Ajuts socials sí però no per a un traster

La dona va presentar la sol·licitud a inicis del 2022. Pretenia que se li atorgués una ajuda ocasional que li permetés fer front al lloguer del local. En concret, una quantitat de 3.075 euros. L’executiu, però, la va desestimar. Entenia que la finalitat no s’adequava a les previsions de la normativa sobre aquesta mena de prestacions. La dona va decidir portar l’afer a la Justícia. Batllia ja va desestimar la seva acció, però ella va insistir. Va recórrer al Superior que, ara, ha donat a conèixer la seva resolució. I aquesta valida l’actuació d’Afers Socials. En la sentència, es recorda que la denegació es va fonamentar en el fet que “la despesa a què es pretén destinar l’ajut no pot ser considerada com a una necessitat bàsica de subsistència, especialment quan el local no forma part de la mateixa unitat immobiliària on resideix la interessada”. En primer lloc, s’argumenta que, a diferència del que pensava la dona, Govern sí que va motivar la decisió. Cert, amb una “motivació sintètica”, citant bàsicament la normativa aplicable. Per al Tribunal, però, “amb el suficient detall de les raons que han conduït a una resolució denegatòria”. Per tant, s’entén que “la recurrent ha pogut conèixer amb la suficient extensió quines han estat les raons”. Així doncs, res a dir sobre la forma. Tampoc, consideren els magistrats, en el fons. Es recorda que la Llei de serveis socials i sociosanitaris “disposa que els ajuts econòmics ocasionals es destinen, entre d’altres supòsits que no són d’aplicació, a l’atenció de necessitats bàsiques i prevenir situacions de marginació, evitar l’exclusió i fomentar l’autonomia”. Per al Superior, “resulta evident que les despeses endarrerides derivades del lloguer d’un traster no es poden considerar des de cap perspectiva com una necessitat bàsica ni de subsistència”. A banda, s’apunta que la dona “no ha justificat de cap manera per quines raons precisa d’un espai d’emmagatzemament addicional al seu propi habitatge, especialment quan es troba en un altre immoble”. Per tot això, el Superior desestima el recurs d’apel·lació presentat. D’aquesta forma, valia les decisions impugnades per la dona que, per tant, haurà de buscar altres alternatives que els ajuts públics per fer front a aquesta despesa.