“Sembla que al PS estem en un dels pitjors moments i hem de buscar la manera de tornar la il·lusió”

Com definiria aquesta nova executiva del partit? La intenció que tenim és que sigui un grup equilibrat entre joventut i experiència, entre diversitat de generacions, sobretot amb gent del partit compromesa i implicada en el projecte. Que et va decidir fer aquest pas per arribar a ser primera secretària. Jo he format part de l’executiva en els darrers dos anys, però amb tasques de vocal. De fet, no m’havia plantejat assumir més responsabilitats, però tal com van anar els esdeveniments amb els resultats de les eleccions generals i la marxa d’en Pere López, vam decidir moure’ns amb els companys per intentar donar un nou impuls al PS. Vam mantenir contactes informals i altres companys han fet aportacions, tot i no ser a l’executiva, mentre que d’altres formen part del Comitè directiu. Pensen comptar amb Pere López, tot i haver fet un pas al costat? Ell ens deixa que fem el nostre camí i la seva voluntat explícita és de distanciar-se durant un temps per veure les coses d’una altra manera i agafar energia per si vol tornar a ser més actiu. En Pere s’ha ofert i nosaltres ens posarem en contacte per si en algun moment el necessitem. Alguns de l’executiva estaven en l’anterior Comitè Executiu i tot el que ha aportat li agraïm- Fins i tot, li vam oferir formar part del Comitè Directiu, però ell prefereix estar al marge. “Ara estem en una etapa de compartir el lideratge i de fer més feina en equip. Quan hi ha lideratges tan marcats fa que la ciutadania no s’hi fixi tant” Durant el temps que ha estat Pere López com a president del partit han notat que hi hagi hagut problemes de personalismes? No se si els motius que tenien Carles Sánchez i Roger Padreny per deixar la formació abans de les eleccions eren personals o per discrepàncies internes en el si del grup parlamentari. No crec que fos una qüestió d’egos i penso que hem tingut líders molt potents i carismàtics. Ara estem en una etapa de compartir el lideratge i de fer més feina en equip. Quan hi ha lideratges tan marcats fa que la ciutadania no s’hi fixi tant. S’ha de refundar l’esquerra andorrana? No sé en quin sentit. Vam pactar amb Progressistes-SDP, recordem que anteriorment estàvem junts. Ara hi ha hagut aquesta entesa per a les eleccions generals, una aliança que pot tenir més recorregut i així ho plantejarem en la propera reunió del Comitè Directiu i si es considera que s’ha de continuar buscant aquesta entesa de cara a no només als comicis comunals, sinó de cara el futur. Ara bé, la possibilitat de fer pactes amb altres partits pot ser positiu. Qualsevol coalició s’ha de sotmetre al congrés. “La reunificació és una cosa molt més complexa, però ara mateix no ens ho plantegem” Preveu una reunificació entre PS i SDP? Individualment, no puc prendre aquesta decisió i això hauria de passar per un congrés extraordinari. Sí que ens plantegem de fer intents de parlar amb tots els partits i agents polítics que puguin confluir amb nosaltres ideològicament i fer els pactes per aconseguir més força. La reunificació és una cosa molt més complexa, però ara mateix no ens ho plantegem. El primer pas és reactivar la nostra activitat interna i dinamitzant els comitès locals. També volem millorar la comunicació interna i entre els òrgans del partit i el grup parlamentari. Un altre dels objectius és tenir un lideratge més compartit. Com volen reactivar els comitès parroquials? De cara a les eleccions locals cal que s’enforteixin. S’ha de fer a través dels coordinadors dels comitès. En algunes parròquies no hi ha una figura clara i hem de buscar persones de referència que siguin militants i apleguin el màxim de simpatitzants i de persones independents disposades a sumar-se al projecte. Aquesta recerca començarà a partir del juny. Canillo i la Massana són les parròquies on més problemes poden tenir? A Canillo es va decidir no presentar una llista territorial perquè es veia clarament que no podríem guanyar. Dedicar recursos i esforços fa que deixis de posar-los en una altra banda on pots tenir més possibilitat. De cara a les comunals ja ho veurem. Tant de bo que es puguin fer llistes en totes les parròquies i explorarem els diferents escenaris. Som