El català a Andorra: un compromís amb la identitat nacional

La preservació del català s’ha convertit en un tema de gran importància els darrers anys. Reflexionar sobre el paper del català en el nostre teixit social i cultural i abordar els reptes de la llengua és necessari per garantir la identitat pròpia i un patrimoni cultural ric. Andorra, amb el català com a única llengua oficial, s’enfronta a dificultats en la seva promoció i preservació. Entre aquests reptes destaca la prevalença d’altres llengües entre els residents, així com la influència dels mitjans de comunicació externs. Tot i les campanyes que es fan amb l’objectiu generalitzar el coneixement del català i garantir-ne l’ús en tots els àmbits de la vida quotidiana, la realitat és que encara no s’ha aconseguit plenament. La percepció general és que l’ús del català està en declivi, especialment entre les generacions més joves. L’última edició de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya del 2022 constata que només el 25% dels joves consideren el català com a llengua principal, en contrast amb el 43% del 2007. Aquesta tendència, que no deixa indiferent, és preocupant, ja que el català és un tret característic de la identitat i un element de la nostra cultura. “Si no ens comprometem a preservar el català , correm el risc de perdre una part essencial del que ens fa ser qui som” Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, el Govern d’Andorra ha impulsat el Projecte de llei de la llengua pròpia i oficial -el qual tot indica que s’aprovarà per àmplia majoria el proper 25 d’abril-, i que estableix mesures com l’obligatorietat d’atendre el públic en català o acreditar un nivell mínim de català per renovar tots els permisos d’immigració. Són passos determinants per garantir un futur amb una presència sòlida del català al nostre país, i no només promouen l’aprenentatge i l’ús del català entre la població, sinó que també tenen un impacte i resposta de la societat. Doncs, des de l’anunci del projecte de llei s’ha observat un notable augment en el nombre d’assistents als centres de català i en les inscripcions per a la convocatòria d’exàmens oficials, el que evidencia l’efectivitat d’aquestes mesures en estimular l’interès i la participació en l’aprenentatge de la llengua catalana. La integració del català en el sector empresarial és un altre aspecte clau en la preservació de la llengua. Les empreses juguen un paper important en la promoció del català, fomentant-ne la comunicació interna i externa, així com oferint cursos de formació lingüística als empleats, per contribuir en la consolidació de la llengua entre la població. La preservació del català no només depèn de polítiques governamentals, sinó també és essencial el paper del sistema educatiu. Tot i la gran tasca de les escoles, és fonamental aconseguir que els alumnes utilitzin el català com a eina d’expressió, independentment de l’idioma que estiguin acostumats a parlar a casa. Que l’aprenentatge del català no es vegi només com aprendre gramàtica i vocabulari, sinó com a part de la seva cultura i del seu creixement personal. Proporcionar les bases per a l’aprenentatge a la població més jove és la manera de garantir-ne el futur. Així doncs, la preservació del català no només és una qüestió de política lingüística, sinó també un compromís amb la nostra història, la nostra identitat i el nostre futur com a nació. És un tret característic que ens distingeix com a poble i un element fonamental de la nostra cultura. Si no ens comprometem a preservar el català, correm el risc de perdre una part essencial del que ens fa ser qui som.