De la truita a la truiteta

En efecte, tècnics de Patrimoni natural juntament amb el suport de membres de la divisió de pesca de la FACIP -sí, la federació que acull pescadors i caçadors- han estat treballant tota la setmana amb el suport d’un helicòpter quan ha calgut per omplir de truita els estanys per a l’inici, aquest diumenge, de la temporada. “Hi ha qui dirà que deixem els estanys tranquils i que les truites facin el seu curs, però és una bona cosa que es repobli amb truita de viver, perquè al final protegim la truita autòctona”, explica el vicepresident de pesca de la federació, David Albós. Els pescadors treballen amb força bona consonància amb l’administració des de fa uns anys. La federació està fent una bona tasca de seguiment i ha anat analitzant la situació per tal de poder fer la repoblació necessària però no més. Les truites adultes que s’han llançat als llacs aquests darrers dies, provinents de la piscifactoria de les Salines o d’una altra del cantó francès, una de les poques que encara fa fario -“la truita fario és la del país i la que volem guardar”, deixa clar Albós-, seran les primeres en picar. Les petites, més adaptades al medi, saben el pa que s’hi dona i duraran un temps més. La repoblació, en l’actualitat, s’ha retardat una mica respecte del que havia estat fa uns anys. A principi d’abril ja s’omplien els rius de truites, però excepte de les que provenen de les Salines, que ja estan adaptades a la temperatura de l’aigua del país, la resta patien de fred. I la mortaldat estava assegurada. I si a això se li afegeix el desgel que provoca crescudes sobtades dels rius, acabava per matar massa salmònids. D’aquí que ara la repoblació es faci a mitjan juny (als estanys es fa sempre just abans del començament de la campanya), quan els cabals ja no són tan elevats ni les temperatures tan baixes. També s’ha abandonat aquella pràctica de repoblar amb alevins, de tot just quatre centímetres. Poca cosa i una taxa de mortalitat molt elevada. Per això s’aposta per la truiteta. D’uns 11 centímetres. Una bona mida. Jove però amb capacitat per adaptar-se al medi i anant-hi fent vida. És la que s’acaba convertint en autòctona o gairebé. Però això serà a la tardor. La repoblació d’aquests dies és la d’efectes immediats. I sense ser, s’ha apuntat ja, tan intensiva com ho havia estat. “Tampoc no era bo que es repoblés amb tanta truita grossa.” Massa competència. Preparant la truita per llançar-la als estanys. S’ha de donar marge a anar recuperant els rius i llacs, que havien estat anys a plens de vida piscícola i, després, per la pressió de la pesca segurament, va anar minvant la truita autòctona. “On tenim moltíssima truita i d’alta qualitat és al Gran Valira”, recorda el vicepresident de la federació, que recorda que en els rius de muntanya és lògic que a la truita li costi més de créixer. I l’espècie fario encara és més delicada, per exemple, que la truita arc-iris. O que el salmó de font, que havia estat l’espècie triada no fa pas tan temps per anar repoblant. Però el salmó, que “viu en bancades de dotze o quinze”, és molt més voraç i suposa massa competència. En fi, que allà on hi ha salmó de font, s’hi ha quedat el salmó i pràcticament ni es repobla. I a una vintena d’estanys, aquesta setmana s’hi han estat llançant fins a 2.000 quilos -un pèl més- de truita adulta. Perquè els pescadors puguin anar a exercir contents i satisfets. Per a la tardor es guarda la joia de la corona, el que els tècnics de Patrimoni natural i els experts també de la federació han vist que va més bé: la truiteta. Tot sia per a una bona gestió piscícola i per mantenir una tradició ancestral. I a qui no li piquin que sigui per manca de destresa. I no pas per falta de truita. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]