Què ens mou a actuar?

Qui no s’ha sentit alguna vegada motivat o desmotivat per dur a terme una activitat? Al llarg de la vida, vivim etapes en què practicar un esport, tocar un instrument, estudiar, anar a treballar o fer qualsevol activitat concreta ens pot suposar executar-la amb il·lusió i sense considerar l’esforç que ens pot requerir fer-la o, contràriament, la seva realització ens pot suposar un gran esforç emocional, cognitiu o físic. A què es deu això? En la resposta a qualsevol tipus d’acció entra en joc la motivació. La motivació es defineix com el motiu que ens porta a actuar. Existeixen dos tipus de motivació: la motivació intrínseca (els motius són d’interès pròpiament de la persona, com ara gaudir de l’experiència) i la motivació extrínseca (els motius són aliens a la persona, per exemple rebre un obsequi). Quan es realitza una activitat simplement perquè ens satisfà, ens és estimulant o plaent, la motivació és intrínseca, en realitat estem satisfent dos tipus de necessitats. D’una banda, posem en pràctica les nostres habilitats i som capaços de superar reptes i desafiaments adequats a les nostres capacitats. D’altra banda, sentim que tenim la llibertat i l’autonomia per decidir i controlar el nostre comportament. “Quan ens sentim desmotivats convindria preguntar-se: Què sentim? Què ha generat el que sentim? Què podem fer perquè la situació canviï? Perquè si efectivament volem que alguna cosa canviï, el canvi s’ha de propiciar des del nostre interior” Així, les activitats que ens resulten interessants i plaents són activitats motivades intrínsecament perquè són d’interès per a nosaltres, la seva pràctica o execució ens proporciona satisfacció i en aconseguir fer-les gaudim d’elles i experimentem emocions positives, per això hi podem dedicar el temps i l’esforç sense mesura i sense que per això en siguem recompensats extrínsecament, per exemple amb diners o amb reconeixement, ho fem per satisfer una necessitat interna. Quan la pràctica de l’activitat deixa de gratificar-nos, d’atraure’ns i de ser-nos plaent, aleshores ens sentim desmotivats i desinteressats. Aquest estat emocional si s’allarga en el temps conclourà en l’abandonament de l’activitat, o bé ens conduirà a canviar-la. Així, perquè una persona faci una activitat que d’entrada no li és atractiva, no li agrada o no li ve de gust fer-la, únicament l’efectuarà si està motivada extrínsecament, és a dir, per fer-la ha d’obtenir alguna cosa “a canvi” que li sigui gratificant. La motivació està associada a l’emoció. L’emoció és la força (de dins cap a fora) que ens porta a moure’ns, bé per apropar-nos a l’objectiu, bé per a evitar-lo, mentre que la motivació és la força (el motiu o el propòsit) que ens mou a actuar o a no actuar. Així, quan ens sentim desmotivats convindria preguntar-se: Què sentim? Què ha generat el que sentim? Què podem fer perquè la situació canviï? Perquè si efectivament volem que alguna cosa canviï, el canvi s’ha de propiciar des del nostre interior. En els propers articles tractarem la motivació en l’àmbit laboral i la motivació des de la perspectiva de l’aprenentatge.