No es pot oblidar que per molta independència que se suposi que tenen aquestes agències, al final qui paga en aquest cas el treball és el Govern d’Andorra. Tanmateix, és la pròpia administració la que facilita la majoria de la informació amb què treballen aquestes consultores. I més encara al Principat, on una de les qüestions que normalment es retreu és la falta de dades. En aquest repàs que fa S&P sobre l’impacte positiu que tindria l’associació amb Europa, s’augura que l’acord entraria en vigor el 2027, donant per fet que el referèndum sortiria endavant. “No està clar si el text passarà pel parlament de tots els estats membres o només pel Parlament Europeu. Sigui com sigui, considerem que el procés serà relativament fluid i entrarà en vigor aproximadament l’any 2027. L’accés al mercat únic ampliarà els horitzons exportadors d’Andorra” En l’informe, al qual ha tingut accés l’Altaveu, l’agència internacional hi diu que “els comptes de la seguretat social seran més forts del que s’esperava gràcies als majors fluxos de població que contribueixen a les finances del sistema”. I és en aquest marc que es considera que es “podria retardar l’incentiu per aprovar una reforma de les pensions”. No obstant això, “el Govern encara té com a objectiu aprovar reformes abans que finalitzi el seu mandat el 2027”. I se citen quines són les pretensions governamentals: “Les propostes podrien incloure l’augment gradual de les contribucions tant dels empresaris com dels empleats (que són baixes en comparació amb les dels països iguals); elevar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys; i augmentar la taxa de substitució (el dret net a la pensió de l’individu dividit pels ingressos nets de prejubilació).” Com s’ha dit, un dels pilars de l’informe és tot allò relatiu a l’acord d’associació. “L’accés al mercat comú europeu l’any 2027, gràcies a l’acord d’associació amb la UE, beneficiarà encara més les exportacions i l’expansió econòmica d’Andorra”, manté S&P. “Després d’anys de negociacions, Andorra -juntament amb San Marino- va arribar a un acord amb la UE a finals de desembre de 2023. Actualment s’està afinant el text abans de la signatura definitiva, que es preveu a finals d’aquest any. Després, se sotmetrà a referèndum a Andorra l’any 2025. En aquesta fase, no està clar si el text passarà pel parlament de tots els estats membres o només pel Parlament Europeu.” [related:articles:1] En tot cas, l’agència manté que “sigui com sigui, considerem que el procés serà relativament fluid i entrarà en vigor aproximadament l’any 2027. L’accés al mercat únic ampliarà els horitzons exportadors d’Andorra, ja que alguns béns no es poden homologar segons la normativa vigent. A més, és probable que impulsi les activitats, especialment en els sectors de la construcció i els serveis financers”. I a partir d’aquí explica alguns dels elements de l’acord. Apunts que en gran mesura i sobre els quals, poc o molt, Standard&Poor’s hi posa cullerada. TRETS DE L’ACORD Per l’agència, “el gran sector financer s’enfronta a un procés més llarg, ja que no té els mateixos mecanismes de liquiditat que els seus homòlegs de la zona euro”. Segons l’acord, “el gran sistema financer d’Andorra tindrà 15 anys per alinear-se totalment amb la normativa de la UE i ajustar-se abans d’obrir-se completament al mercat interior de la UE. Entenem que aquest procés és especialment sensible perquè el sector financer encara no té accés a les mateixes eines de liquiditat que els seus homòlegs europeus, cosa que dificulta la plena integració i competència a Andorra”. “Entenem que un element clau en les negociacions, que es desenvoluparan al marge de l’acord d’associació, serà la supervisió i regulació del sector financer andorrà” S&P recorda que “el país ja es beneficia de línies de liquiditat a través de les seves filials a Espanya i Luxemburg, així com d’una petita línia de ‘repo’ al BCE des de la pandèmia”. A més, també també es ressalta que “el Govern ha creat un prestador d’últim recurs a través d’un mecanisme finançat amb les seves reserves externes. Però encara no equival al suport d’un banc central a la liquiditat dels bancs sobre una base operativa diària i en cas de xoc bancari”. Per això “entenem que un element clau en les negociacions, que es desenvoluparan al marge de l’acord d’associació, serà la supervisió i regulació del sector financer andorrà”. L’informe també es refereix a altres sectors que “es beneficien d’un període de transició més llarg”. I es refereix al sector de les telecomunicacions, “que està dominat per una entitat estatal, Andorra Telecom, i tindrà set anys per obrir-se al mercat comú. L’augment de la competència podria limitar els dividends que Andorra Telecom paga a l’Estat a llarg termini, tot i que la companyia ja ha començat a ajustar-se a través d’acords amb operadors francesos i espanyols”. Finalment, el sector del tabac també ha demostrat ser “un àmbit sensible”, amb preus a Andorra molt més baixos que els dels països similars, i tindrà un període de transició de 30 anys. “El sector energètic, que també és monopoli estatal, no estarà subjecte a l’acord”, diu en una manifestació lleugerament incerta.