Els clients de BPA que l’AREB manté bloquejats són 198 i representen 700 milions d’euros

La sessió amb el primer dels testimonis que passen per davant del tribunal s’ha centrat en gran mesura en analitzar la documentació de què el banc disposava o no -perquè Gelabert va declarar en la primera jornada de la seva compareixença que hi havia molt desordre i mancances d’informació- i, sobretot, els advocats defensors dels processats, a qui els tocava el torn d’interrogatori, han fet moltes qüestions en relació amb el procés d’anàlisi de comptes dels clients. Com ja va ressaltar aquest dimarts, durant la sessió d’aquest dimecres, Gelabert, que també és el representant de l’AREB a BPA com a administrador únic de l’entitat en resolució, ha explicat que la revisió de comptes i clients es va fer tenint en compte els més alts estàndards en matèria financera tant internacionals com andorrans, sense concretar quines normes eren, perquè el que sí que ha quedat acreditat és que durant el procés el propi Gelabert va reconèixer que fins al 2014 no es van prohibir els intercanvis d’efectiu. Gelabert reconeix que la revisió de comptes es va fer amb criteris normatius internacionals i andorrans però amb vigència al 2015 i no de quan dataven les operacions efectuades A preguntes de les defenses, el directiu de l’AREB també ha deixat entreveure que la revisió de comptes es va fer tenint en compte els criteris del 2015, el que ha portat a recordar que les operacions que són matèria de judici eren molt anteriors, quan la plaça financera era clarament ‘off shore’ i, per tant, certes pràctiques que avui poden ser “incongruents”, com s’han titllat, eren del tot normals. Com per exemple el fet que des d’un compte personal s’abonessin despeses d’una societat atès que els diners dipositats a Andorra per aquella societat eren diners en B i no es podia aixecar cap llebre. Gelabert ha enumerat alguns dels motius que fan que un client no sigui traspassable, com per exemple que “no hagi justificat la licitud dels fons; que amb la documentació aportada no es garanteixi la traçabilitat; que surti en llistes negres o al World Check; que tingui una causa oberta o estigui involucrat en un procés judicial”. En canvi, però, el director general de l’AREB no ha sabut dir si les persones que estan encara bloquejades ja eren en la seva immensa majoria objecte de processos judicials oberts ja abans de la intervenció bancària. “Una vegada lliuro una declaració de sospita jo no en sé res més a no ser que sigui retornada per la UIFAnd”, ha declarat Gelabert, sense entrar a explicar-se si abans de lliurar dita declaració sabia o no que el cas estava judicialitzat. El responsable de l’AREB, que ha explicat que s’han revisat “tots i cadascun dels clients de BPA”, ha assegurat davant l’estupefacció d’alguns dels advocats, que han considerat que no era cert, com ha dit Gelabert, que s’hagin desvinculat clients d’altres clients que estan bloquejats perquè puguin ser considerats traspassables. Òscar Gelabert ha arribat a afirmar que quan va accedir a BPA, després de la intervenció, havia sentit dir a les dones que assumien les tasques de neteja de les instal·lacions, que “en aquell banc mai s’havia triturat tant paper com en aquella època”. Així acusava en certa manera els treballadors de BPA d’haver fet desaparèixer documentació. En canvi, ha assegurat que l’AREB havia establert un registre i un protocol de tractament de la documentació rebuda i ha assegurat que “no em consta” quan alguns advocats li han demanat si no era cert que informació, dades, documentació facilitada al consultors de PricewaterhouseCoopers (PwC) s’havia extraviat. EL PROBLEMA Gelabert, ha assegurat que té diverses querelles i demandes interposades en contra seva per la seva tasca professional per alguns dels processats i persones amb ells relacionats, ha garantit que no té animadversió contra cap dels implicats, però, certament, ha continuat deixant anar aquest dimecres elements que permetessin criminalitzar els acusats. En aquest sentit, i a preguntes de la representació lletrada de BPA en tant què responsable civil, Gelabert ha assegurat que PwC va constatar que el banc tenia una normativa ben definida en matèria de prevenció del blanqueig, però “el problema és que alguns dels directius i empleats de l’entitat no complien aquesta normativa”. I ha esmentat un correu electrònic entre dos dels dirigents de l’entitat que suposadament evidenciaria aquest incompliment. Els advocats defensors han mostrat la seva protesta per la manera de mala fe processal que l’AREB i la BPA intervinguda haurien mostrat, mirant d’introduir correus criminalitzadors per via indirecta Ha estat en la darrera fase de l’interrogatori que s’ha embolicat fort la troca. Gelabert, per incriminar a directius i treballadors, ha anat oferint un degoteig de correus electrònics que suposadament juguen en contra dels processats i que evidenciarien, en paraules del director de l’AREB, que el compliment normatiu era bastant “estètic”, ja que es rebien transferències i el control es feia a posteriori. “Es fabricava la documentació ad hoc per a cada transferència”, ha dit l’administrador únic de BPA, que ha considerat que ni els auditors interns ni els externs no haurien pogut fer la feina de manera adequada. Òscar Gelabert ha assegurat -davant la contrarietat dels advocats defensors- que BPA només permetia operacions d’intercanvi d’efectiu a “clients molt rentables”. L’aportació de ‘mails’ per part del director general de l’AREB ha comportat que la processada que al seu dia era la responsable de compliment de normatiu hagi hagut de tornar a la taula de declaració i ha justificat els correus electrònics que suposadament l’incriminaven. I ha intentat contextualitzar els correus. Amb tot, els advocats defensors han mostrat la seva protesta per la manera de mala fe processal que l’AREB i la BPA intervinguda haurien mostrat, mirant d’introduir correus criminalitzadors per via indirecta.