Andorra haurà de posar en marxa una agència de control de compliment de l’acord amb la UE

Andorra haurà de posar en marxa una agència de control de compliment de l’acord amb la UE

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Andorra haurà de posar en marxa una agència de control de compliment de l’acord amb la UE

Andorra haurà de posar en marxa una agència de control de compliment de l’acord amb la UE

Els negociadors andorrans ja han deixat clar a Brussel·les que el regulador serà transversal per a totes les matèries que necessitaran d’una supervisió si finalment tira endavant el pacte d’associació amb Europa

Si l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) tira endavant, Andorra haurà de posar en marxa una agència de supervisió del compliment dels compromisos i les normatives amb Europa en relació a determinats sectors que es consideren claus des de Brussel·les. Aquest regulador, que serà transversal, s’hauria d’implementar alhora que entri en vigor l’acord que s’està negociant. Així ho han indicat el cap de Govern, Xavier Espot, i, sobretot, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba.

Tots dos han protagonitzat una nova reunió informativa sobre l’estat de les converses amb la Comissió Europea. En aquesta ocasió, la trobada s’ha fet al Centre de Congressos d’Andorra la Vella amb l’assistència d’encara no un centenar de persones, molts d’ells càrrecs electes (ministres, secretaris d’Estat, elegits comunals, consellers generals) de l’entorn de la majoria governamental, especialment demòcrates. Espot i Riba han fet l’exposat general que fan a cada trobada amb la ciutadania i després s’ha obert un torn de preguntes que a diferència de les últimes reunions -a Canillo, a la Massana, a Escaldes- ha estat molt poc punxant.

De fet, ha estat el propi cap de Govern qui ha hagut de posar sobre la taula la qüestió de les telecomunicacions per poder afirmar que la negociació sobre Andorra Telecom serà “un camí difícil i llarg”. “Serà una negociació complicada en la qual haurem de picar molta pedra. Picarem pedra per intentar aconseguir allò que creiem que hem d’aconseguir”. Espot ha afirmat que “per via directa o indirecta mantenir una situació molt similar a la que tenim”. I ha diferenciat molt clarament el ‘roaming’ del manteniment de l’operador públic en règim exclusiu. Això darrer constitueix la línia vermella real.

Tot just quatre persones, a tot estirar, s’han prestat a fer preguntes, cap que hagi obligat Espot i Riba a fer noves aportacions al que s’ha anat explicant en els múltiples actes que s’han fet en relació amb l’acord d’associació. Qui s’ha mostrat més activa a l’hora de preguntar ha estat l’ex-directora de l’INAF Maria Cosan. Al tomb d’una de les seves preguntes, el màxim responsable de l’executiu ha afirmat que “accedir als serveis financers europeus és tot un repte i suposarà tot una sèrie de passes i d’estadis i d’exàmens que haurem de superar” però que poder accedir a les garanties i la liquiditat europees “és un coixí”.

CAIXA O FAIXA

Espot, que ha estat molt més actiu que en altres reunions o, dit d’una altra manera, que ha cedit menys protagonisme al secretari d’Estat que en altres ocasions, ha defensat les bondats de l’acord que es negocia. I ha assegurat que tot i que cal mantenir els sectors econòmics tradicionals, “hem constatat que només amb aquests sectors és difícil que poguem continuar creixent a un ritme suficient per poder donar satisfacció” des de la perspectiva de les necessitats de la societat andorrana quant, per exemple, a polítiques socials o mediambientals.

Ha tornat a sortir l’exemple de Liechtenstein, entre altres coses perquè un dels participants en la xerrada l’ha citat, ha remarcat la situació econòmica privilegiada que viu aquest petit país centreeuropeu i ha afirmat, el mandatari governamental, que “hem de ser capaços de diversificar la nostra economia” amb noves activitats que “no siguin tan devoradores de recursos” com les que hi ha hagut fins ara.

