Els grups avaluen una ‘reformeta’ ràpida de les pensions amb els punts on l’entesa és més propera

En aquest sentit, la base del treball seran en gran part les 14 mesures proposades des de la CASS, però ja s’admet que algunes d’aquestes el consens és complicat. En altres, en canvi, per les trobades anteriors -tant les de la passada legislatura com les d’aquesta- es considera que s’està d’acord en la idea i les diferències són més de detalls. I que aquestes serien factibles d’abordar i solucionar per trobar un consens. I és això, doncs, el que es vol prioritzar. L’acord tancat pels grups dins la comissió -Andorra Endavant, cal recordar, queda fora perquè treballa “en el nostre model de jubilació”- indica que les properes reunions, el ritme de les quals es vol accelerar a una com a mínim cada quinze dies, se centraran, justament, en aquests punts. Un dels primers seria la pujada de les cotitzacions. Amb la resta de mesures proposades per la CASS o per altres forces, s’entén, el consens serà més complicat i, per tant, llarg d’assolir; per tant, es comença a valorar que seria interessant fer un primer pas i després abordar aquesta negociació amb una part de la feina feta Aquesta mesura ja l’assumeixen tots els grups. Cert, però, amb matisos. I això és el que ara s’intentarà reconduir. De moment, cada bancada accepta fer la “reflexió interna” per, posteriorment, “bolcar-la a la comissió”. Al mateix temps, també es demanaran més dades a la CASS, com ara projeccions sobre com afectaria un increment o altre. Els altres dos punts que també s’abordaran intentant trobar un consens relativament ràpid -“sense pressa però sense pausa”, indiquen les fonts consultades”- són, per un costat, el de la necessitat de posar un límit a la quantitat que es pot percebre com a pensió. És a dir, fixar un topall màxim, que ara no existeix, independentment del que s’hagi cotitzat. Evidentment, en aquest cas, el principal punt a acordar seria aquesta xifra. El tercer punt en el qual es considera que seria factible trobar una entesa -cert, també el més complicat de tots- seria el de l’endarreriment de l’edat de jubilació. Seria, de tots tres, el més espinós, ja que formacions com Concòrdia o el PS no es mostraven, d’inici, gaire favorables. En tot cas, s’intentarà. Fonts consultades apunten que, si això s’assoleix, sobre la taula hi hauria la possibilitat d’embastar ja un primer text amb l’aplicació d’aquestes mesures. També hi influiria l’impacte que aquests canvis poguessin tenir en el sistema de pensions, sobretot pel que fa a la millora de la seva sostenibilitat. Es té clar, això sí, que no en serien suficients. Que, un cop aprovades, caldrà analitzar la resta de mesures -fins a catorze- proposades des de la CASS, com ara l’impuls de plans privats o incrementar el factor de conversió, entre altres. Aquest debat, s’admet, ja podria ser més llarg i, per tant, es considera que seria interessant avançar almenys aquestes accions ja consensuades. En tot cas, la idea s’ha posat sobre la taula però no hi ha cap decisió adoptada. Tot dependrà, justament, de com avanci el treball que ara s’aborda. En tot cas, amb certa celeritat però també amb la pausa que requereix el problema. Hi ajuda, admeten, el fet que la situació econòmica manté la branca de jubilació en uns números molt més positius dels que es temien segons el darrer estudi actuarial.