder exercir, però com que el reglament no s’ha fet, cada vegada que hi ha noves col·legiacions “tenim una nebulosa que no sabem què hem d’exigir”. Aquí també hi ha hagut acord per desbloquejar-ho. Fité explica que han estat bastant exigents amb el compliment dels terminis i els compromisos perquè en cas contrari tenen la sensació que tota la feina que fan queda en un calaix i no serveix per a res. “Cal trobar l’equilibri just entre la política i el que ens trobem la realitat del dia a dia”, ha manifestat. Finalment, també es treballarà en les ràtios que es consideren idònies per acceptar o no noves incorporacions de logopedes. “Nosaltres ja havíem fet un treball estadístic però ens va semblar que havia quedat en un calaix. Ara ens han dit que es treballarà”, ha indicat.