un partit en què la ideologia es valora per sobre d’altres consideracions estratègiques o tàctiques, però si volem guanyar cal fer pactes i consensuar un bon programa. Mantindran l’aliança amb Agrupament Encampadà a les comunals? Penso que a les eleccions generals va funcionar bé i estaria bé poder-la repetir. Vam treballar bé el programa, malgrat que hi havia qüestions que no estàvem d’acord del tot. “De cara a les eleccions comunals, cada parròquia defensarà el seu programa i s’haurà d’anar veient si podem coincidir o si hi ha la voluntat de pacte per poder guanyar” La sintonia amb Concòrdia és bona per fer coalicions de futur? Penso que podem trobar punts d’acord, malgrat que els nostres programes són diferents. En el debat d’investidura vam creure que era interessant poder escoltar una opció diferent de la línia de Demòcrates per Andorra, que ja sabíem quina era. Per això, van deixar els nostres consellers generals perquè el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, pogués exposar el seu programa. Una altra cosa és que ens podem posar d’acord amb tot el seu programa. En alguna cosa coincidim, però amb altres aspectes som diferents, com per exemple en el sistema de pensions. Nosaltres portàvem un programa més ampli pel que fa al tema de l’habitatge i ells es centraven en qüestions més concretes. En qualsevol cas, de cara a les eleccions comunals, cada parròquia defensarà el seu programa i s’haurà d’anar veient si podem coincidir o si hi ha la voluntat de pacte per poder guanyar. Marta Pujol durant un moment de l’entrevista. Ara mateix quines són les febleses del PS? Les debilitats que tenim ara mateix són que se’ns han reduït el nombre dels càrrecs electes, perquè tenim menys de la meitat de consellers generals i això suposa una reducció pressupostària i en termes de feina ens costarà arribar a tot arreu. També hem perdut alguns militants que han decidit deixar el partit i els resultats de les eleccions del 2 d’abril han provocat una desmotivació. Hem tingut moments millors i pitjors, ara sembla que és un dels pitjors perquè els resultats no van ser que els esperàvem i hem de buscar la manera de tornar la il·lusió. Quan a un partit les coses li van bé li és més fàcil trobar simpatitzants i militants i a nosaltres ens està passant tot el contrari. Els que ens quedem és perquè estem molt convençuts que volem continuar en aquest partit i mantenir-los fidels. També hi ha una debilitat interna a l’hora d’entendre la comunicació entre nosaltres i hi ha hagut canals que no acaben de funcionar bé. Això ho hem d’anar millorant entre els òrgans del partit i el grup parlamentari i, fins i tot ara amb els possibles socis de futures coalicions. És veritat, que en algun moment s’han pres decisions que els socis no s’han sentit informats en el moment que tocava. L’objectiu, ara, és veure com podem remuntar els resultats electorals i que el nostre funcionament intern es vegi enfortit. Hem de valorar els militants i simpatitzants que tenim i difondre més que mai el nostre programa perquè creiem que és el millor. Possiblement, tenir un programa massa extens no ens ha afavorit perquè no vam transmetre-ho bé i ha funcionat la tàctica de repetir unes poques idees. Quants militants té el PS? Un centenar. La davallada no ha estat molt gran. Hi va haver militants que van plegar i en els darrers dos anys en vam aconseguir. La pena és que en vam perdre d’importants com la Rosa Gili. Vostè parlava de renovació, però en el Comitè Directiu veiem cares conegudes que fa temps que hi són al partit. No ens hem de sentir pressionats per si tots hem de ser joves i nous. Seria complicat aconseguir les adhesions quan els resultats no han estat favorables. El que hem prioritzat és que la gent que integrava el Comitè Executiu i el Directiu és que estigués compromesa. Quin tipus d’oposició farà amb tres consellers generals? Agafant el programa i prioritzant les accions que ens semblin més necessàries del que presentàvem en els diversos àmbits. Durant la legislatura passada es va poder arribar a fer molta més feina tant de propostes del mateix PS que es van acabar provant, fins i tot per assentiment, com també a l’hora d’esmenar les lleis de la majoria. Segurament, aquesta vegada no