“Andorra no té la intenció a curt o mitjà termini de reconèixer l’Estat palestí”

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Tor ho ha dit durant la compareixença davant la comissió legislativa de Política Exterior per presentar el balanç de l’acció exterior del Principat durant el 2023. El conseller general socialdemòcrata Pere Baró ha demanat, entre altres coses, per la situació de Palestina i, també, per les manifestacions fetes pel cap de Govern, Xavier Espot, aquest dijous en relació amb el fet que tant per les protestes dels pagesos catalans com per la decisió de la FIS en relació amb els Mundials d’esquí Andorra ha estat víctima de “danys col·laterals”. “Per reconèixer un Estat hi ha d’haver una autoritat. Qui és l’autoritat a Palestina? Hamas és una organització terrorista i no la considerem de cap de les maneres autoritat. I l’Autoritat Palestina no té ni la fortalesa ni la maduresa” La màxima responsable de la diplomàcia andorrana, que ha explicat que el ministeri té al seu servei, entre Andorra i les vuit missions establertes arreu del món, 68 professionals, s’ha tornat a referir a la qüestió de Palestina. Durant la seva intervenció inicial, Tor ha explicat que la mateixa contundència en rebutjar la guerra a Ucraïna “l’hem tingut també en el conflicte entre Israel i Palestina” però ha admès que Andorra ha mantingut “una posició molt equilibrada” tot “condemnant els atacs a la població israeliana del 7 d’octubre” però també s’ha exigit “l’alto el foc” i el “respecte del dret humanitari de Gaza” i “hem votat a favor de dues resolucions a l’ONU”, sobre protecció de la societat civil i l’alto el foc immediat. Quan se li ha demanat per la qüestió del reconeixement de Palestina com han fet altres països, sense anar més lluny recentment Espanya, Imma Tor ha explicat que “no estem disposats a reconèixer l’Estat però continuem pensant que per arribar a la pau la solució és la dels dos estats i estem oberts a què Palestina pugui arribar” a tantes organitzacions internacionals com sigui possible. Per exemple, ser observador a l’ONU, com Andorra va defensar en el plenari de les Nacions Unides. La ministra ha estat clara en afirmar que “Andorra no té la intenció almenys a curt o mitjà termini de reconèixer l’Estat palestí” perquè “no és el moment adient al bell mig d’aquest conflicte per aquest reconeixement”. Tor ha especificat que “per reconèixer un Estat hi ha d’haver una autoritat”. I s’ha preguntat: “Qui és l’autoritat a Palestina? Hamas és una organització terrorista i no la considerem de cap de les maneres autoritat. I l’Autoritat Palestina no té ni la fortalesa ni la maduresa” necessàries per assumir el rol que correspondria. DANY COL·LATERAL Sobre les divergències viscudes aquesta setmana, d’una banda, amb els pagesos catalans i el bloqueig de la frontera tota la jornada de dilluns, i la no designació d’Andorra com a seu dels Mundials d’esquí alpí del 2029, Tor ha manifestat que “comparteixo aquesta idea que aquesta setmana Andorra ha estat víctima de situacions en les quals malauradament no podia intervenir de manera directa per trobar solucions”. Sobre el bloqueig dels agricultors, amb reivindicacions que “segurament eren del tot legítimes”, “vam fer tot el possible perquè aquest bloqueig no tingués lloc” però no va poder ser. La titular d’Exteriors ha indicat que les organitzacions promotores del bloqueig “pretenien que nosaltres poguéssim influir que s’avancés en el diàleg” amb les autoritats europees en relació amb l’impacte de la política agrícola comuna (PAC), una situació d’impossible compliment per a Andorra. Tor ha explicat que s’han fet gestions amb els consellers catalans d’Afers Exteriors (Meritxell Serret) i Interior (Joan Ignasi Elena). I també es van fer contactes “prop d’Espanya”, incloent-hi “intercanvis amb el propi ministre d’Afers Exteriors” com a titular de les fronteres. Després de deixar clar que “la situació no es va poder revertir però esperem que no es torni a repetir aquesta situació”, s’ha referit a la qüestió de l’esquí per afirmar que “són lògiques que molt sovint se’ns escapen” i, per tant “no és un tema de diplomàcia ni de política internacional”. -seguirà ampliació-