Sarkozy, l’excopríncep francès de la moral i l’ètica, condemnat per corrupció i tràfic d’influències

Sarkozy, primer excap d’estat condemnat a pena de presó a França, ha estat considerat culpable d’un delicte comès el 2014, dos anys després de deixar la presidència, quan va fer servir la seva influència per obtenir beneficis en una altra causa en què també era jutjat. No va deixar mai de proclamar la seva innocència i va recórrer immediatament: el primer dia d’aquest nou judici, el 5 de desembre del 2022, va dir que hi anava “a defensar el seu honor ignorat” i va afegir que “mai havia corromput ningú”. El seu advocat, Thierry Herzog, i el jutge Gilbert Azibert han estat condemnats a les mateixes penes. Azibert que era en aquella època advocat general al Tribunal de Cassació, van intercanviar missatges per intentar influir en la investigació judicial sobre el finançament il·lícit de la campanya electoral de l’any 2007, la que va dur-lo al Palau de l’Elisi, amb diners procedents de la Líbia de Moammar al-Gaddafi. El Suprem, la màxima instància judicial de França, s’haurà de pronunciar definitivament sobre aquest afer, batejat per la premsa com a cas Bismuth. La sentència se sabrà aproximadament d’aquí un any. Serà després que l’alt tribunal ja s’hi hagi pronunciat com a mínim cinc vegades, perquè la defensa de Sarkozy hi ha apel·lat repetidament per intentar invalidar les proves clau del cas. Parlava, en referència a Andorra, de moralitzar el capitalisme L’any 2009, Sarkozy es va mostrar disposat a renunciar al seu títol de copríncep del Principat d’Andorra si la reunió que havia de mantenir el G20 el 2 d’abril a Londres no adoptava les disposicions necessàries per posar fi als paradisos fiscals, segons va explicar aleshores la secretària d’Estat de Família, Nadine Morano. La secretària va declarar que Sarkozy “ha parlat de moralitzar el capitalisme i el sistema financer, de lluitar contra els paradisos fiscals, i això és el que està fent, perquè ha dit que renunciaria al seu títol de copríncep d’Andorra si el conjunt de països que practiquen aquests dispositius de paradisos fiscal no entren en raó”. Un any després, en la seva visita a Andorra, Sarkozy va utilitzar la paraula ‘abdicar’ per deixar clares les seves intencions, de manera que tota aquesta pressió externa va tenir una continuïtat internament que va forçar el llavors candidat del PLA a les eleccions i cap de Govern en funcions, Albert Pintat, a renunciar al lideratge a la candidatura i, segons va explicar ell mateix, a centrar-se exclusivament a conduir les negociacions amb el president francès, signant al març del 2009 l’anomenada Declaració de París, per la qual Andorra es va comprometre a aixecar el secret bancari. Tot això després de la visita poc amistosa el 2019 de Christian Frémont, representant del coprincep francès, a Albert Pintat.