Claverol acudeix al Superior per demanar una sentència més tova i sense indemnització

El Superior, per tant, determinarà quin és el càstig final que s’imposa a l’antic president de la fundació. Durant l’estiu del 2019, Claverol -en cap moment ho ha negat- va anar traient diners dels comptes de l’entitat aprofitant els poders que li donava el seu càrrec. Un total de 20.700 euros, als quals s’han de sumar 2.250 que va aconseguir presentant una factura a la secretària, que li va acabar abonant un cop li va assegurar que tenia el vistiplau del patronat. El perjudici sofert va ser, doncs, important, tot i que posteriorment va retornar els diners. El passat febrer, el Tribunal de Corts va dictar sentència pel cas. Considerava Claverol culpable dels delictes d’apropiació indeguda, estafa i administració deslleial. En total, li va imposar una pena de tres mesos de presó, dels quals únicament sis ferms. Aquests, a més, quedaven anul·lats per l’indult que els Coprínceps Joan Enric Vives i Emmanuel Macron van decretar durant la visita del segon al país el setembre del 2019. Per tant, esquivava l’internament a la Comella. Sí que havia de pagar una indemnització de 6.000 euros i, a més, restaria inhabilitat durant quatre anys per a qualsevol càrrec directiu a organitzacions sense ànim de lucre. A banda, la resolució s’haurà de publicar en dos mitjans escrits de tirada nacional. Malgrat que, com s’ha dit, l’indult evitaria que Claverol hagués de trepitjar la presó, ha optat per presentar un recurs davant el Superior. Vol que la sentència sigui encara menys dura. Ho fa al·legant, principalment, dos arguments. El primer, com ha explicat el seu advocat, que els fets no haurien de considerar-se apropiació indeguda (amb una pena de presó de fins a sis anys) sinó únicament administració deslleial, que com a màxim en comporta tres. [related:articles:1] Per al lletrat, per parlar del primer dels delictes cal que “l’infractor tingui anticipadament els diners”, fet que, al seu entendre, no va succeir. El que va fer el seu client va ser anar al banc, que era on estaven dipositats els diners, i “abusar dels poders en benefici propi” per treure’ls. També ha discutit que el cobrament del xec suposés a la vegada estafa i administració deslleial. Entén que només hi ha un delicte. Per tot plegat, ha demanat al Superior una reforma de la sentència i que es redueixi la pena imposada. També reclama que no hi hagi indemnització, bàsicament perquè Claverol ara mateix no té feina -tot just s’encarrega de gestionar el fons fotogràfic de l’avi- i tots els diners que rep surten d’una assignació que li donen els seus pares. Així, ha advertit que “acabarien sortint de la família”. També vol que es redueixi el temps d’inhabilitació perquè pugui fer-se càrrec de la Fundació que porta el nom del seu padrí. La fiscalia, en canvi, ha exigit que es mantingui la sentència tal com va redactar-la el Tribunal de Corts. Ha deixat clar que, jurisprudència a la mà, el que va passar va ser ras i curt una apropiació indeguda, ja que “les retirades de diners eren legals; la clau és el que fa després, que va ser no aportar els diners als fons fundacionals”. També ha remarcat la importància de mantenir la indemnització: “hi ha un perjudici moral; la Fundació gestiona molts diners dels subjectes acollits i van tenir por que no hi fossin”. Al final de la vista, Claverol ha volgut prendre la paraula. Ha tornat a demanar disculpes al Tribunal, però també a la seva família, especialment als pares “per aquest infern que he dut a casa nostra aquests quatre anys”.