El bisbat d’Urgell ‘s’embolica’ de valent en sortir a defensar la Verge del Rocío

La paròdia a final de la setmana passada en el programa ‘Està passant’ de Televisió de Catalunya, que jugava amb la Verge del Roció i les multitudinàries processons i actes religiosos que es viurien al tomb de la seva imatge en diversos racons especialment d’Espanya ha aixecat una forta polseguera. Molt aviat el bisbat d’Urgell, via Twitter per exemple, va sortir a defensar la marededéu i el que ella simbolitza. En un fil de piulades, l’arquebisbe d’Urgell lamentava “profundament que a TV3, una televisió pública, es permeti parodiar a la Mare de Déu del Rocío, amb tot allò que significa per als andalusos i també per a molts catalans, com a element grotesc d’un humor feridor per als sentiments religiosos”. #MonsVives Arzobispo de Urgell lamenta profundamente que en TV3, una televisión pública, se permita parodiar a la Virgen del Rocío, por lo que significa para los andaluces y también para muchos catalanes; un elemento grotesco de un humor hiriente para los sentimientos religiosos. — Bisbat d’Urgell (@BisbatUrgell) April 8, 2023 Hi afegia, en tres piulades, que la paròdia esmentada “és una falta greu de respecte cap a un símbol religiós molt estimat per tots els fidels catòlics d’Andalusia i de tants llocs del món”. I concloïa que “no té cap justificació possible i fereix els sentiments dels catòlics i de tota persona amb sensibilitat religiosa i amb respectuosa educació”. El fet que el primer conjunt de piulades fos en castellà, ja va fer que el bisbat recollís moltes crítiques. Amb tot, però, altres usuaris de Twitter s’han expressat exposant qüestions més de fons. Així, es lamentava que el bisbat no s’hagi queixat mai quan a través d’altres canals s’ha fet mofa de símbols catalans o quan la mateixa cadena de televisió, parodiant per exemple la Moreneta, ningú s’ha estranyat de l’humor agre i crític però sa. Tanmateix, a la diòcesi urgellenca i a Vives se li retreuen elements més greus encara, com per exemple no denunciar l’abús de menors en l’Església o les especulacions amb béns immobles que s’han fet. O els ventres de lloguer, per posar sols tres exemples.