Vergonya d’excopríncep

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Estava a punt d’arribar la primavera de l’any 2009. Recordo perfectament aquelles declaracions: “Sarkozy ha parlat de moralitzar el capitalisme i el sistema financer, de lluitar contra els paradisos fiscals, i això és el que està fent, perquè ha dit que renunciaria al seu títol de Copríncep d’Andorra si el conjunt de països que practiquin aquests dispositius de paradisos fiscal no entren en raó”. Em pregunto, qui li havia dit al Copríncep que Andorra no volia entrar en raó o que fins i tot no s’estava treballant en aquesta línia? Aquestes declaracions van suposar la renúncia d’Albert Pintat a la seva candidatura per a les pròximes eleccions “per a centrar-se en els acords amb Sarkozy”, unes eleccions que serien poques setmanes després i de les quals va resultar guanyador Jaume Bartumeu. Pintat va reconèixer fa un temps en una entrevista al ‘Diari d’Andorra’ que: “a mi ningú em va dir que, si no fèiem el que havíem de fer segons la versió de l’Elisi, el Copríncep dimitia”. Es curiós, però si ningú li ho va dir, perquè va haver-hi tanta pressa a fer tot el que es va fer? Recordem, que poc abans de les eleccions es va signar la Declaració de París. Segurament és un misteri, d’aquests que mai arribarem a saber, un misteri sense resoldre… “El que pretenia passar a la història com el Copríncep de l’ètica i de la moral, aquell que es permetia donar lliçons i renyar les autoritats andorranes, i dir-los el que està bé i el que està malament, resulta que fa uns dies que es va ratificar la seva condemna per corrupció i tràfic d’influències” En qualsevol cas, aquelles declaracions i aquella amenaça vetllada que es va interpretar com la fi del món a Andorra perquè cauria el sistema d’estat, va servir per a canviar moltes coses en el nostre ordenament jurídic i normatiu. De fet, el que passava llavors no és molt diferent del que ocorre quan es toca al Copríncep episcopal per determinats temes, això sí, per sort, cada vegada l’impacte i la por són menors i se centren només en un determinat sector de la societat. El que pretenia passar a la història com el Copríncep de l’ètica i de la moral, aquell que es permetia donar lliçons i renyar les autoritats andorranes, i dir-los el que està bé i el que està malament, resulta que fa uns dies que es va ratificar la seva condemna per corrupció i tràfic d’influències, una sentència per la qual qualsevol altra persona hagués entrat a la presó, no obstant això nostre “estimat” Sarkozy només haurà de portar un braçalet electrònic a la mà durant un any. Justícia? Tracte de favor? Malgrat tot això, i perquè suposo tornarà a recórrer la sentència de nou, ni el Consell General ni el Govern han demanat explicacions -com tampoc han fet al Copríncep episcopal actual- o com a mínim una disculpa oficial, pel qual avui dia -m’imagino- continua rebent un salari com a expresident de la República Francesa perquè pugui passejar pel món amb la seva adorada Carla Bruni, amb qui recentment van complir 15 anys de matrimoni, i parlem -atenció- d’una gens menyspreable pensió que segons la premsa espanyola es xifra en més de 20.000 euros mensuals, per a una persona que té un patrimoni econòmic de més de cinc milions d’euros. Sembla que li va anar molt bé els cinc anys que va ser president de la República Francesa… Una vegada més la sensació que em queda és que ens van prendre el pèl, ens van enganyar i ho vam acceptar i mai passa res, ningú té responsabilitat de res, i el pitjor, és que tampoc a ningú se li exigeix res. Una veritable llàstima.