Andorra podrà discutir adaptacions específiques a les normes que la UE vagi elaborant

La trobada ordinenca, com en el cas de la resta de reunions sempre amb el secretari d’Estat i el cap de Govern, Xavier Espot, de protagonistes, ha reunit més de 120 persones, amb bona part del comú de la parròquia amb els cònsols Mar Coma i Eduard Betriu al capdavant, la subsíndica general, Sandra Codina, o conselleres generals com Berna Coma o Gemma Riba. I diversos empresaris de la parròquia. Com en tots els casos fins ara, els dos mandataris governamentals han fet un exposar inicial i després s’ha obert un torn de preguntes que ha servit, per exemple, per deixar clar que amb acord amb la UE no caldrà implementar un carnet de conduir per punts o que la política agrària comuna (PAC) no aplica en un país associat com eventual seria el cas d’Andorra. Si mai algú havia tingut el dubte: l’associació amb Europa en cap cas portarà la imposició d’un carnet de conduir per punts Espot, com ha fet en altres reunions, ha deixat clar que no es pot culpar a Europa de decisions de política interna. I si hi han mesures que ara es volen aplicar o adaptar i no s’han fet abans “és per culpa nostra”. En aquest sentit, ha deixat clar que el projecte de llei sobre habitatge i creixement sostenible que s’està elaborant no és conseqüència de “la pressió de la UE” com ha apuntat algun dels assistents. En canvi, ha deixat clar el mandatari governamental, la llei òmnibus que es prepara “és conforme a l’acord d’associació” si mai s’acordés. Així, mesures com la revocació d’autoritzacions d’ús turístic, la cessió ‘forçosa’ de pisos buits “a través d’un procés garantista”, ha deixat clar el cap de l’executiu, o la limitació de fer promocions immobiliàries a no residents s’alineen a les exigències que poden venir de Brussel·les. “L’única línia vermella és no produir discriminació per raó de nacionalitat”, ha deixat clar Espot, que ha assegurat que per a qualsevol mesura, “el criteri ha de ser l’establiment a Andorra amb independència de la nacionalitat”. I què vol dir això, que un andorrà tindrà les mateixes prerrogatives, les mateixes condicions, les mateixes limitacions que qualsevol ciutadà comunitari si un i l’altre viuen fora del Principat. “Aquells que vénen de fora, sigui quina sigui la nacionalitat, tenen unes limitacions”. Restriccions que poden tenir fins i tot carència. És a dir, segons les explicacions d’Espot, es pot arribar a imposar que un ciutadà ha de passar tres anys vivint al Principat abans no pugui tenir dret a fer determinada promoció immobiliària. -seguirà ampliació-