El MoraBanc cau a Girona (107-104) en un partit boig i no apte per a cardíacs

De fet, tampoc els gironins han estat regulars durant els quaranta, els quaranta-cinc minuts d’un matx boig i finalment no apte per a cardíacs. Si Jean Montero ha estat un generador de punts -però no han encertat els dos triples que haurien pogut ser decisius- després que Borg al primer quart (després ha desaparegut) i Maric durant tot el matx hagin estat homes clau en fases del joc pel bàndol visitant, Iroegbu o Fjellerup han permès el Girona remuntar i embutxacar-se un partit que en algun moment semblaven tenir molt costerut. Maric i Borg han situat en franca superioritat el MoraBanc des a l’inici. Entre el croat i el suec han marejat un Girona espès en defensa i sense un referent clar en atac. A poc a poc, amb encerts brillants també de Montero, per exemple, s’ha anat obrint forat. Fins a un 12-19 que ha obligat Salva Camps, el tècnic local, a parar el partit. Però tot i un altre encert triple de Sergi Martínez, els de Natxo Lezkano ha anat a la seva. Ofensivament els tricolors han estat tot un cicló. Marin Maric es fa lloc sota la cistella. Quan no era Borg el qui anotava, gairebé sense error, era Harding, ara ja a pista, qui feia bàsquets inversemblants. La distància entre els uns i els altres s’ha eixamplant fins als catorze punts (19-33) davant la impotència de Fontajau. Tot plegat era un festival anotador. Starks s’ha afegit a la festa (21-36). Punts i més punts i encara no s’havia arribat als primers deu minuts del matx. Defensar no defensava massa ningú. Fins que arribats al final del primer quart (26-38), Camps ha cantat les quaranta als seus homes. SEGON QUART I el decorat ha canviat només iniciar-se el segon període de deu minuts. Iroegbu era ara una mica el referent gironí. Els de Fontajau defensaven ara amb més grapa, amb més intensitat, recuperant pilotes i fent tornar boig l’enfrontament. Dos bàsquets del recentment incorporat al matx Fjellerup (37-45) han obligat Lezkano a cridar els seus homes a capítol. El temps mort ha fet reaccionar els tricolors. Amb Montero d’estilet, el MoraBanc ha frenat la sagnia local i ha respirat de nou. Les distàncies s’han tornat a eixamplar (41-54) però tot plegat ha estat un miratge. Perquè el Girona ha carregat les escopetes i han començat a fabricar triples com a xurros. Fins a cinc de gairebé consecutius -Vila, Martínez, Iroegbu i dos de Davis- han reduït el marge a només un punt (56-57) poc abans del descans, en què una diana de Montero des de més enllà de 6,75 ha deixat el marcador en anar els vestidors en 56-60. El segon quart havia estat boig. I els gironins n’han tret partit. Rafa Luz encara la cistella entre diversos jugadors rivals en el seu 300è partit a la Lliga ACB. Les bones prestacions ofensives dels de Salva Camps al segon quart han continuat al tercer. Com a mínim només reprendre’s el partit. Després del 2-0 inicial, un bàsquet d’Iroegbu i un triple de Pons han fet posar per davant per segon cop el Girona (61-60). Montero ha fet reaccionar de seguida el MoraBanc amb dues cistelles consecutives. L’equilibri era ara total després de dos quarts bojos. I els andorrans amb problemes de faltes. Dos dels homes més destacats del conjunt, Borg i Maric, ja tenien tres faltes personals. Ara sí que l’escenari era diferent. Completament diferent. Allò d’anotar bufant i fent ampolles ha deixat d’existir. Ni els uns ni els altres no encistellaven amb facilitat. Però el Girona ha collat molt més en defensa i ha tancat molt més el rebot. També en atac. I aprofitant segones opcions i que el MoraBanc s’havia descompensat, que ja no era el bloc compacte i ben integrat, dos bàsquets del local Djordjevic han donat tres punts de marge als gironins, el coixí més gros que havia tingut fins aquest moment els de Fontajau (71-68). EL TRIPLE DE MONTERO (ENCARA BO) A dos minuts i mig per al descans, Lezkano ha hagut de convocar els seus a la banqueta. El minut no ha donat pas resultat. No hi havia manera d’anotar. Almenys no amb facilitat. Ni allò que semblava clar no es transformava. I el Girona anava fent. Sense pressa, però tampoc amb pausa. Susinskas i Vila donaven més vida als de Salva Camps, que ara ho veien tot de cara (76-68). El MoraBanc era un altre MoraBanc. Dos partits en un o tres o quatre. En fi, mals temps per la lírica en un tercer quart fatal per als andorrans. Però que ha tingut el premi, per dir-ho així, d’un triple de Jean Montero pràcticament des del mig del camp per arribar al final del tercer quart. Harding intentant un llançament d’equilibrista, El triple impossible del dominicà ha trencat un parcial de 20 a 8 per deixar la diferència en només cinc punts (76-71). Ha trencat el parcial però no pas