Un concurs escultòric biennal farà créixer la galeria d’art a cel obert del Parc Central

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Els cònsols de la capital, David Astrié i Miquel Canturri, han presentat la iniciativa al costat de l’assessora cultural Carme Soler, que ha contribuït en la redacció de les bases del concurs, i de tots els escultors que actualment tenen una obra plantada a l’espai verd (Judit Gaset, Rafael Contreras, Emma Regada, Àngel Calvente i Nerea Aixàs). La presentació del premi, simbòlicament, ha servit per beneir el trasllat al Parc Central del ‘Nu femení sedent’ de Josep Viladomat, que a la rotonda de la Baixada del Molí, a la rotonda de Tobira, “no hi tenia cap rellevància ni visualització”, com ha indicat Canturri. [related:articles:1] El cònsol major ha ressaltat, abans d’exposar les línies mestres del concurs pròpiament dites, les actuacions que s’han fet al Parc Central més enllà de la cultura, com ara “naturalitzar el llac”, renovar els jocs infantils, “molts dels quals tenien 30 anys” o “recuperar més zona verda”. I és clar, aquesta voluntat del tot volguda de convertir l’espai en “un enclavament cultural”, que té com a referent el Centre d’Art d’Andorra la Vella gestionat pel Govern i escultures que tenen la vocació de ser, s’ha dit, una galeria d’art a cel obert, a l’aire lliure. Per ampliar aquest “epicentre de la cultura”, en paraules d’Astrié, es convoca el concurs, que hauria de portar la primavera que ve la primera obra de nova fornada en algun punt del parc. Com ha remarcat Canturri, l’objectiu del premi, que de moment té un nom genèric però no es descarta canviar-lo, pretén “potenciar la creació artística a Andorra en l’àmbit de l’escultura urbana i contribuir al dinamisme, al foment i la promoció del sector cultural”. També, “posicionar els espais urbans d’Andorra la Vella, i especialment el Parc Central, com a enclavament de creació artística urbana i epicentre de l’art contemporani, i la seva consolidació, a mitjà termini, com a pol d’atracció per al turisme de consum cultural al país”. Es pretén “potenciar la creació artística a Andorra en l’àmbit de l’escultura urbana i contribuir al dinamisme, al foment i la promoció del sector cultural” Al concurs s’hi podran presentar tant escultors professionals de llarga trajectòria com d’altres d’emergents. Un jurat format per tres membres del comú i dues persones de reconeguda vàlua artística seran els encarregats de valorar les propostes que arribin -una per candidat i amb l’obligació d’haver d’annexar una maqueta real però a petita escala- i triar el guanyador, que s’anunciarà durant la primera setmana d’octubre. El guardó consta de dos aportacions dineràries. Una de 6.000 euros com a premi estrictament dit. I fins a 14.000 euros més per als costos de producció. Les obres podran ser de qualsevol temàtica, han d’esdevenir un element simbòlic i visible, però sense que hagi d’envair el parc, per dir-ho d’alguna manera. Es poden usar tots els materials pensables i impensables sempre que puguin resistir les condicions meteorològiques d’un país de muntanya. Això sí, almenys en aquesta primera edició es prohibeix el ferro i l’acer Corten, perquè les obres actualment plantades al Parc Central són fetes, majoritàriament, amb aquests materials. Tampoc l’escultura que vulgui concórrer al concurs no pot superar la dimensió i volum aproximat de 2 metres d’alçada per 2 metres d’amplada i per 2 metres de fondària. I ha de tenir un pes màxim de 500 quilos alhora que ha de ser “fàcilment transportable”. El cònsol menor no ha descartat que també es pugui pensar en ubicar les escultures de futures edicions del concurs en altres llocs preeminents de la parròquia com la Plaça del Poble o algun espai del nucli antic de la parròquia. De fet, hi ha alguna que altra escultura ubicada actualment en indrets poc visibles per a les quals se li busca nou emplaçament. Abans d’iniciar un petit trajecte pel Parc Central per repassar les diverses escultura que hi ha ubicades, Miquel Canturri ha defensat la celebració del concurs, un pas que fins ara no s’havia donat i en el qual feia un any i mig que s’hi treballava i finalment s’ha desencallat la qüestió. “Em semblava que era el més lògic alhora que és el més lícit i transparent”. El que de cap manera ha de ser transparent és el Parc Central, que es vol cada vegada més pol d’atracció en tots els sentits. Artísticament, també. [related:galleries:2:{orientation:vertical}]