Cambrers no, youtubers sí?

Les limitacions que es volen imposar afecten les quotes ordinàries d’immigració. Aquells treballadors per compte propi o d’altra naturalesa que acaben aterrant al país via inversió estrangera no estarien afectats per les mesures que ara es plantegen. És a dir, amb el que hi ha ara mateix sobre la taula hi hauria més limitacions per contractar un cambrer o un cuiner que no pas un youtuber o un resident passiu. Treballadors base restringits, ciutadans d’un suposat poder adquisitiu alt, porta oberta. [related:articles:1] Certament, però, plantejada la qüestió, Casal, després de deixar clar que uns i altres arriben al país per canals legals diferents, entren per portes distintes, ha explicat que també caldrà reflexionar sobre les “polítiques d’inversió estrangera”. Evidentment ha reconegut el portaveu governamental que la crisi de l’habitatge es troba rere molt bona part de la necessària reflexió. “Creiem que és una situació estructural i l’hem d’intentar solucionar amb ingredients transversals”, ha indicat el ministre, que ha parlat de fer accions en matèria d’immigració, d’inversió estrangera, d’habitatge o en polítiques turístiques i urbanístiques. [related:articles:2] “Hem de trobar l’encaix i l’equilibri” i cerca un “punt mig” que permeti “créixer econòmicament” tot mirant de trobar “un bon equilibri social i demogràfic”, recordant que aquells treballadors que arriben al país “necessitaran un lloc de residència”. Però Casal no ha volgut donar cap pista sobre les directrius que pretén recuperar el Govern. El cert és que voldria deixar de banda totes les flexibilitzacions que s’han aplicat els darrers anys. Però veient la resposta dels agents econòmics ha frenat, almenys per ara, en les seves pretensions. [related:articles:3] El titular ministerial s’ha referit només a generalitats. Que si una “reflexió global”, que si cal “cordialitat i unanimitat parlamentària”… Ni tan sols no ha reconegut si es vol deixar sense efecte la flexibilitat dels darrers temps. Sols ha admès que si poden arribar a estar en dubte és perquè “les tensions no són les mateixes” que requerien certes facilitats per poder trobar mà d’obra i cal “anar modulant les nostres polítiques en funció de les necessitats”. ¿De si calen més cambrers que youtubers?