Per accedir a una residència cal paciència. Hi ha una llista d’espera fluctuant d’unes dotze persones per centre residencial, una xifra que en global suma més de cinquanta persones segons el ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat. La ministra en funcions, Judith Pallarés, reconeix la falta d’oferta. Per la seva part, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana 5 llits de residència per cada 100 persones majors de seixanta-cinc anys. Segons aquesta indicació, a Andorra hi hauria d’haver 599 places residencials, i actualment hi ha 348. Però els professionals que es dediquen a la cura de les persones grans assenyalen que no es tracta només d’ampliar el nombre de places sinó de fer un canvi de model d’atenció a les persones grans. Deixar endarrere els centres institucionalitzats, més medicalitzats i apostar per espais més socials, d’entorn de relacions, de veure les capacitats sense deixar de veure la seva dependència. Un exemple d’aquesta tipologia són els pisos en serveis. Ara hi ha tres persones en aquesta tipologia d’habitatge, pensats per un grau d’autonomia més elevat, tot i que disposen d’una atenció més concentrada i un seguiment per poder acompanyar-los en cas que el seu grau de dependència augmenti. Segons afirma la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat en funcions, Judith Pallarés, amb els projectes presentats i la planificació actual a finals de 2024 si tot va bé dos nous centres en funcionament de pisos amb serveis i d’atenció a la gent gran.