El criteri lingüístic no sempre servirà per frenar la prestació de serveis de professionals europeus

Així, per a les professions sanitàries, “el concepte lingüístic pot ser un requisit”, però, per posar un exemple, segurament en el cas dels geòlegs el criteri del català no serviria. D’aquesta forma ho ha explicat el secretari d’Estat per a les Relacions amb Europa, Landry Riba, durant una lectura comentada del text acordat amb la Comissió Europea amb representants dels mitjans de comunicació. Riba ha explicat que en el cas d’Andorra és fonamental que els sanitaris sàpiguen català perquè essent la llengua oficial, cal que els pacients els entenguin. Riba: “Caldrà buscar elements que estats membres ja usin i siguin compatibles amb el dret de la Unió. No hem d’inventar la roda però tampoc no hem de ser els més permissius de la classe” Però, en canvi, aquesta circumstància no és fonamental en el cas d’altres professions titulades o regulades. “Caldrà buscar elements que estats membres ja usin i siguin compatibles amb el dret de la Unió”, ha exposat Riba, que ha deixat clar que “hi ha impediments diversos” que es poden establir a partir de la regulació de les professions liberals però que no es pot combatre la lliure competència des del sentit proteccionista estricte. De fet, la voluntat d’Andorra de mantenir l’autorització de la curta durada que permetia -i permet, vaja- que professionals forans puguin venir a treballar al país durant un màxim de 30 dies a l’any ha saltat pels aires. La pretensió andorrana de mantenir l’statu quo en matèria de prestació de serveis no ha estat possible, com ha reconegut el secretari d’Estat que ha explicat, per exemple, i seguint l’exemple dels geòlegs que es podria sol·licitar algun tipus de certificació de formació o coneixement de l’estructura geològica d’alta muntanya, “però segurament si sol·licitem una experiència de vint anys la Unió Europea ens dirà que ens hem excedit”. I una altra cosa més: qualsevol requisit que se sol·liciti per als professionals europeus l’han de complir els residents i nacionals. TRANSITÒRIA DE TRES ANYS La qüestió de la prestació de serveis és una de les més espinoses de la negociació ja donada per tancada. Es passa d’un règim d’autorització com l’actual a un règim de declaració “que és el que teníem abans del 2022” encara que hi ha marge per ser “més ambiciosos” i s’atorga als col·legis professionals un paper molt més actiu, passant d’un rol de mer espectador a un altre d’actor. D’aquí que la transitòria de tres anys que s’ha pactat una vegada entri en vigor l’acord és clau. I aquí és on l’administració i els col·legis o associacions professionals hauran de fer feina de la bona. Aquest termini ha de permetre “tenir el temps que escaigui per fer les reformes legals necessàries i de vegades no només reformes perquè hi ha casos en què caldrà produir normativa nova”. Landry Riba ha indicat que el proteccionisme és la prioritat de molts països membres de la UE i, per tant, “no hem d’inventar la roda però tampoc no hem de ser els més permissius de la classe” en el moment d’establir barreres o no. [related:articles:1] I és que si actualment hi ha un màxim de 30 dies per poder venir a prestar serveis a Andorra, amb l’acord d’associació saltarà aquest termini i, a priori, la directiva que regeix la prestació de serveis no estableix un termini limitat. Ara bé, el que s’ha pactat en matèria de circulació de persones és que a partir dels 90 dies d’estada calgui sol·licitar l’autorització de treball i sojorn, en la modalitat que escaigui, i aquí ja operen altres requisits. Riba ha deixat clar, a més, que no pot ser que el servei que es vingui a fer a Andorra resulti ser l’activitat principal del professional en qüestió o que aquest s’estableixi a la Seu, per posar un exemple, i pugui i baixi diàriament, perquè en aquests casos caldria instar un establiment professional permanent al país i caldria, ja s’ha apuntat, recorre a d’altres fórmules per poder treballar degudament al país. CIRCULACIÓ DE PERSONES Com s’ha dit, si algú pretén estar-se al país més dels 90 dies que es pot gaudir en règim de turista, ha de sol·licitar una autorització de sojorn. I aquí opera el règim de quotes que en certa forma l’acord d’associació simplificarà i, en certa manera, permet mantenir l’statu quo actual. En tot cas, hi haurà dos anys de marge després de l’entrada en vigor del pacte amb la UE que no canviarà res i, després, el mecanisme establert es revisarà cada deu anys, essent la primera comprovació prevista al 2037. Hi haurà una quota per a residents actius de més de 12 mesos (equivalent als residents de llarga durada), una quota per als actius de menys de 12 mesos (els temporers, encara que els comunitaris temporals han anat caient en picat) i una altra quota per a residents no actius. Desapareix la figura del