arribarem tant a treballar tan a fons algunes propostes que presentàvem que no es podran desenvolupar, però fins on arribin els nostres consellers estic segura que faran bona feina. “Hi serem si hi ha una bona línia de treball per aconseguir un bon acord i sense que s’hagi de fer de manera improvisada per aprovar-lo a correcuita” Poc abans de les eleccions van sortir de l’acord polític. Ara entraran en el pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea? Hi serem si hi ha una bona línia de treball per aconseguir un bon acord i sense que s’hagi de fer de manera improvisada per aprovar-lo a correcuita. Si hi ha disposició per part del Govern a compartir tota la informació i una màxima transparència hi serem. Considero que es va arribar a un punt en què, des de la nostra percepció, hi va haver una deslleialtat per part de la majoria que hi havia al Consell General i alguna informació en va arribar per altres vies. Jo confio en els nostres consellers generals i si veuen que hi ha un bon tarannà de treball al Consell general decideixin si entrem o no. En el cas de l’avortament, va passar una mica el mateix. El cap de Govern, Xavier Espot, ja ha deixat clar que a Andorra no es podrà avortar. Quina serà la seva postura? No estem d’acord que no es pugui avortar a Andorra. El nostre programa és ambiciós en aquesta qüestió. Nosaltres volem no només despenalitzar l’avortament, sinó també legalitzar-lo. I a més a més amb un sistema de terminis com es fa en altres països, és a dir, més enllà dels tres o quatre supòsits bàsics com havíem presentat en anteriors programes electorals. Pensem que els drets de les dones s’han de garantir aquí i a fora d’Andorra. El que passa és que en la legislatura passada vam formar part d’aquesta taula i semblava que érem nosaltres els que havíem de proposar. Quan vèiem que tot depenia del permís del copríncep episcopal i del Vaticà no hi podíem estar d’acord. Ens vam sentir enganyats. Ara sembla que DA ha inclòs la despenalització i si la cosa sembla que avança seriosament, potser sí que ens hi haurem de sumar com a mínim per aconseguir aquest petit pas endavant. L’Enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç indica que més de la meitat dels empresaris tenen dificultats per trobar mà d’obra. És culpa dels salaris i dels problemes per trobar habitatge a preu assequible? Nosaltres quan parlem de l’habitatge ho fem en termes de drets constitucionals o de drets humans, sembla que sigui una cosa utòpica. Ara bé quan els mateixos agents econòmics diuen que si no s’arregla aquesta situació no tindrem mà d’obra per a treballar, aquí sembla que tothom fa veure que s’està fent quelcom. Possiblement, al final de la darrera legislatura, hi va haver una certa improvisació en dir que ara aquest terreny el dedicarem a construir i també farem unes reformes d’hotels. Això van ser solucions improvisades i insuficients i també s’ha de veure en quines condicions s’acabaran rehabilitant aquests habitatges i si seran pisos per a una minoria i s’arribarà a un conjunt de la població més ampli que són el que necessiten habitatge a preu assequible. Nosaltres som els que hem definit què és, realment un preu assequible i pensem que no hauria de superar el 35% com a màxim de la renda mitjana familiar L’única manera d’aconseguir un preu assequible és fixant uns preus de referència, que no vol dir que tots els propietaris s’hi hagin d’ajustar o que nosaltres intervenim directament en els preus. Aquesta és una qüestió molt complexa que necessita mesures molt diverses. El que va fer DA va servir per evitar que totes les famílies acabessin al carrer perquè no es poden permetre els preus del mercat. Això, però falseja el preu real perquè anem allargant l’agonia tant dels llogaters com dels propietaris. El que s’hauria d’haver fet és regular els preus d’alguna manera. Tothom que els tingués per sobre de l’establert com a referència hauria d’haver tributat d’una manera més clara. Pensa que també hi ha la problemàtica dels pisos buits i no es va voler fer el Registre de la Propietat. Es va fer veure que es posava una taxa sobre els que estan buits, però que era ridícula perquè el registre era voluntari i només s’hi van apuntar 15 pisos dels milers que s’estima que hi ha.