Els ‘pactes per la cadira’ i la ‘fiscalització’ de Gallardo esquerden Liberals

La política de pactes i el fet de promoure segons quines persones del partit i d’altres deixar-les de banda o poc més no s’ha posat gens bé en un sector ampli de l’espai liberal. Ja no va funcionar abans de la presentació de les llistes i continua sense funcionar ara. De fet, segons les fonts, internament Gallardo i Garcia estarien rebent moltes crítiques pel control que volen exercir del partit i dels rendiments que es puguin eventualment obtenir d’hipotètics pactes. I això és el que molesta. El candidat a cap de Govern, Josep Maria Cabanes, se salva en part. Perquè els més crítics també lamenten que Cabanes no hagi fet un cop de força i no hagi parat segons què. [related:articles:1] En aquest sentit, però, les fonts consultades recorden que quan hi va haver la pugna entre Jordi Gallardo i Judith Pallarés pel control de Liberals, va ser justament el sector ‘gallardista’, amb l’ara president encara del partit, però també amb homes com el ministre en funcions Víctor Filloy o qui durant una part de la legislatura ha mantingut una relació laboral ministerial amb el departament d’Economia els qui van impulsar la figura de Cabanes que finalment s’acabaria alçant amb la victòria i la ruptura entre Liberals i Acció. Cabanes guanyaria les primàries, però el control de l’aparell continuaria essent de Gallardo i cia. Mentre un ampli sector voldria desmarcar-se de la política demòcrata i mirar de fomentar un canvi, l’aparell del partit, aquells que han estat aquests darrers anys d’una manera o altra aferrats al poder i a càrrecs polítics fan prevaldre les aliances per continuar ‘tenint cadira’ I aquí rau, asseguren, molts dels problemes, atès que l’actual número 2 del Govern, que serà cap de l’executiu en funcions durant un mes, aproximadament, una situació que mantenen algunes fonts que omple d’orgull un Gallardo que no ha volgut aparèixer en cap llista però sí que mira d’estar posicionat per a un eventual repartiment de cadires. I és sobre el ‘pacte de cadires’ que volta en gran mesura el desencontre. Sergi Alís no va encaixar mai en un eventual pacte amb els demòcrates a Encamp i el fins fa poc vicepresident liberal, que va dimitir del càrrec -no ha renunciat pas a la militància liberal- unes quantes hores abans de publicitar a través de les xarxes socials el seu suport a la territorial del PS+Agrupament Encampadà, va oposar-se a qualsevol entesa amb Demòcrates, més encara quan la formació liderada per Xavier Espot va apostar per acords de geometria variable. És a dir, pactar a cada parròquia en funció del millor aliat a nivell de rèdit electoral. Si a Encamp bona part del comitè parroquial liberal seguirà el mateix camí que darrerament ha traçat Alís, segons les fonts consultades, en una parròquia com Escaldes pot passar el mateix atès que als liberals no els ha fet cap mica de gràcia el pacte dels taronges amb Acció. Això ha fet que alguns dels afiliats liberals o s’abstinguin o facin un vot de càstig a la llista de Trini Marín i Marc Magallón donant suport a la candidatura socialdemòcrata. Les fonts consultades han assegurat que l’esquerda és notable, i que caldrà veure què passarà una vegada passat el 2 d’abril. Mentre un ampli sector voldria desmarcar-se de la política demòcrata i mirar de fomentar un canvi, l’aparell del partit, aquells que han estat aquests darrers anys d’una manera o altra aferrats al poder i a càrrecs polítics fan prevaldre les aliances per continuar ‘tenint cadira’ a donar resposta a les reivindicacions que han fet i fan una part de la militància.