Aval a l’expulsió administrativa d’un home que acumulava detencions i condemnes

La demanada es va presentar primera a Batllia i després, un cop tombada en primera instància, al Superior. Volia que es deixés sense efecte l’expulsió administrativa que havia firmat Interior. El Tribunal, però, deixa clar que és una mesura totalment adequada. I no estalvia crítiques al comportament de l’home que, no es pot negar, ha estat un maldecap habitual per a la policia. De fet, la sentència ara coneguda, on es referma que l’expulsió és correcta, és contundent. Parla, obertament, d’una “conducta antisocial” del recurrent, mantinguda de forma “reiterada”. I, per tant, constituint un risc per a les persones, els béns i l’ordre públic. En la resolució es fa recompte de les nombroses causes que l’home ha tingut davant la Justícia. En fins a tres ocasions ha estat condemnat per ordenança penal per delictes com la desobediència a l’autoritat, lesions amb objectes perillosos o maltractaments en l’àmbit domèstic. A això s’ha de sumar altres infraccions no tan greus -contravencions penals- vinculades especialment a la possessió i al consum de drogues. Això ja va provocar que, en el seu dia -setembre del 2019-, se li fes una advertència. Se li va dir clarament que, si no canviava l’actitud, seria expulsat. Avís que, però, l’home no va atendre. De fet, després de rebre’l encara va ser detingut en dues ocasions més i, arran del darrer arrest, es va obrir un nou procés penal contra ell. L’home denunciava que incloure aquest procediment en l’expedient suposava, també, una vulneració de la seva presumpció d’innocència, aspecte que els magistrats desestimen. “Resulta suficient constatar que no es tracta d’una mera denúncia, sinó que el batlle instructor ha considerat que existeixen indicis suficients per acordar el processament de l’interessat, de manera que aquest fet es pot tenir en compte per fonamentar la resolució impugnada”, remarquen. Així es considera que “els fets acreditats són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l’ordre públic”. A banda, es recorda que la jurisprudència avala la proporcionalitat de la mesura, fins i tot el Tribunal de Drets Humans. Per això, es desestima el recurs i es confirma l’expulsió de l’home que, queda clar, si vol tornar al país, haurà de canviar la seva actitud de forma considerable. Ara bé, sempre després de cinc anys.