El polític i lingüista es també dansaire. De l’Esbart Sant Romà. Però a partir d’aquí, el que s’escaigui. I, és clar, això dels curts i els llargs és d’allò més semblant al que fa -cada vegada més modernitzat- a l’esbart. Sans no només ha participat, amb altres consellers comunals (Sabrina Grégoire i Andreu Riba), en el lliurament de premis, de guardons. També ha saltironat la rotllana de germanor, que ha envaït tota el perímetre de la plaça dels Arínsols i ha servit per cloure la primera part de la primera jornada de l’aplec sardanístic. Hi haurà més cites amb la plaça comunal per excel·lència com a escenari. Tornem a l’aplec d’aquest 2024 i al concurs que s’hi ha viscut. Hi han participat al final set colles, entre les quals una de juvenil i una d’infantil. Sí, hi ha joves que ballen sardanes i ho fan abillats ben adequadament i amb ganes de saltar més enllà del que marquen els cànons més tradicionals. Però sense perdre la tradició. A veure, ‘Petits Amunt i Crits’ de Terrassa, en infantils, i ‘Noves Branques’ de Vilanova de Bellpuig no han tingut competència. Tampoc els grans dels egarencs ‘Amunt i crits’, que no tenien tampoc competència en la seva categoria. En l’escalafó veterà, la colla ‘Enèrgica’ de Terrassa ha estat la primera classificada seguida de ‘Fonts de Valldans’ de Ponts i la també egarenca ‘Continuïtat’. La Colla Sardanista de Balàfia lleidatana ha estat la quarta de les quatre. En fi, que en això de les sardanes hi ha primers però no últims. Però sí que hi ha jurat i es mira fil per randa com dansa cadascú. Fins i tot ha calgut fer dues revessades, és a dir, dues sardanes enrevessades, complexes, que ni la cobla -la Flama de Farners en aquest cas- ni les colles saben quina serà. I que no només han d’intentar ballar el millor que s’escaigui sinó que els responsables de cada colla han d’encertar el tiratge de cadascuna d’elles. En fi, les dues sardanes enigmàtiques eren obra de Daniel Gasull, amb 48 de curts i 64 de llargs, i de Joaquim Tristany, amb 23 i 67 respectivament. La primera no ha tingut encertants. La segona sí. I d’aquí que s’hagi pogut passar a la segona sardana de lluïment. La primera ha estat ‘Per sempre’ de Marc Timón i la segona, d’Anna Abad, era ‘Pètals d’una flor de juny’. La sardana de germanor amb tots els balladors i els no balladors que s’hi han volgut unir ha estat ‘Plaça, la de l’església’, de Jaume Burjachs. En fi, que l’aplec es limita massa al concurs i a les colles que hi participen. I poca cosa més. D’aquí que Joan Sans té posat entre cella i cella i “la commemoració”, l’any vinent, del trentè aniversari de la designació d’Encamp com a Ciutat Pubilla de la Sardana, serveixi de punt d’inflexió per donar un tomb al certamen sardanístic anual que fa 36 anys que perdura. Encara sort, ha recordat el conseller encampadà, que el comú va decidir, el 2022, no deixar caure l’aplec quan l’Agrupació sardanista La Grandalla va fer un pas al costat. Que hi hagi més o menys colles és de difícil solució perquè, recorda el responsable comunal de Cultura, hi ha caps de setmana que s’escauen molts aplecs i concursos i es fa difícil que moltes colles es puguin concentrar en un sol indret. Però això no treu que es vulgui intentar rellançar l’esdeveniment. Ara, s’escau, manté Sans, fer “un reforç”. En fi, que el comú “hi ha de posar més la banya”. Paraula de conseller. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]