“Estem en un moment de caixa o baixa”, ha indicat Espot, que ha assegurat que “no hi ha voluntat de la UE de passar la piconadora; hi ha voluntat d’ajudar-nos”. “La magnitud de la tragèdia ja la coneixem, i no hi ha ni magnitud ni tragèdia”

Espot i Riba, que ha repassat l’estat de la negociació dels diversos blocs -marc institucional, lliure circulació de mercaderies, lliure circulació de persones, lliure circulació de serveis, lliure circulació de capitals i cooperació fora de les quatre llibertats-, han defensat la “necessitat d’unes cauteles, d’unes salvaguardes”, alhora que han indicat també que la posició constructiva andorrana consideren que és la bona, sense ser “més vehements, més intransigents” com potser voldrien alguns. Han defensat també una associació “progressiva” i “no de qualsevol manera ni sota qualsevol condició”.

El cap de Govern ha explicat que d’aquí a final de legislatura es vol “desbrossar” totes les qüestions més generals i de relativa fàcil entesa perquè el proper Govern pugui afrontar, amb una negociació més de caràcter polític, les qüestions més espinoses. “Estem en un moment de caixa o baixa”, ha indicat Espot, que ha assegurat que “no hi ha voluntat de la UE de passar la piconadora; hi ha voluntat d’ajudar-nos”. “La magnitud de la tragèdia ja la coneixem, i no hi ha ni magnitud ni tragèdia”, ha dit. El mandatari governamental ha explicat que hi ha “tres o quatre directives que posen problema. Són molt essencials, són cabdals, però són molt poques coses”. I es refereixen, ha explicat Espot, a Andorra Telecom, el control de la política migratòria o els serveis financers. “Com es fa o si hi haurà o no sucursals d’entitats financeres al nostre país i l’accés al mercat de la liquiditat”.

Espot, que ha afirmat que s’està “molt ben encaminats cap a una solució en polítiques d’immigració molt similars a les de Liechtenstein” que no suposaran “una allau immigratòria”, ha assegurat juntament amb Riba que l’assumpció de les directives europees, que no cal pas implementar totes, no comportarà que s’hagi d’ampliar en gran mesura l’administració andorrana, ara bé, “evidentment necessitarem una estructura molt professionalitzada” i també ha reconegut, quan parlava de l’acord que garanteix el manteniment de FEDA com a operador únic elèctric -amb les distribuïdores parroquials, és clar- que “l’únic que fem és afegir un regulador”, “una nova entitat”, un organisme de nova creació que ha de fer que el Govern “no sigui jutge i part” en l’assegurament del compliment dels acords i les normatives europees.

Landry Riba ha explicat a l’Altaveu al final de la reunió que ja hi ha acordat amb Brussel·les un regulador transversal que assumirà el control dels cinc sectors que reclamen un control per part d’Europa, tenint en compte que l’AFA seguirà com a regulador financer. Així, l’agència que s’haurà de crear en el futur, que tindrà un mateix similar al supervisor financer, haurà de vetllar pel bon compliment del sector elèctric, el de les telecomunicacions, els serveis postals, els audiovisuals i els grans ajuts econòmics prestats per l’Estat.

ELS PERILLS DEL ‘NO’

El secretari d’Estat, abans de la reunió, i entre altres coses relatives a la difusió de l’estat de les converses amb Brussel·les, també s’ha referit, a preguntes de l’Altaveu, als perills de refusar l’acord que es negocia amb Brussel·les. En un balanç de l’any amb els mitjans de comunicació, Espot ja va assegurar que no estava gens clar que en cas d’un ‘no’ a Europa Andorra pugui mantenir el seu statu quo. Aquest vespre, Landry Riba ha afirmat que “a ningú no se li escapa que després d’una negociació de set anys en què els acords preexistents no s’estan tocant, si l’acord d’associació no prosperés per una decisió unilateral d’Andorra això no seria lliure de conseqüències. Quines conseqüències? No les sabem”.

Riba ha assegurat que la UE no ha fet cap amenaça ni “cap tipus d’ultimàtum”, però posant d’exemple la situació de Suïssa, en el cas que el Principat al final descartés l’acord amb Europa “ens posaria en una situació complexa” si en algun moment es volgués modificar alguns dels acords bilaterals vigents, com el de cooperació del 2004, que es molt poc operatiu. En aquest sentit, el secretari d’Estat ha recordat que Suïssa té 120 acords en situació d’erosió. I que en això també s’hi podria trobar Andorra encara que ningú no ho ha dit.

LLEGIR MÉS: https://www.altaveu.com/actualitat/afers-exteriors/si-acord-ue-no-prosperes-causa-andorra-aixo-no-seria-lliure-consequencies_44382_102.html