la dinàmica. El Girona era ara amo i senyor del partit sense fer res de molt extraordinari, però jugant molt millor que el MoraBanc. Pim pam i ara deu punts de marge (81-71) que han posat en guàrdia Lezkano. Nou temps mort. I finalment Harding ha estat capaç d’anotar els primers punts per als tricolors en aquest darrer quart. Montero, tot un mag de la pilota i de l’anotació, ha afegit dos punts més des del tir lliure i Andric ha acostat una mica més el MoraBanc al Girona (81-77). A manca de poc menys de set minuts per al final del partit, per al temps reglamentari almenys, Salva Camps, ara sí, s’ha vist obligat a aturar el joc. Lluny de solucionar la papereta pels locals, ha estat Andric qui ha escalfat el canell d’allò més. Dos triples seus i un bàsquet de Rafa Luz després d’un contraatac després de recuperar la bimba han fet passar novament al davant el MoraBanc (83-85). Els andorrans tornaven a carburar. I Maric agafava les regnes d’Andric per fer un bàsquet excepcional sota l’anella. L’ANTIESPORTIVA Ha tornat a aparèixer pel cantó local l’escorta argentí Maxi Fjellerup per fer passar al davant els gironins amb cinc punts seguits. Els tres darrers amb un bàsquet amb addicional (88-87). El partit estava boig, boig, boig. Més encara. En una acció amb Maric de protagonista davant la qual els àrbitres no han xiulat res, quan els gironins ja enfilaven un contraatac que els hauria pogut donar dos punts fàcils, l’àrbitre principal, l’andalús Benjamín Jiménez, ha parat el partit per anar a mirar les càmeres. L’Instant Replay. El pivot croat sagnava. I els dels xiulet han decidit una antiesportiva -de Goloman- que han portat Maric a la banqueta i Harding a anotar només un dels dos tirs lliures. Empat i encara gràcies. I el partit calent calent calent. I Fontajau més encara. Resultat: una falta favorable a Iroegbu que li han donat tres tirs. És a dir, tres punts (91-88). Quedaven dos minuts. A Coloman li han xiulat una altra falta per una acció sobre Maric al llindar de la possessió. El croat ha fallat un tir lliure. Andric mira de poder fer un tir. En l’acció següent el Girona no ha aprofitat la seva oportunitat i Montero i Rafa Luz, en un fogonada d’encert de nou del MoraBanc, els de Natxo Lezkano s’han tornat a posar al davant (91-93). Temps mort de Camps. Trenta segons per acabar. Només tornar a pista, Iroegbu ha transformat dos lliures. Ha tornat a empatar el matx. Quedaven vint segons. Una possessió per la victòria. O per anar a la pròrroga. L’home de la cistella impossible des del mig del camp s’ha jugat un triple. Molt més proper. La bola de Montero ha volat bé. Ben encarada cap a la cistella gironina. Però no ha entrat. Anava, anava, anava. Però ha acabat sortint del cèrcol per afegir cinc minuts més de bogeria a l’enfrontament. Un duel llarguíssim. Molt llarg. LA PRÒRROGA Montero no ha anotat de tres, però sí que ha fet un bàsquet espectacular sols iniciar-se el temps extra. Els gironins, però, estaven més ben posicionats damunt el parquet. I quan els àrbitres els enviaven a la línia de tir lliure estaven molt més encertats que els andorrans. Qualsevol petita diferència ara era molt. Quedaven menys de dos minuts i el Girona tenia quatre punts de marge (102-98). Per acabar-ho d’adobar, el MoraBanc s’ha menjat una possessió i ha perdut un rebot defensiu que tenia a les mans. Encara que fos d’un en un, els locals continuaven sumant mentre que Montero no podia anotar. Encara bo que en la següent jugada Corey Davis ha perdut una pilota i ha provocat una antiesportiva tot seguit. Rafa Luz cap a la línia del 4,60. Menys d’un minut per al final del partit més el primer suplement. L’hispano-brasiler ha transformat els dos tirs lliures i la bimba continuava sent andorrana. Harding, però, s’ha precipitat i el triple que ha intentat ha estat un fiasco. Quino Colom ha jugat catorze minuts però no ha aconseguit anotar. El Girona tampoc ha sabut anotar en l’acció següent i Andric, en l’atac següent, gràcies a la cobertura de Maric i remuntant la línia de fons, ha posat l’avantatge local en la mínima expressió (103-102). Salva Camps ha convocat els seus a la rotllana explicativa. Restaven quinze segons. En el joc dels tirs lliures, els gironins mantenien el marge. Curt però suficient. Amb 107-104 i sis segons per jugar, Natxo Lezkano ha demanat un temps mort. El MoraBanc tenia la bimba a les mans. La bola ha tornat a ser per a Jean Montero. Però el triple per forçar una nova pròrroga no ha entrat. Res de res. I el rebot ha estat gironí. Com la victòria. Vuitena derrota del curs per a l’Andorra i cinquena de seguida. Una derrota d’aquelles fan mal. Perquè el triomf s’havia tingut a l’abast. Però també s’ha deixat escapar. Un partit boig, boig, boig.