fronterer. Aquestes quotes, quedi clar, només tenen a veure en relació amb els ciutadans de la UE. Per als extracomunitaris es poden mantenir les limitacions que escaiguin. I les quotes s’hauran de determinar a partir d’un mínim que tindrà a veure amb una mitjans dels cinc anys precedents més un 7% anual o un 5% cada any en funció del cas. Si es volen concedir més autoritzacions del que marqui el mínim no hi haurà inconvenient. A partir de cinc anys d’establiment continuat al país no caldrà renovar més l’autorització, el permís de residència passarà a ser permanent, que no vol dir que l’administració no pugui adoptar mecanismes per controlar si la residència continua sent efectiva Algunes qüestions que canviaran és que a partir de cinc anys d’establiment continuat al país no caldrà renovar més l’autorització, el permís de residència passarà a ser permanent, que no vol dir que l’administració no pugui adoptar mecanismes per controlar si la residència continua sent efectiva. L’acord d’associació també farà que el reagrupament familiar sigui automàtic malgrat que es podran mantenir filtres econòmics tot i que en cap cas podran ser tant exigents com ara. Ara bé, qui reagrupi haurà de poder assegurar que no representarà una càrrega per a l’Estat perquè, a més, durant uns anys no tindrà dret a accedir a prestacions socials de cap tipus. Quant a la circulació de persones, Landry Riba ha detallat alguns altres aspectes negociats que ja són més o menys coneguts, com el fet que no es podran fer controls sistemàtics dels antecedents penals però sí que s’exigirà una declaració de possibles condemnes prèvies que s’haurà d’annexar amb la sol·licitud de permís de treball. L’administració es reserva el dret de revisar que les dades siguin reals. Sí que se sol·licitaran antecedents penals a aquells professionals de sectors sensibles que es vulguin establir a Andorra. En aquest cas sempre el criteri d’honorabilitat que l’Estat d’acollida pot exigir al nou resident. S’haurà de detallar una mena de números clausus però essencialment afectarà a professionals de la salut, de l’educació, de la seguretat en un sentit ampli, del sistema financer i d’aquells professionals de sectors no titulats però sí regulats i que poden tenir a veure amb accions de blanqueig de capitals, com ara cert personal per a immobiliaris o per a asseguradores. En tot cas, caldrà fer una regulació molt més explícita a través de la llei d’immigració. Quant a l’atorgament d’autoritzacions, hi ha un règim de salvaguardes que, en cas de necessitat, podria fer que es deixés sense efecte, fins i tot, les quotes mínimes inicialment pactes. Si es desmarxa la taxa d’atur, si els sistemes públics de salut, d’educació, de seguretat… es posen en risc o o hi ha dificultats imperioses per facilitar habitatge fins i tot a les persones residents la solució pacte en matèria de quotes es pot deixar sense efecte. En aquest sentit, “el comitè mixt establirà els indicadors que permetran veure si cal activar una salvaguarda”. L’acord d’associació també farà que el reagrupament familiar sigui automàtic malgrat que es podran mantenir filtres econòmics tot i que en cap cas podran ser tant exigents com ara. Ara bé, qui reagrupi haurà de poder assegurar que no representarà una càrrega per a l’Estat Landry Riba, en aquest capítol referent a la circulació de persones, també ha deixat clar que els ciutadans andorrans no gaudiran de cap dret polític a partir de l’acord d’associació i tampoc no aplica el concepte de ciutadania en el sentit que ho té considerat la Unió Europea (UE), fet que permet mantenir algunes limitacions. L’acord marc inclou diferents declaracions, bilaterals o unilaterals, segons el cas. I en algunes d’aquestes, per exemple, s’hi especifica que cal posar en relació amb les dimensions d’Andorra certs conceptes que afecten o poden afectar decisions sobre la lliure circulació de les persones o els criteris per valorar l’honorabilitat o els antecedents de certes persones. Així, ha recordat Landry Riba, si en algun Estat de la UE un quilo de cocaïna no és res, per a Andorra és molt elevat i pot representar un perill per a la pau social del país. Igual com tres furts amb força en pocs dies poden resultar una gran preocupació a Andorra i, en canvi, en qualsevol ciutat mínimament gran dels països de l’entorn malauradament són el pa de cada dia. Ara bé, el secretari d’Estat ha deixat clar que caldrà rebaixar segons quines expectatives o elements sancionadors, atès que, per exemple, una alcoholèmia positiva potser no serà motiu per denegar una autorització de residència. També els foragitaments s’hauran de mesurar molt més. En aquest sentit, Riba ha remarcat que “per a les denegacions d’entrada i els foragitaments haurem de crear mecanismes més garantistes” i, com en altres conceptes, que siguin coneguts de forma més notòria.