Aquest darrer cap de setmana, tant la matinada de divendres a dissabte com la posterior, com a mínim l’home hauria accedit per la força en una farmàcia i en un supermercat de la referida zona. Dies abans, però, ja hi hauria hagut algun altre furt. En un moment donat es va arribar a pensar que podria tractar-se del mateix adolescent que setmanes abans havia entrat en quatre ocasions diferents en una hamburgueseria del carrer del Cap del Carrer. El treball policial, però, segons fonts coneixedores del cas, ben aviat van diferenciar les accions. I els furts d’aquest cap de setmana haurien acabat de fer corroborar als investigadors els indicis que tenien. I és que segons les fonts consultades, en el supermercat on es va robar la matinada de dissabte a diumenge, a l’avinguda Príncep Benlloch de la capital, les càmeres de seguretat de l’establiment van captar l’home. Allí, almenys en accedir a l’interior de la botiga, ho hauria fet ell sol, encara que no es descarta que la dona l’hagués acompanyat per poder marxar amb el botí. En tot cas, d’allà on van entrar, poc o molt es van endur. En aquest supermercat de fruites i verdures se n’haurien endut, per exemple, les dues caixes registradores amb el fons de caixa per al canvi que havien deixat la nit de dissabte per poder despatxar l’endemà al matí. En les gravacions es podria observar com l’home anava cobert amb roba per passar desapercebut. I el que és evident, segons han indicat les fonts, és que la parella, almenys l’home segur, tindria necessitat de diners. Patiria diverses addiccions. INGRÉS De fet, segons que han assegurat fonts coneixedores de la situació almenys de l’home, pare de diversos fills menors amb una altra parella, l’ara detingut estava pendent d’un ingrés per intentar aconseguir deshabituar-se de les addiccions que sofreix des de fa anys. Després de molt lluitar-hi i intentar-lo convèncer, aparentment s’hauria aconseguit que l’home acceptés un ingrés per mirar de solucionar les seves addiccions. En principi, aquest dimarts s’havia de procedir a la mesura sanitària després que tot el procés, suposadament, s’hagués alentit molt. L’entorn de l’home estava esperançat en què aquesta vegada sí pogués funcionar. Però, certament, ja feia algun dia que el veien especialment neguitós. Tot plegat feia pensar que era pel fet que s’hagués de dur a terme l’ingrés, una solució que l’ara detingut havia acceptat a contracor. Però la realitat, ara s’hauria descobert, era una altra. L’home feia dies que, presumptament, hauria tornat a delinquir i n’era conscient. El que potser no s’esperava és que la policia li estigués trepitjant els talons.