‘Cas Emili Puig’ o el perjudici moral i econòmic a un processat ‘sine die’

De fet, arran de la detenció del maig del 2013, acusat de ser el causant de tots els mals econòmics de l’FC Andorra, encara avui Puig té dificultats per poder treballar amb normalitat i no pot operar amb els bancs. És un processat ‘sine die’. I això que tant la fiscalia com el Tribunal Constitucional (TC) han admès, com defensa qui al seu dia va ser dirigent esportiu, que la causa que el va dur a la Comella no revestia una especial gravetat. Sia com vulgui, l’Alt tribunal acaba de reconèixer que a Puig se li ha vulnerat el dret a un procés de durada raonable. “Han transcorregut deu anys sense que s’hagi acabat la fase instructora o s’hagi declarat l’arxivament de les actuacions o s’hagi obert la fase de plenari i del judici oral. Aquesta dada objectiva determina que el procés que ens ocupa no ha tingut una durada raonable”, manté el TC Emili Puig va presentar un recurs d’empara al TC en complir-se just els deu anys de la seva detenció. Denunciava el perjudici que li estava causant les dilacions indegudes que hi ha hagut en la causa que el persegueix com una espasa de Dàmocles. El fiscal ho admet en informar sobre el recurs. Reconeix que des del 2013 fins al 2017 encara es van anar fent coses però que a partir d’aquella data tot es va encallar. L’Alt tribunal manté que tan hi fa si en alguns moments s’ha anat més ràpid i en d’altres més a poc a poc. Deu anys són molts. “Ha transcorregut poc més de deu anys sense que s’hagi acabat la fase instructora o s’hagi declarat l’arxivament de les actuacions o s’hagi obert la fase de plenari i del judici oral. Aquesta dada objectiva determina que el procés que ens ocupa no ha tingut una durada raonable.” Analitza el tribunal en la seva sentència de recent notificació tot un seguit de jurisprudència, interna i especialment del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home per reforçar una vulneració a la durada raonable que veuen d’entrada. [related:articles:1] Tots els requisits que considera Europa que s’han de tenir en compte -alguns, només- per observar que un procés judicial s’ha passat de rosca en la durada “es donen en aquest cas”. “Més de deu anys és un termini de molt llarga durada. El procés no té una complexitat fora d’allò que és normal. El recurrent pateix i assumeix el cost de la demora. No se li pot atribuir causalitat a la seva activitat processal. I resulten irrellevants els motius pels quals l’òrgan instructor o dels seus col·laboradors tècnics -els perits policials andorrans o estrangers- no han actuat amb major celeritat, i tot i les encertades manifestacions que en aquesta matèria efectua el ministeri fiscal en les seves al·legacions.” Manté l’Alt tribunal que en la indemnització que li correspon a l’antic dirigent futbolístic s’haurà de tenir en compte el perjudici que suposa que se li hagin tingut retinguts durant una dècada 30.000 euros; vaja, que la compensació no podrà ser xavalla del tot El Tribunal Constitucional deixa clar que l’estimació del recurs dona dret a una indemnització. I una indemnització que, ve a dir el tribunal, no pot ser irrisòria. Perquè “en aquest cas hi ha un paràmetre a tenir especialment en compte”: els 30.000 euros d’una fiança abonada el juliol del 2013 per poder sortir de la presó i que encara l’agost del 2020 es va desestimar de retornar perquè calia assegurar una eventual responsabilitat derivada del delicte objecte del procediment. Per tant, diu l’Alt tribunal, “la durada irraonable del procediment no només afecta als drets fonamentals a la jurisdicció i al procés degut de la part que demana l’empara, sinó que li causa evidents perjudicis econòmics, fet que haurà de ser tingut en compte per la jurisdicció ordinària en el moment de fixar l’import de la indemnització”. Alhora, també commina la secció d’instrucció especialitzada encarregada del cas a posar-se les piles i “en un termini màxim de sis mesos, prorrogable per decisió fonamentada en dret per altres sis mesos” adoptar “les mesures que estan en l’àmbit de les seves competències per fer cessar la vulneració” del dret fonamental. Vaja, que té sis mesos d’entrada, i un any com a màxim la Batllia, per “culminar les diligències acordades o aquelles altres que resultin procedents i concloure el sumari”. En fi, que acabi d’una vegada la instrucció de la causa i enviï el cas a judici. O, en aquest contrari, que l’arxivi definitivament i deixi de marejar Emili Puig.